Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Líban’

“Les dones del Sud ens estan donant una lliçó a les del Nord”, diu Alessandra Mancuso

Per Elena Tarifa per a La Independent

Alessandra Mancuso és periodista de la RAI italiana i una de les participants a la Primera Convenció Internacional de les xarxes independents de periodistes amb visió de gènere i alhora IV Trobada de la Xarxa Mediterrània de periodistes i comunicadores, que s’ha desenvolupat a Roma els dies 4 i 5 de març.

Organitzada pel Departament de Drets i Igualtat d’oportunitats de l’Associació de la Premsa Romana i per la Xarxa Mediterrània de Periodistes i Comunicadores, la trobada ha estat marcada en el discurs per l’esperit dels recents esdeveniments de Tunísia o Egipte, on les dones han tingut un especial protagonisme però, paradoxalment, també per una escassa presència de periodistes provinents del sud de la Mediterrània.

Així, més d’un centenar de periodistes, comunicadores, representants polítiques i d’entitats de dones, majoritàriament italianes, van discutir sobre temes com el llenguatge, la imatge de les dones als mitjans, les iniciatives que han sorgit per visibilitzar les dones com ara les noves agències de notícies amb visió de gènere, com La Independent o Ameco Press, o sobre com podem establir sinèrgies de col·laboració entre les periodistes d’ambdues ribes de la Mediterrània.

Com va comentar una de les poques periodistes del sud presents, la tunisiana Naila Jrad, “si els drets no es defensen, es perden”, en referència als múltiples comentaris de les companyes italianes denunciant l’aparent retrocès en els drets de les dones al seu país.

Precisament Montserrat Minobis, presidenta de la Xarxa Mediterrània, va ressaltar que “aquest és un moment important per tal de donar suport a les nostres companyes italianes en les seves reivindicacions de llibertat d’expressió”. Minobis, també presidenta de l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent, va explicar la favorable situació a Espanya vers les dones, almenys en el terreny legislatiu, tot i que no s’acompleixen totes les lleis i que encara estem lluny de la paritat, amb només un 8% de dones a càrrecs directius.

En aquest sentit, moltes de les participants locals van destacar la importància de fer avançar les lleis a Itàlia per tal d’assolir la paritat, a exemple de països com Noruega, que ha establert quotes però van coincidir en la dificultat del moment polític en el qual es troben. Marcella Corsi, d’Ingenere.it, va parlar de fer propostes conjuntes a nivell europeu mentre que Franca Cipriani, consellera de Paritat de la província de Roma, va apostar per una aliança entre el món de la informació i les que treballen per la igualtat a les institucions públiques.

En allò que respecta a la situació de les dones periodistes, el panorama tampoc ha variat darrerament. Silvia Garambois, de la Federació Nacional de la Premsa italiana va dir que “tot ser les dones periodistes el 40% de la professió, dels 118 diaris només 3 tenen directores”. També va comentar la llei que properament sortirà per a què les dones periodistes es puguin jubilar als 65 anys, a la qual s’ha de tenir en compte que els recorreguts laborals de dones i homes periodistes són molt sovint desiguals, ja que les dones han de treballar més anys perquè han cotitzat menys. Lucia Visca, presidenta de la Comissió d’Igualtat d’oportunitats de la Federació Nacional de la Premsa Italiana, va destacar que Itàlia es troba en el lloc 74 (de 134) en la llista de països per nivell de partitat de gènere i va mostrar amb gràfiques com hi ha desigualtats a nivell salarial entre dones i homes periodistes al seu país.

Marcelle Padovani, corresponsal del Nouvel Observateur va donar les dades a França: 55% de dones periodistes i només un 10% d’elles en llocs directius en un país, on segons la veterana periodista francesa, “la llei de paritat s’incompleix constantment”.

Dones de la Mediterrània

A la trobada es va parlar de com veiem la realitat de les dones de la Mediterrània a través dels mitjans i, en aquest sentit, Giovanna Botteri, corresponsal a Nova York, va explicar via videoconferencia com “gràcies a la cobertura que els mitjans dels Estats Units d’Amèrica han fet de les revolucions al Magrib, s’han vist altres models de dones que no havien vist abans”, i com per primera vegada s’ha donat una certa complicitat entre la premsa estrangera i els manifestants, per després qüestionar-se què és el que guanyaran les dones amb la revolució, quin paper finalment tindran o els hi deixaran tenir.

Però si va haver una intervenció especial, aquesta va ser la de la periodista egípcia Randa Adel Achmawi, qui, visiblement emocionada pel triomf de la revolució al seu país, no va dubtar en declarar que “totes pertanyem a una mateixa família mediterrània; em vaig emocionar quan vaig veure les manifestacions a tota Europa on les dones deien: totes som egípcies”. Randa va tornar a parlar de l’important paper de les dones egípcies a la revolució, tot destacant que sempre han estat al peu del canó en els moments històrics més destacats del seu país, i va aprofitar per anunciar que pel, 8 de març, es preparava una gran manifestació que preveia aplegar un milió de dones a Egipte.

