Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘dones periodistes’

Newsletter

Editorial / Editorial / Editorial

Editorial– XIDPICCAT

DES DE LA MEDITERRÀNIA / DESDE EL MEDITERRÁNEO / FROM THE MEDITERRANIAN

Le printemps démocratique : le Maroc – La primavera democràtica: el Marroc- La primavera democrática: Marruecos–  Jihad Fatchati

Les dones de la primavera àrab – Las mujeres de la primavera árabe – Women in the Arab springMaria-Àngels Roque

The Middle East feminist revolution – La revolució feminista de l’Orient Mitjà- La revolución feminista de Oriente Medio– Naomi Wolf

EN XARXES / EN REDES / IN THE NETWORKS

Crònica de la IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPVG)- Crónica del IV Encuentro de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (XIPVG)– Chronicle of the Fourth Meeting of the International Network of Journalists with a gender perspective – Laia Serra

DESTAQUEM / DESTACAMOS / HIGHLIGHT

Hanane Oulaillah-Jazouani guanya l’edició 2011 del concurs literari “Un mar de paraules” – Hanane Oulaillah-Jazouani gana la edición 2011 del concurso literario “Un mar de palabras” – Hanane Oulaillah-Jazouani wins the 2011 literary contest “A Sea of Words”

Asmaa Mahouz, guanyadora del premi Sájarov: “les xarxes socials van ser el nostre mitjà alternatiu”- Asmaa Mahfouz, ganadora del Sájarov: “las redes sociales fueron nuestro medio alternativo”- Sakharov winner Asmaa Mahfouz: “social media was our alternative media”

Si vols rebre la newsletter, envia’ns un missatge a / If you want to subscribe to the newsletter write to donesiconflicte@gmail.com.

Subscriu-te al nostre RSS. Subscription to RSS

Anuncis

Read Full Post »

Després d’uns mesos tornem a estar aquí  per oferir-vos s un anàlisi de primera mà sobre el paper de les dones a les recents revolucions democràtiques als països àrabs, com ara el testimoni de la Jihad Fatchati, jove activista marroquina i participant al Moviment 20 de febrer que va protagonitzar les protestes populars al país veí. Precissament ha estat al Marroc, a Fez, on ha tingut lloc aquest mes d’octubre la IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb visió de gènere, la crónica de la qual us oferim també en aquesta newsletter. Tot plegat volem continuar donant testimoni del paper cabdal que les dones están tenint a les reivindicacions democràtiques als països àrabs i com aquest protagonisme està directament relacionat amb un més alt d’assoliment dels drets de les dones a la regió i acompanyat de la reivindicació de la igualtat de gènere com a un dels requisits per aconseguir una plena democràcia a aquests països.

També volem posar l’atenció en el paper que les xarxes socials estant tenint, com veiem en el cas de la recent premi Sájarov, Asmaa Mahouz, en esdevenir una plataforma cabdal perquè les dones àrabs tinguin una via per expressar les seves reivindicacions i per poder mobilitzar els seus i les seves conciudadanes.

Coninuarem doncs analitzant el desenvolupament de la Primavera Àrab i el paper de les dones en aquests procesos, tot seguint treballant en xarxa amb les companyes del Nord i el Sud de la Mediterrània i per això esperem rebre els vostres comentaris i suggeriments, així com les vostres propostes de continguts i articles a través del blog de la newsletter (https://donesiconflicte.wordpress.com) i de l’adreça de correu electrònic: donesiconflicte@gmail.com

——————————————————————————————————————————-
Después de unos meses volvemos a estar aquí para ofreceros es un análisis de primera mano sobre el papel de las mujeres en las recientes revoluciones democráticas en los países árabes, como el testimonio de Yihad Fatchati, joven activista marroquí y participante en el Movimiento 20 de febrero que protagonizó las protestas populares en el país vecino. Precisamente ha sido en Marruecos, en Fez, donde ha tenido lugar este mes de octubre el IV Encuentro de la Red Internacional de Periodistas con visión de género, la crónica del cual os ofrecemos también en esta newsletter. Con todo esto queremos seguir dando testimonio del papel fundamental que las mujeres están teniendo en las reivindicaciones democráticas en los países árabes y cómo este protagonismo está directamente relacionado con un mayor avance en los derechos de las mujeres en la región y acompañado de la reivindicación de la igualdad de género como uno de los requisitos para conseguir una plena democracia en estos países.