I és que totes van coincidir en que la Xarxa Mediterrània de Periodistes i Comunicadores ha de ser el marc d’uns intercanvis més estrets d’informació i d’un treball en xarxa més actiu. Per això, comptem amb noves eines gràcies a les noves tecnologies de la informació, que ja estan en marxa, per poder coordinar les nostres reivindicacions com ara la newsletter Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània,  que també es va presentar a la Trobada. Aquesta newsletter, que des del 2008 es coordina des de la Xarxa Mediterrània a Catalunya, inclou articles de periodistes de la Mediterrània, tractant especialment temes relacionats amb la situació de les dones en els conflictes a la zona o temes “prohibits” i escrits per periodistes de la riba sud, arriba a més de 200 periodistes i experts/tes.

A la darrera jornada de la trobada, es va anunciar la propera redacció d’una Carta de les Periodistes de la Mediterrània, una mena de full de ruta amb els objectius a assolir, mentre que l’eurodiputada italiana Silvia Costa va anunciar una sèrie d’audicions amb dones representatives de la Mediterrània per tal de conèixer les seves reivindicacions més de prop i també la probable iniciativa judicial, a través de la Carta Europea dels Drets Humans, contra la imatge enganyosa i discriminatòria que dóna la publicitat de les dones. I és que totes les assistents van coincidir en què no es pot baixar la guàrdia, ja que com va expressar la veterana periodista Adelle Cambria “quelcom de greu passa quan la nostra generació va voler pujar les nostres filles lliures i felices i ara, en canvi, es diu lliures, sanes i estàlvies, donada la creixent violència contra les dones que impregna la nostra societat”.

———————————————————————————————————–

“Las mujeres del sur del Mediterráneo nos están dando una lección a las del norte”, dice Alexandra Mancuso

Por Elena Tarifa para La Independent

 
Alessandra Mancuso es periodista de la RAI italiana y una de las participantes en la Primera Convención Internacional de las Redes Independientes de Periodistas con  Visión de Género y a la vez  IV Encuentro de la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras, que se ha desarrollado en Roma los días 4 y 5 de marzo de este año.
Organizada por el Departamento de Derechos e Igualdad de oportunidades de la Asociación de la Prensa Romana y por la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras, el encuentro ha estado marcada en el discurso por el espíritu de los recientes acontecimientos de Túnez o Egipto, donde las mujeres han tenido un especial protagonismo pero, paradójicamente, también por una escasa presencia de periodistas provenientes del sur del Mediterráneo.

 

Así, más de un centenar de periodistas, comunicadoras, representantes políticas y de entidades de mujeres, mayoritariamente italianas, discutieron sobre temas como el lenguaje, la imagen de las mujeres en los medios, las iniciativas que han surgido para visibilizar a las mujeres como ahora las nuevas agencias de noticias con visión de género, como La Independient o Amec Press, o sobre cómo podemos establecer sinergias de colaboración entre las periodistas de ambas orillas del Mediterráneo.
Como comentó una de las pocas periodistas del sur presentes, la tunecina Naila Jrad, “si los derechos no se defienden, se pierden”, en referencia a los múltiples comentarios de las compañeras italianas denunciando el aparente retroceso en los derechos de las mujeres al su país.
Precisamente Montserrat Minobis, presidenta de la Red Mediterránea, resaltó que “este es un momento importante para dar apoyo a nuestras compañeras italianas en sus reivindicaciones de libertad de expresión”. Minobis, también presidenta de la agencia  de noticias con visión de género, La Independent, explicó la favorable situación en España hacia las mujeres, al menos en el terreno legislativo, aunque no se cumplen todas las leyes y aún estamos lejos de la paridad, real , con sólo un 8% de mujeres en cargos directivos.
En este sentido, muchas de las participantes locales destacaron la importancia de hacer avanzar las leyes en Italia para alcanzar la paridad, a ejemplo de países como Noruega, que ha establecido cuotas, pero coincidieron en la dificultad del momento político en el que se encuentran. Marcella Corsi, de Ingenere. It, habló de hacer propuestas conjuntas a nivel europeo mientras que Francia Cipriani, consejera de Paridad de la provincia de Roma, apostó por una alianza entre el mundo de la información y las que trabajan por la igualdad a las instituciones públicas.