También queremos remarcar el papel que las redes sociales están teniendo, como vemos en el caso de la reciente premio Sájarov, Asmaa Mahouz, al convertirse en una plataforma fundamental para que las mujeres árabes tengan una vía para expresar sus reivindicaciones y para poder movilizar a los sus conciudadanos/as.
Continuaremos pues analizando el desarrollo de la Primavera Árabe y el papel de las mujeres en estos procesos, a la vez que seguiremos trabajando en red con las compañeras del Norte y el Sur del Mediterráneo y por ello esperamos recibir vuestros comentarios y sugerencias, así como vuestras propuestas de contenidos y artículos a través del blog de ​​la newsletter (https://donesiconflicte.wordpress.com) y de la dirección de correo electrónico: donesiconflicte@gmail.com

————————————————————————————————————————————————–

After a few months we are back to offer you a first-hand analysis of the role of women in the recent democratic revolutions in the Arab countries, such as the testimony of Jihad Fatchati a young Moroccan activist and participant in the February 20 Movement who starred in the popular protests in the neighboring country. It has been precisely in Morocco, in Fez, where the fourth Meeting of the International Network of Journalists with a gender perspective was held last October, the chronicle of which we are also publishing in this newsletter. With all  of this we pretend to keep on being a witness of the fundamental role that women are playing on the democratic demands in  the Arab countries and how this role is directly related to a major advance in the rights of women in the region and accompanied by the demand for gender equality as a prerequisite for achieving full democracy in these countries.

We’d also like to point out the role that social networks are having, as seen in the recent case of the Sakharov Prize, Asmaa Mahouz, becoming a key platform for Arab women to have a way to express their demands and to mobilize their fellow citizens.

We will continue analyzing the development of the Arab Spring and the role of women in these processes, while we keep on doing a networking work with our colleagues from both the North and South of the Mediterranean and therefore we look forward to receiving your comments and suggestions as well as your proposed content and articles through comments in our blog (https://donesiconflicte.wordpress.com) or by e-mailing us to: donesiconflicte@gmail.com

Read Full Post »

Per Laia Serra

Una presentació institucional va iniciar la IV Trobada de la XIPVG, en la qual van participar periodistes de 14 països dels 35 que configuren la Xarxa. En aquesta crònica en destaquem el tractament de les violències, la taula sobre condicions laborals i professionals, sobre la primavera àrab i la presentació de manuals i informes sobre comunicació i gènere.

En la taula d’inauguració, el representant de la Càtedra de Comunicació Audiovisual de la Universitat Sid Mohamed Ben Abdellah de Fes -l’única especialitat de comunicació que es fa a la ciutat-, va posar de manifest la consolidació que suposa aquesta IV trobada pel diàleg global per una comunicació i un periodisme amb visió de gènere:“la consagració de la ruptura amb altres concepcions de periodisme i mitjans de comunicació pensades en neutre”. “Tota política o treball periodístic neutre seria fals” – com va afirmar, en efecte- i per això, va reconèixer que “l’interès per aquesta trobada i la visió de gènere ve des de diverses disciplines”.

Al final del seu discurs, aquest catedràtic va subratllar la presència de dones i activitats que les reconeixen en el Magreb: “Entre les reivindicacions als països del Magreb, destaca la de l’estatut de la dona, que alhora és part del procés”; va destacar l’entrega de diversos premis, darrerament, a dones dels mitjans, que signifiquen un “reconeixement del rol de les dones en els canvis en la zona del Mediterrani”; va voler posar de manifest els avenços dels drets de les dones al Marroc -en els codis de família, els drets de nacionalitat i drets humans-, així com la igualtat de drets que propugna la nova constitució. Finalment, aquesta autoritat de l’audiovisual també va recordar la recent entrega del premi Nobel a les tres dones lluitadores pels drets humans, la pau i la llibertat en països àrabs i africans.

Entre els parlaments llarguíssims de la primera taula d’autoritats que inaugurava la trobada, la periodista Fatima Baroudi, directora d’informatius de la primera cadena marroquina, SNRT, va alçar-se del públic i va oferir una breu i contundent intervenció. “La revolució dels països veïns, nosaltres la vivim com una evolució”. Va confirmar la importància del paper de les dones en la societat i política marroquines, però va reivindicar-ne la presència als mitjans de comunicació. Va ser la primera i única persona de la taula que va descriure com “masclista” la societat del Marroc; una societat en la qual el “19% de les dones s’encarrega de la manutenció de les famílies”, segons un informe que va citar, i en la qual encara hi ha segregació de les dones. Per la qual cosa encara cal aconseguir la igualtat.

Enmig dels aplaudiments que va rebre Baroudi, el president de la Universitat que hostatjava la IV Trobada de la XIPVG va esforçar-se per contenir certs recels, apuntant “l’espontaneïtat” de les seves paraules, però va fer-ne un bon recull: “han estat paraules també molt interessants. Que les dones han de decidir sobre el seu destí és un missatge important”.

Violències i discriminacions en el pla laboral

Després de les presentacions i d’una taula sobre la importància de les xarxes i els antecedents de la XIPVG, va dedicar-se’n una a les violències: “Llibertat d’expressió i feminicidis” a Mèxic, a càrrec de Yunuhen Rangel Medina, de CIMAC; i “Sexisme i conflictes armats” a Colòmbia, per Fabiola Calvo. El tema requereix ser tractat per sí sol en un article, però aquí apuntem que aquest tema, greu i urgent, serà eix de les accions els dos propers anys de la Xarxa.

En un altre nivell, però també amb implicacions de violència i discriminació, va dedicar-se una taula a la situació laboral i professional en els mitjans de comunicació moderada per la periodista madrilenya Teresa García Espejo i en la qual van participar Lola Fernández, secretària d’Igualtat de la Federació espanyola de sindicats de periodistes (FeSP) i secretària general del sindicat de periodistes d’Andalusia (SPA), i Clara Aurrecoechea, membre de l’executiva de l’SPA i de la Comissió d’Igualtat de la RTV d’Andalusia.
Fernández va abordar el tema “Dones periodistes: Accions contra la discriminació i defensa dels nostres drets”; va recordar que una de les principals preocupacions denunciades a la 4ª Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing -la imatge degradant de les dones als mitjans de comunicació, la limitació d’accés a la informació per part de les dones i la poca diversitat d’informacions de les dones en la premsa i els mitjans- encara té vigència, 16 anys després. “La participació de les dones [en les redaccions] és símptoma de desenvolupament social; però la poca participació en llocs directius dels mitjans és patent”, va afirmar, i va recordar també que el Monitoreig Global de Mitjans segueix constatant la discriminació vers les dones en el món de la informació i els mitjans, que no han canviat els patrons empresarials i han augmentat la contractació precària i els sous inferiors a les dones: “més del 40% en premsa diària i 80% en premsa no diària són periodistes a la peça; la majoria dones perquè no tenen accés a altres contractes i d’aquesta manera busquen conciliar les responsabilitats familiars amb la professió”. Fernández va fer una crida perquè més dones estiguin en els comitès d’empresa per reivindicar els drets laborals i professionals de totes les persones en les redaccions: “les dones hem d’estar en els sindicats, hem de prendre aquests espais. A l’hora de negociar els convenis, a Espanya tenim la Llei d’Igualtat, però els homes no se’n recorden, com tampoc a l’hora de demanar promocions, augments de sou, tipus de contracte; agafen molt pocs permisos de paternitat; no es pregunten per què han de cobrir, les dones, les “floretes” de la informació”. Finalment, Lola Fernández també va subratllar la importància de la formació. No només formació periodística, sinó en gènere, perquè “un espai lliure per igual és molt millor”.