 

En lo que respecta a la situación de las mujeres periodistas, el panorama tampoco ha variado últimamente. Silvia Garambois, de la Federación Nacional de la Prensa italiana dijo que “aunque las mujeres periodistas son el 40% de la profesión, de los 118 diarios, sólo 3 tienen directoras”. También comentó la ley que próximamente saldrá para que las mujeres periodistas se puedan jubilar a los 65 años, en la que hay que tener en cuenta que los recorridos laborales de mujeres y hombres periodistas son a menudo desiguales, ya que las mujeres han que trabajar más años porque han cotizado menos. Lucia Viva, presidenta de la Comisión de Igualdad de oportunidades de la Federación Nacional de la Prensa Italiana, destacó que Italia se encuentra en el lugar 74 (de 134) en la lista de países a nivel de paridad de género y mostró con gráficas como hay desigualdades a nivel salarial entre mujeres y hombres periodistas en su país.
Marcelle Padovani, corresponsal del Nouvel Observateur dio los datos en Francia: 55% de mujeres periodistas pero sólo un 10% de ellas en puestos directivos en un país, donde según la veterana periodista francesa, “la ley de paridad se incumple constantemente “.

 

Mujeres del Mediterráneo

 

En el encuentro se habló de cómo vemos la realidad de las mujeres del Mediterráneo a través de los medios y, en este sentido, Giovanna Bottéro, corresponsal en Nueva York, explicó vía videoconferencia como “gracias a la cobertura que los medios de los Estados Unidos han hecho de las revoluciones en el Magreb, se han visto otros modelos de mujeres que no habían visto antes “, y como por primera vez se ha dado una cierta complicidad entre la prensa extranjera y los manifestantes, para luego cuestionar qué es lo que ganarán las mujeres con la revolución, qué papel finalmente tendrán o les dejarán tener.

 

Pero si hubo una intervención especial, esta fue la de la periodista egipcia Randa Adel Achmawi, quien, visiblemente emocionada por el triunfo de la revolución en su país, no dudó en declarar que “todas pertenecemos a una misma familia mediterránea; me emocionó cuando vi las manifestaciones en toda Europa donde las mujeres decían: todas somos egipcias”. Randa volvió a hablar del importante papel de las mujeres egipcias a la revolución, destacando que siempre han estado al pie del cañón en los momentos históricos más destacados de su país, y aprovechó para anunciar que el 8 de marzo, se prepararía una gran manifestación que preveía reunir un millón de mujeres en Egipto.

 

Y es que todas coincidieron en que la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras debe ser el marco de unos intercambios más estrechos de información y de un trabajo en red más activo. Para ello, contamos con nuevas herramientas gracias a las nuevas tecnologías de la información, que ya están en marcha, para poder coordinar nuestras reivindicaciones como la newsletter Mujeres, periodistas y conflicto, que también se presentó en el Encuentro. Esta newsletter, que desde 2008 se coordina desde la Red Mediterránea en Cataluña, incluye artículos de periodistas del Mediterráneo, tratando especialmente temas relacionados con la situación de las mujeres en los conflictos en la zona o temas “prohibidos” y escritos por periodistas de la orilla sur, llega a más de 200 periodistas y expertos / as.

 

En la última jornada del encuentro, se anunció la próxima redacción de una Carta de las Periodistas del Mediterráneo, una especie de hoja de ruta con los objetivos a alcanzar, mientras que la eurodiputada italiana Silvia Costa anunció una serie de ‘audiciones con mujeres representativas del Mediterráneo para conocer sus reivindicaciones más de cerca y también la probable iniciativa judicial, a través de la Carta Europea de los Derechos Humanos, contra la imagen engañosa y discriminatoria que da la publicidad de las mujeres. Y es que todas las asistentes coincidieron en que no se puede bajar la guardia, ya que como expresó la veterana periodista Adelle Cambria “algo grave pasa cuando nuestra generación quiso subir nuestras hijas libres y felices y ahora, en cambio , se dice libres, sanas y salvas, dada la creciente violencia contra las mujeres que impregna nuestra sociedad “.

—————————————————————————————————————–

“Women in the southern Mediterranean are giving us a lesson to the North ones,” says Alexandra Mancuso

By Elena Tarifa for La Independent

Alessandra Mancuso is a reporter for the Italian RAI  television and one of the participants at the First International Convention of  Independent Networks of Journalists with a Gender Perspective and at the same time, the Fourth Meeting of the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators, which was held in Rome on 4 and 5 March this year.

Organized by the Department for Rights and Equal Opportunities of the Roman Press Association and the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators, the meeting has been marked in the speech by the spirit of recent events in Tunisia and Egypt, where women have a special role, but paradoxically, also by a low presence of journalists from southern Mediterranean.
Nevertheless, more than a hundred journalists, communicators, political representatives and organizations of women, mostly Italian, discussed issues such as language, image of women in the media, initiatives that have emerged to draw the attention to women such as news agencies with a gender perspective, as The Independent and Ameco Press, or on how we can create synergies to collaborate between journalists from both sides of the Mediterranean.