Clara Aurrecoechea, per la seva banda, va centrar la seva intervenció en “Plans d’Igualtat i els Protocols d’Acció contra l’assetjament als mitjans de comunicació”. Va recordar que la Llei “atribueix als mitjans de comunicació públics l’obligació de vetllar per la transmissió d’una imatge plural, igualitària, i la no discriminació, com també ho han de respectar els mitjans privats”; en la seva narració sobre l’aplicació d’un pla d’igualtat i de prevenció d’assetjament sexual a l’empresa on treballa, RTV Andalucia, va anar descrivint processos irregulars i resistències per part dels responsables i els sindicats majoritaris. “La Llei està molt bé però aplicar-la és molt difícil”.

Primavera àrab

Sobre la primavera àrab va parlar la jove activista Jihad Fatchati, que va posar damunt la taula el paper de les dones marroquines, els avenços aconseguits i la constitució, malgrat se li va demanar una opinió més crítica, en un moment donat, sobre l’acceptació o no de les demandes feministes en els moviments socials i la presència de dones en els mitjans, que ella va definir com a més igualitària al Marroc que en altres països àrabs.

La moderadora d’aquesta taula unipersonal, Leila Chafai, de l’agència de premsa Magreb Arab Press, va puntualitzar que el problema actual és de canviar mentalitats, no tant la lluita per drets, i que en el món del periodisme urgeix l’associació de dones periodistes al Marroc, perquè, va afirmar “dones periodistes tenen molts problemes, aquí”.

Fatchati va posar de relleu com les dones àrabs de totes les capes socials estan participant en les revoltes –pobres, analfabetes, però també dones periodistes, metges, etc.-, a més de la seva forma d’acció, no tan sols en les manifestacions sinó també en l’organització d’activitats i ajudes. “Encara hi ha molts desafiaments entorn a la dona àrab per aconseguir els seus drets plens, sobretot polítics”, va afirmar. Per exemple, a Aràbia Saudí, malgrat les dones estaven alçant-se, una dona va ser empresonada per dur a sobre un vídeo prohibit emès per Youtube, un vídeo de protesta contra la prohibició de les dones de conduir.

Jihad Fatchati, que va diferenciar les situacions per països, va recordar que al Marroc, les dones ja van tenir un paper essencial en les manifestacions d’abans i després de la independència, i havien tingut una presència important en la política i la defensa de la independència. També va recordar que les dones, al Marroc, no buscaven derrocar el govern, com a Tunísia o Egipte, sinó un canvi positiu, eliminar l’escissió entre dones i homes: “políticament, participació parlamentària; un canvi de sistema econòmic, obrir les portes a la competició econòmica; més llibertats de reunió i associació; tot en el marc d’una constitució que defensi aquests drets legítims”. Així mateix, també van treballar, continuava Fatchati, amb els mass media nacionals i internacionals. “Abans només es parlava del paper de la dona com a mestressa de casa, però ja no; les dones àrabs i les marroquines especialment, estan sent reconegudes en la seva feina, i el millor exemple és el Premi Nobel d’enguany a l’activista pro drets humans del Iemen, Tawakkul Karman, “un premi per a ella però també per a totes les dones àrabs que van participar en la primavera àrab i que van fer historia”.

Els mateixos dies de la trobada, continuaven les manifestacions a les principals ciutats del Marroc. “Poden treure les flors, però no poden treure la primavera àrab”, va concloure.