As one of the few journalists present from the South said, the Tunisian Jrad Naila, “if the rights are not defended, they are lost,” referring to the many comments from fellow Italian denouncing the apparent reversal of the rights of women to their country.
Montserrat Minobis, president of the Mediterranean Network, said that “now it is an important time to support our fellow Italian in their claims of freedom of expression.” Minobis, also president of the news agency with a gender perspective La Independent, described the favorable situation in Spain for women, at least in the legislative field, though not totally accomplished in practice, leading to still be far from real parity, with only 8% of women in leadership positions.

In this sense, many of the local participants stressed the importance of making the law advance in Italy in order to achieve parity, taking  the example of countries such as Norway, which has set quotas, but agreed on the difficulty of the political moment in which they are. Marcella Corsi, of Ingenere.it. spoke of making joint proposals at an European level while France Cipriani, Minister of Parity in the province of Rome, opted for an alliance between the world of information and public institutions working for equality.

Regarding the situation of women journalists, the picture has not changed lately. Silvia Garambois of the National Federation of the Italian press said that “while women journalists are 40% of the profession, among 118 journals, only 3 are directed by women.” She also said the law will come soon for women journalists to retire at 65 years, but that should be borne in mind that the paths of men and women working journalists are often uneven, since women have to work more years because they traded less. Lucia Viva, chairwoman of the Equal Opportunities Commission of the National Federation of the Italian Press, stressed that Italy is in place 74 (of 134) in the list of countries regarding the level of gender parity and she showed with graphics that there were wage inequalities between men and women journalists in her country.
Marcelle Padovani, correspondent of the Nouvel Observateur in France said that there were 55% of women journalists but only 10% of them in senior positions in a country where, according to veteran French journalist, “the law of parity is constantly violated.”

Mediterranean Women

The meeting discussed how we see the reality of women in the Mediterranean through the media and in this sense, Giovanna Bottero, a correspondent in New York, said via video conference that “due to media coverage the United States had made of the revolutions in the Maghreb, one could see models of women who had not seen before, “and for the first time there has been some complicity between the foreign press and protesters, and then she questioned what women have got with the revolution, and what role they will eventually have.

But if there was a special intervention, this was the one from the Egyptian journalist Randa Achmawi, who, visibly moved by the triumph of the revolution in her country, she had no hesitation in declaring that “we all belong to the same Mediterranean family, I was thrilled when I saw demonstrations across Europe where the women said, we are all Egyptian”. Randa spoke again of the important role of Egyptian women in the revolution, noting that they have always been on the ball in the most prominent historical moments of the country, and she also announced that on 8 March,  a demonstration planning to gather one million women was being prepared in Egypt.

Everybody agreed that the Mediterranean Network of Journalists and Communicators should be under closer exchanges of information and a develop a more active networking work. In order to do this, we have new tools, thanks to new information technologies, which are already underway, such as the Newsletter Women, journalists and conflict in the Mediterranean, which was also presented at the meeting. This newsletter, which since 2008 is coordinated by the Mediterranean Network in Catalonia, includes articles by journalists from the Mediterranean, especially issues dealing with the situation of women in conflicts or issues on “forbidden” issues and written by journalists from the South shore, and being received by more than 200 journalists and experts / as.

On the last day of the meeting, it was announced the next drafting a Charter of Journalists of the Mediterranean, a kind of roadmap with goals to be achieved, while the  Italian MEP Silvia Costa announced a series of “auditions with women representatives from the Mediterranean in order to meet their demands more closely and also the likely judicial initiative, through the European Charter of Human Rights, against the image that provides misleading and discriminatory advertising  on women. And all participants agreed that we can not lower our guard, because, as the veteran journalist Adelle Cambria said: “something serious happens when our generation wanted to raise our children free and happy but now, however, we have to say free, healthy and sound, given the increasing violence against women that pervades our society and threatens our girls. “

Anuncis

Read Full Post »

Per H.H. Orient Pròxim
Periodista de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere

Les guerres i els conflictes fan que els temes relacionats amb el gènere semblin fora de context i irrellevants.

En la majoria dels Estats àrabs, els reformistes i els defensors dels drets humans s’han convertit en objectiu de la repressió oficial de forma oberta. Aquestes figures s’exposen sovint a acusacions judicials i detencions, i de vegades, a ser assassinats, mentre que moltes organitzacions de la societat civil pateixen l’assetjament a través d’obstacles legals al seu treball. Molts països àrabs segueixen obstruint el treball d’entitats cíviques, associacions professionals independents, sindicats i institucions de drets humans.

La manca de bona governança i les sistemàtiques violacions dels drets humans i dels principis bàsics de la democràcia han posat els mecanismes nacionals de gènere en una situació precària. La defensa dels drets de les dones a través d’aquests mitjans, mentre que es violen tots els altres drets polítics i cívics, mina la integritat d’aquestes maquinàries de gènere i posa en dubte la seva capacitat d’aconseguir un veritable canvi.

A més, el fet que la majoria estiguin controlats per les “primeres dames” els deixa poques oportunitats de tenir un paper crític o influent respecte a altres polítiques o pràctiques governamentals.

Les violacions dels drets humans individuals i col·lectius s’han agreujat durant l’última dècada en el món àrab. S’han produït greus abusos en les àrees que es troben sota ocupació estrangera. Aquí, les dones han patit sovint el pitjor de les condicions humanitàries (Iraq, Palestina, Líban, Sudan). El conflicte i les guerres han produït un devastador impacte en les economies, les societats i les institucions.

Els conflictes armats interns són un altre escenari de greus abusos dels drets humans, en els quals les dones són especialment vulnerables a la violació i l’assassinat, no només durant els assalts dels exèrcits, sinó també durant la fugida i l’emigració.

La guerra comporta trànsit i moviments induïts pel conflicte i és una de les importants raons per explicar l’emigració des de la regió. El nombre de persones que es desplacen com a conseqüència d’un conflicte és molt significatiu.

A principis de 2008, uns 14 milions de refugiats van passar a estar sota el control de l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) o de la UNRWA (Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient). S’estima que són 26 milions a tot el món, dels quals 7.700.000 provenen només del Sudan i l’Iraq-Sudan 4.900.000 i l’Iraq 2.800.000-(HDR 2009, p. 26). La guerra entre Israel i el Líban de 2006 va conduir al desplaçament d’un terç de la població civil i la destrucció de milers de cases.

El mateix va passar en la guerra de 2008-2009 a Gaza, en la qual el 23% de les cases de la Franja de Gaza van ser destruïdes o es van veure afectades total o parcialment (Nacions Unides, Consell dels Drets Humans, 2009).

Les guerres i el conflicte amenacen greument els mecanismes nacionals, ja que intenten fer front a la devastació a gran escala amb una capacitat humana i uns recursos limitats. Les guerres i el conflicte també fan que els temes relacionats amb el gènere semblin fora de context i irrellevants.

El context dels mecanismes de les dones a la regió és diferent en els països rics en petroli i en els països pobres o altament poblats. En aquests últims, els contextos econòmics, polítics, socials, culturals i institucionals estan, en general, més desenvolupats en relació amb l’activisme i els rols de les dones en comparació amb els països rics en petroli. Tanmateix, països com Egipte, Algèria, Marroc, Iemen i Sudan, per exemple, han patit molt per polítiques d’ajust estructural i la dissolució de la majoria de les empreses estatals.

Dues dècades de liberalització contínua van culminar en una onada més agressiva encara, caracteritzada per la inclusió de molts estats àrabs en alguns acords de zona franca amb els Estats Units i la Unió Europea, d’acord amb els quals Israel ha de ser un soci (amb Jordània i Egipte de forma directa, i de forma indirecta amb alguns altres estats àrabs, inclosos Marroc i alguns països de l’àrea del Golf). Aquest esforç internacional d’Estats Units, la Unió Europea, les multinacionals i organitzacions d’ajuda internacional per accelerar la privatització va conduir a creixents disparitats socials i pobresa, acompanyades de protestes i ressentiment polític.

Així mateix, el progressiu poder de les diferents organitzacions i grups islamistes va suposar una greu pressió per als moviments de dones i els mecanismes nacionals d’igualtat de gènere, que en la seva major part depenien totalment dels seus governs.

Els Estats àrabs van seguir diverses estratègies per fer front als moviments d’oposició, que anaven des de tenir-los en compte fins a embarcar-se en un enfrontament total amb ells (Palestina, Egipte, Sudan, Iemen, Algèria i Tunísia). Aquesta situació va fer que alguns moviments de dones i mecanismes nacionals, encara febles i en una fase embrionària, quedessin “ostatges” dels seus estats, que patien i segueixen patint d’un greu declivi de legitimitat i suport popular. Els mecanismes nacionals de gènere es van distanciar llavors dels temes relacionats amb l’opressió política i es van centrar en preservar i ampliar els serveis socials i els ajuts.

Cal ressaltar que la major part dels moviments islàmics majoritaris tenen opinions conservadores pel que fa als drets de les dones i la igualtat de gènere, i han mostrat certa hostilitat o crítica als mecanismes universals de drets de les dones, com les Plataformes de Pequín o la CEDAW (Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona). No obstant això, molts han experimentat importants canvis en les últimes dues dècades pel que fa a la seva posició sobre certs temes socials, com el respecte als drets humans, la bona governança i la democràcia, que seran crucials per al seu futur (per exemple al Líban , Palestina, Egipte, Tunísia i Marroc).