 Informes i manuals

La darrera taula, prèvia a la sessió de treball de redacció de la declaració, a porta tancada per a membres de la XIPVG, va dedicar-se a la presentació de manuals de comunicació i gènere, com ara el manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visiblitzar les aportacions de les dones , que va presentar Cristina Baulies, de l’ICD. Aquest manual, que van elaborar en un procés de treball conjunt més d’una vintena de periodistes designats per les seves empreses, i que vol ser una eina útil que promogui la reflexió crítica i ajudi a ampliar la mirada periodística des del rigor i la pluralitat. Silvina Molina de la xarxa PAR d’Argentina va presentar el Manual de género para periodistas,que conté recomanacions bàsiques per a l’exercici del periodisme amb enfocament de gènere. Elaborat per Silvina Molina i Lyvia Porras per iniciativa de l’Àrea Pràctica de Gènere del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Amèrica Llatina i el Carib, el Manual va passar per un procés de validació a càrrec de periodistes, amb experiència en gènere i també sense experiència en aquest enfocament, i especialistes en comunicació i gènere, les aportacions dels i de les quals són també al Manual. S’ha traçat una ruta bàsica amb dades, fonts, idees i exercicis pràctics per generar notícies i transversalitzar el gènere en totes les temàtiques; s’ha tractat el llenguatge inclusiu, amb exercicis d’aplicació; s’ha abordat la imatge de la dona en els mitjans, “tema difícil-segons Molina-ja que hi ha molt material teòric sobre publicitat, però molt poc treball sobre la imatge periodística i per tant, sorgeixen testimonis interessants que deixen obert el camí per seguir construint “. També hi ha un mapa de gènere amb fonts, bibliografia i webgrafia, i un glossari bàsic i exercitació final.


Finalment, Sawa Al Garbi, d’UNESCOCAT va explicar el projecte “Comunicació i migració mediterrània”, tot constatant la triple discriminació que pateixen les dones immigrants i musulmanes. Va subratllar iniciatives de certs mitjans que treballen per millorar la imatge de les dones immigrades, com ara la formació que s’ha fet amb Catalunya Ràdio i TV3 sobre la diversitat cultural i religiosa i que també incloïa les dones immigrades, o amb ACSUR i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb els quals s’ha fet formació especial per a evitar estereotips. Al Garbi va puntualitzar que la seva presència en la XIPVG, amb La Independent, que s’ha dedicat a les dones immigrades des de la perspectiva de gènere, ajuda “perquè és un referent, un testimoni de com tractar el tema”.

——————————————————————————————————-

Por Laia Serra

Una presentación institucional inició el IV Encuentro de la XIPVG, en el que participaron periodistas de 14 países de los 35 que configuran la red. En esta crónica destacamos el tratamiento de las violencias, la mesa sobre condiciones laborales y profesionales, sobre la primavera árabe y la presentación de manuales e informes sobre comunicación y género.

En la mesa de inauguración, el representante de la Cátedra de Comunicación Audiovisual de la Universidad Sid Mohamed Ben Abdellah de Fez -la única especialidad de comunicación que se realiza en la ciudad-, puso de manifiesto la consolidación que supone este IV encuentro para el diálogo global para una comunicación y un periodismo con visión de género: “la consagración de la ruptura con otras concepciones de periodismo y medios de comunicación pensadas en neutro”. “Toda política o trabajo periodístico neutro sería falso” -como afirmó, en efecto- y por ello, reconoció que “el interés por este encuentro y la visión de género viene desde varias disciplinas”.

Al final de su discurso, este catedrático subrayó la presencia de mujeres y actividades que las reconocen en el Magreb: “Entre las reivindicaciones a los países del Magreb, destaca la del estatuto de la mujer, que a su vez es parte del proceso”; destacó la entrega de varios premios, últimamente, a mujeres de los medios, que significan un “reconocimiento del rol de las mujeres en los cambios en la zona del Mediterráneo”; quiso poner de manifiesto los avances de los derechos de las mujeres en Marruecos -en los códigos de familia, los derechos de nacionalidad y derechos humanos-, así como la igualdad de derechos que propugna la nueva constitución. Finalmente, esta autoridad del audiovisual también recordó la reciente entrega del premio Nobel a las tres mujeres luchadoras por los derechos humanos, la paz y la libertad en países árabes y africanos.