Alguns apunts sobre el tractament dels drets humans i les dones per part dels mitjans de comunicació

D’una banda es veu la contradicció que reflecteix la premsa europea sobre els conflictes en el món àrab, basats en una doble opinió a causa dels seus interessos. Moltes de les opinions de la premsa europea sobre el món àrab es basen en que es tracta de països del tercer món. Així, les opinions sobre les dones sorgeixen unides a tradicions antigues i religió.

Sobretot, molts mitjans es basen més en les tradicions culturals de cada país comparant-los amb Europa i critiquen aquests aspectes abans de preocupar-se de les necessitats d’aquests països per al seu desenvolupament.

Durant les guerres, els més perjudicats són les dones i els nens però tot tantmateix la premsa els dóna molt poc espai. Per exemple, la premsa europea dóna el nombre de soldats morts en el bàndol guanyador i també al perdedor, però en cap cas ens informen de les estadístiques de les famílies que han perdut la llar, de les dones deambulant d’un costat a un altre sense saber on estan els seus fills o familiars, etc.

D’altra banda, a l’Orient Mitjà, les ONGs no tenen el mateix tracte periodístic que a Europa. Els motius són que a Europa són lliures i aquí hi ha un ferri control governamental sobre la majoria d’elles.

També a l’Orient Mitjà la premsa continua sent primordialment “masclista”, sobretot en el llenguatge i temes com la política, la religió o el sexe, que són tabús que no poden ser desenvolupats per les dones i només fins a un cert límit pels homes.

——————————————————–

Por H.H. Oriente Próximo
Periodista de la Red Mediterránea de Información y Comunicación con Visión de Género

Las guerras y el conflicto hacen que los temas relacionados con el género parezcan fuera de contexto e irrelevantes.

En la mayoría de los Estados árabes, los reformistas y los defensores de los derechos humanos se han convertido en objetivo de la represión oficial de forma abierta. Dichas figuras se exponen con frecuencia a acusaciones judiciales y arrestos, y a veces, a ser asesinados, mientras que muchas organizaciones de la sociedad civil sufren el acoso de obstáculos legales a su trabajo. Muchos países árabes siguen obstruyendo el trabajo de entidades cívicas, asociaciones profesionales independientes, sindicatos e instituciones de derechos humanos .

La falta de buena gobernanza y las sistemáticas violaciones de los derechos humanos y de los principios básicos de la democracia han puesto a los mecanismos nacionales de género en una situación precaria. La defensa de los derechos de las mujeres a través de estos medios, mientras que se violan todos los demás derechos políticos y cívicos, mina la integridad de esas maquinarias de género y pone en duda su capacidad de conseguir un verdadero cambio.

Además, el hecho de que la mayoría estén controlados por las “primeras damas” les deja pocas oportunidades de tener un papel crítico o influyente con respecto a otras políticas o prácticas gubernamentales.

Las violaciones de los derechos humanos individuales y colectivos se han agravado durante la última década en el mundo árabe. Se han producido graves abusos en las áreas que se encuentran bajo ocupación extranjera. Ahí, las mujeres han sufrido a menudo lo peor de las condiciones humanitarias (Iraq, Palestina, Líbano, Sudán). El conflicto y las guerras han producido un devastador impacto en las economías, las sociedades y las instituciones

Los conflictos armados internos son otro escenario de graves abusos de los derechos humanos, en los que las mujeres son especialmente vulnerables a la violación y el asesinato, no solo durante los asaltos de los ejércitos, sino también durante la huida y la emigración

La guerra conlleva tráfico y movimientos inducidos por el conflicto y es una de las importantes razones para explicar la emigración desde la región. El número de personas que se desplazan como consecuencia de un conflicto es significativo.

A principios de 2008, unos 14 millones de refugiados pasaron a estar bajo el control del ACNUR (Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados) o de la UNRWA (Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados de Palestina en Oriente Próximo). Se estima que son 26 millones en todo el mundo, de los cuales 7,7 millones provienen solo de Sudán e Iraq -Sudán 4,9 millones e Iraq 2,8 millones- (HDR 2009, p. 26). La guerra entre Israel y Líbano de 2006 condujo al desplazamiento de un tercio de la población civil y a la destrucción de miles de casas.

Lo mismo ocurrió en la guerra de 2008-2009 en Gaza, en la que el 23% de las casas de la Franja de Gaza fueron destruidas o se vieron afectadas total o parcialmente (Naciones Unidas, Consejo de los Derechos Humanos, 2009).

Las guerras y el conflicto amenazan gravemente a los mecanismos nacionales, ya que intentan hacer frente a la devastación a gran escala con una capacidad humana y unos recursos limitados. Las guerras y el conflicto también hacen que los temas relacionados con el género parezcan fuera de contexto e irrelevantes.

El contexto de los mecanismos de las mujeres en la región es distinto en los países ricos en petróleo y en los países pobres o altamente poblados. En estos últimos, los contextos económicos, políticos, sociales, culturales e institucionales están, en general, más desarrollados en relación con el activismo y los roles de las mujeres en comparación con los países ricos en petróleo. No obstante, países como Egipto, Argelia, Marruecos, Yemen y Sudán, por ejemplo, han sufrido mucho por políticas de ajuste estructural y la disolución de la mayoría de las empresas estatales.

Dos décadas de liberalización continua culminaron en una ola más agresiva aún, caracterizada por la inclusión de muchos Estados árabes en algunos acuerdos de zona franca con Estados Unidos y la Unión Europea, con arreglo a los cuales Israel debe ser un socio (con Jordania y Egipto de forma directa, y de forma indirecta con algunos otros Estados árabes, incluidos Marruecos y algunos países del área del Golfo). Este esfuerzo internacional de Estados Unidos, la Unión Europea, las multinacionales y organizaciones de ayuda internacional por acelerar la privatización condujo a crecientes disparidades sociales y pobreza, acompañadas de protestas y resentimiento político

Asimismo, el paulatino poder de las distintas organizaciones y grupos islamistas supuso una grave presión para los movimientos de mujeres y los mecanismos nacionales de igualdad de género, que en su mayor parte dependían totalmente de sus gobiernos.

Los Estados árabes siguieron varias estrategias para hacer frente a los movimientos de oposición, que iban desde tenerlos en cuenta hasta embarcarse en un enfrentamiento absoluto con ellos (Palestina, Egipto, Sudán, Yemen, Argelia y Túnez). Esta situación hizo que algunos movimientos de mujeres y mecanismos nacionales, aún débiles y en una fase embrionaria, quedaran “rehenes” de sus Estados, que sufrían -y siguen sufriendo- de un grave declive de legitimidad y apoyo popular. Los mecanismos nacionales de género se distanciaron entonces de los temas relacionados con la opresión política y se centraron en preservar y ampliar los servicios sociales y las ayudas

Hay que resaltar que la mayor parte de los movimientos islámicos mayoritarios tiene opiniones conservadoras con respecto a los derechos de las mujeres y la igualdad de género, y ha mostrado cierta hostilidad o crítica a los mecanismos universales de derechos de las mujeres, como las Plataformas de Pekín o la CEDAW (Convención sobre la eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer). Sin embargo, muchos han experimentado importantes cambios en las últimas dos décadas con respecto a su posición sobre ciertos temas sociales, como el respeto a los derechos humanos, la buena gobernanza y la democracia, que serán cruciales en para su futuro (por ejemplo en Líbano, Palestina, Egipto, Túnez y Marruecos).

Algunos apuntes sobre el tratamiento de los derechos humanos y las mujeres por parte de los medios de comunicación

Por una parte se ve la contradicción  que refleja la prensa europea sobre los conflictos en el mundo árabe, basados en una doble opinión debido a sus intereses. Muchas de las opiniones de la prensa europea sobre el mundo árabe se basan en que se trata de países del tercer mundo. Así, las opiniones sobre las mujeres surgen unidas a tradiciones antiguas y religión.

Sobre todo, muchos medios se basan más en las tradiciones culturales de cada país comparándolos con Europa y critican estos aspectos antes de preocuparse de las necesidades de dichos países para su desarrollo.

Durante las guerras, los más perjudicados son las mujeres y los niños pero apenas la prensa les da un poco de espacio. Por ejemplo, la prensa europea da el número de soldados muertos en el bando ganador y también en el perdedor, pero en ningún caso nos informan de las estadísticas de las familias que han perdido su hogar, de las mujeres deambulando de un lado a otro sin saber donde están sus hijos o familiares, etc..

Por otra parte, en Oriente Medio, las ONGs no tienen el mismo trato periodístico que en Europa. Los motivos son que en Europa son libres y aquí hay un férreo control gubernamental sobre la mayoría de ellas.

También en Oriente Medio la prensa sigue siendo primordialmente “machista”, sobre todo en el lenguaje y temas como la política, la religión o el sexo, son tabúes que no pueden ser desarrollados por las mujeres y solo hasta un cierto límite por los hombres.

——————————————————–

By H.H. Middle East
Journalist of the Mediterranean Network of Information and Communication with a Gender Perspective

Wars and conflict make the gender-related issues seem out of context and irrelevant.

In most Arab States, reformers and defenders of human rights have become targets of official repression openly. These figures are frequently exposed to legal charges and arrests, and sometimes, to be killed, while many civil society organizations are harassed by legal obstacles to their work. Many Arab countries continue to obstruct the work of civic bodies, independent professional associations, trade unions and human rights organisations.