Entre los parlamentos larguísimos de la primera mesa de autoridades que inauguraba el encuentro, la periodista Fatima Baroudi, directora de informativos de la primera cadena marroquí, SNRT, se alzó del público y ofreció una breve y contundente intervención. “La revolución de los países vecinos, nosotros la vivimos como una evolución”. Confirmó la importancia del papel de las mujeres en la sociedad y política marroquíes, pero reivindicó su presencia en los medios de comunicación. Fue la primera y única persona de la mesa que describió como “machista” la sociedad de Marruecos, una sociedad en la que el “19% de las mujeres se encarga de la manutención de las familias”, según un informe que citó, y en la que todavía hay segregación de las mujeres. Por lo que todavía hay que conseguir la igualdad.

En medio de los aplausos que recibió Baroudi, el presidente de la Universidad que albergaba el IV Encuentro de la XIPVG se esforzó por contener ciertos recelos, apuntando “la espontaneidad” de sus palabras, pero hizo un buen resumen: “han sido palabras también muy interesantes. Que las mujeres deben decidir sobre su destino es un mensaje importante “.

Violencias y discriminaciones,también en el plano laboral

Después de las presentaciones y de una mesa sobre la importancia de las redes y los antecedentes de la XIPVG, se dedicó se una a las violencias: “Libertad de expresión y feminicidios” en México, a cargo de Yunuhen Rangel Medina, de CIMAC, y “Sexismo y conflictos armados” en Colombia, por Fabiola Calvo. El tema requiere ser tratado por sí solo en un artículo, pero aquí apuntamos que este tema, grave y urgente, será eje de las acciones los dos próximos años de la red.

En otro nivel, pero también con implicaciones de violencia y discriminación, se dedicó una mesa a la situación laboral y profesional en los medios de comunicación moderada por la periodista madrileña Teresa García Espejo y en la que participaron Lola Fernández, secretaria de Igualdad de la Federación española de sindicatos de periodistas (FeSP) y secretaria general del sindicato de periodistas de Andalucía (SPA), y Clara Aurrecoechea, miembro de la ejecutiva del SPA y de la Comisión de Igualdad de la RTV de Andalucía.
Fernández abordó el tema “Mujeres periodistas: Acciones contra la discriminación y defensa de nuestros derechos”, recordó que una de las principales preocupaciones denunciadas en la 4 ª Conferencia Mundial sobre la Mujer de Beijing -la imagen degradante de las mujeres en los medios de comunicación , la limitación de acceso a la información por parte de las mujeres y la poca diversidad de informaciones de las mujeres en la prensa y los medios- aún tiene vigencia, 16 años después. “La participación de las mujeres [en las redacciones] es síntoma de desarrollo social, pero la poca participación en puestos directivos de los medios es patente”, afirmó, y recordó también que el Monitoreo Global de Medios sigue constatando la discriminación hacia las mujeres en el mundo de la información y los medios, que no han cambiado los patrones empresariales y han aumentado la contratación precaria y los sueldos inferiores a las mujeres: “más del 40% en prensa diaria y 80% en prensa no diaria son periodistas en la pieza, la mayoría mujeres porque no tienen acceso a otros contratos y de esta manera buscan conciliar las responsabilidades familiares con la profesión”. Fernández hizo un llamamiento para que más mujeres estén en los comités de empresa para reivindicar los derechos laborales y profesionales de todas las personas en las redacciones: “las mujeres debemos estar en los sindicatos, debemos tomar estos espacios. A la hora de negociar los convenios, en España tenemos la Ley de Igualdad, pero los hombres no se acuerdan, como tampoco a la hora de pedir promociones, aumentos de sueldo, tipo de contrato; toman muy pocos permisos de paternidad, no se preguntan por qué tienen que cubrir, las mujeres, las “florecillas” de la información “. Finalmente, Lola Fernández también subrayó la importancia de la formación. No sólo formación periodística, sino en género, porque “un espacio libre por igual es mucho mejor”.