The lack of good governance and systematic violations of human rights and basic principles of democracy have put national gender machineries in a precarious situation. The defense of women’s rights in this way, while everyone else violate political and civil rights, undermines the integrity of these gender machineries and question their ability to achieve real change.

Moreover, the fact that most are controlled by the “first ladies” leaves them little opportunity to play a critical role or influence related to other government policies or practices.

Violations of individual and collective human rights have worsened over the past decade in the Arab world. There have been serious abuses in the areas under foreign occupation. There, women have often suffered the worst humanitarian conditions (Iraq, Palestine, Lebanon, Sudan). Conflict and war have produced a devastating impact on economies, societies and institutions.

Internal armed conflicts are another scene of serious human rights abuses, in which women are particularly vulnerable to rape and murder, not only during the attacks of the armies, but also during the flight and emigration.

War involves traffic movements induced by the conflict and this is one of the major reasons for emigration from the region. The number of people displaced by conflict is very significant.

In early 2008, around 14 million refugees came under the control of the UNHCR (United Nations High Commissioner for Refugees) or the UNRWA (United Nations Agency for Palestine Refugees in the Near East). There are estimated 26 million worldwide, of which only 7.7 million from Sudan and Iraq, Sudan and Iraq, 4.9 million 2.8 million-(HDR 2009, p. 26). The war between Israel and Lebanon in 2006 led to the displacement of one third of the civilian population and the destruction of thousands of homes.

The same happened in the 2008-2009 war in Gaza, where 23% of the houses in the Gaza Strip were destroyed or totally or partially affected (UN Human Rights Council, 2009).

Wars and conflicts seriously threaten national mechanisms, as they try to cope with large-scale devastation with limited human capacity and resources. Wars and conflict also make the gender-related issues seem out of context and irrelevant.

The context of the mechanisms of women in the region is different in the oil-rich countries and poor countries or highly populated ones. In the latest ones, economic, political, social, cultural and institutional contexts are generally more developed in relation to the activities and role of women in comparison to the oil-rich countries. However, countries like Egypt, Algeria, Morocco, Yemen and Sudan, for example, have suffered through structural adjustment policies and the dissolution of most state enterprises.

Two decades of liberalization culminated in a wave that continued even more aggressive, characterized by the inclusion of many Arab states in some free zone agreements with the United States and the European Union, under which Israel should be a partner (with Jordan and Egypt directly, and indirectly with some other Arab states, including Morocco and some Gulf countries in the region). This international effort of the United States, European Union, multinationals and international aid organizations to accelerate the privatization led to growing social disparities and poverty, accompanied by protests and political resentment.

Also, the progressive power of the different organizations and Islamist groups was a serious pressure on women’s movements and national mechanisms for gender equality, as most of them where totally dependent on their governments.

The Arab States followed several strategies to deal with the opposition movements, ranging from taking them into account to be engaged in a confrontation with them all (Palestine, Egypt, Sudan, Yemen, Algeria and Tunisia). This situation led some women’s movements and national machineries, that still weak and at an embryonic stage, to remain “hostages” of their states, which suffered-and continue to suffer – a serious decline of legitimacy and popular support. The national gender machineries then distanced themselves from issues such as political oppression and focused on preserving and expanding social services and aid.

It should be noted that most of the mainstream Islamic movements have conservative views regarding women’s rights and gender equality, and have shown some hostility or criticism for universal mechanisms promoting women’s rights, such as platforms like Beijing or CEDAW (Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women). However, many have undergone major changes in the last two decades with regard to their position on certain social issues such as respect for human rights, good governance and democracy, which will be crucial for the future (for example in Lebanon , Palestine, Egypt, Tunisia and Morocco).

Some notes on the treatment of human rights and women by the media

On the one hand you see the contradiction that the European press reflects on the conflicts in the Arab world, based on a double perception due to their national interests. Many of the opinions of the European press about the Arab world are based on the thought that they are third world countries. Then, the views on women are always related with ancient traditions and religion.

Above all, many media base their information more in the cultural traditions of each country compared with the European ones and criticize these issues instead of worrying about the needs of these countries for their development.

During wars, the most affected are women and children but the press just gives them a little space. For example, the European press gives the number of soldiers killed on the winning side and also on the loser one, but in no case they report the statistics of the families who have lost their homes, women going from one place to another searching their children or relatives, etc ..

Moreover, in the Middle East, NGOs do not have the same journalistic treatment as in Europe. The reasons are that in Europe they are free and here there is a tight government control over most of them.

Finally, in Middle East, the press remains primarily “male-centric”, particularly for what regards to language and topics such as politics, religion or sex, that are considered as taboo that can not be developed by women and only to a limited extent by men.

 

Read Full Post »