Clara Aurrecoechea, por su parte, centró su intervención en “Planes de Igualdad y los Protocolos de Acción contra el acoso a los medios de comunicación”. Recordó que la Ley “atribuye a los medios de comunicación públicos la obligación de velar por la transmisión de una imagen plural, igualitaria, y la no discriminación, como también lo deben respetar los medios privados”, en su narración sobre la aplicación de un plan de igualdad y de prevención de acoso sexual en la empresa donde trabaja, RTV Andalucía, fue describiendo procesos irregulares y resistencias por parte de los responsables y los sindicatos mayoritarios. “La Ley está muy bien pero aplicarla es muy difícil”.

Primavera árabe

Sobre la primavera árabe habló la joven activista del movimiento 20F Jihad Fatchati, que puso sobre la mesa el papel de las mujeres marroquíes, los avances logrados y la constitución, a pesar de se le pidió una opinión más crítica, en un momento dado, sobre el aceptación o no de las demandas feministas en los movimientos sociales y la presencia de mujeres en los medios, que ella definió como más igualitaria en Marruecos que en otros países árabes.

La moderadora de esta mesa unipersonal, Leila Chafai, de la agencia de prensa Magreb Arab Press, puntualizó que el problema actual es de cambiar mentalidades, no tanto la lucha por derechos, y que en el mundo del periodismo urge la asociación de mujeres periodistas en Marruecos, porque, afirmó “mujeres periodistas tienen muchos problemas, aquí”.

Fatchati puso de relieve como las mujeres árabes de todas las capas sociales están participando en las revueltas-pobres, analfabetas, pero también mujeres periodistas, médicos, etc.-, además de su forma de acción, no sólo en las manifestaciones sino también en la organización de actividades y ayudas. “Todavía hay muchos desafíos en torno a la mujer árabe para conseguir sus derechos plenos, sobre todo políticos”, afirmó. Por ejemplo, en Arabia Saudí, a pesar de las mujeres estaban alzándose, una mujer fue encarcelada por llevar encima un video prohibido emitido por Youtube, un video de protesta contra la prohibición de las mujeres de conducir.

Jihad Fatchati, que diferenció las situaciones por países, recordó que en Marruecos, las mujeres ya tuvieron un papel esencial en las manifestaciones de antes y después de la independencia, y habían tenido una presencia importante en la política y la defensa de la independencia. También recordó que las mujeres, en Marruecos, no buscaban derrocar al gobierno, como en Túnez o Egipto, sino un cambio positivo, eliminar la escisión entre mujeres y hombres: “políticamente, participación parlamentaria, un cambio de sistema económico, abrir las puertas a la competición económica, más libertades de reunión y asociación, todo en el marco de una constitución que defienda estos derechos legítimos “. Asimismo, también trabajaron, continuaba Fatchati, con los mass media nacionales e internacionales. “Antes sólo se hablaba del papel de la mujer como ama de casa, pero ya no; las mujeres árabes y las marroquíes especialmente, están siendo reconocidas en su trabajo, y el mejor ejemplo es el Premio Nobel de este año en el activista pro derechos humanos de Yemen, Tawakkul Karman, “un premio para ella pero también para todas las mujeres árabes que participaron en la primavera árabe y que hicieron historia”.

Los mismos días del encuentro, continuaban las manifestaciones en las principales ciudades de Marruecos. “Pueden sacar las flores, pero no pueden sacar la primavera árabe”, concluyó.

Informes y manuales

La última mesa, previa a la sesión de trabajo de redacción de la declaración, a puerta cerrada para miembros de la XIPVG, se dedicó a la presentación de manuales de comunicación y género, como el manual Género y medios de comunicación. Herramientas para visibilizar las aportaciones de las mujeres, que presentó Cristina Baulies, del Instituto Catalán de las Mujeres (ICD). Este manual, que elaboraron en un proceso de trabajo conjunto más de una veintena de periodistas designados por sus empresas, quiere ser una herramienta útil que promueva la reflexión crítica y ayude a ampliar la mirada periodística desde el rigor y la pluralidad. Silvina Molina de la red PAR de Argentina presentó Manual de Género para periodistas, que contiene recomendaciones básicas para el ejercicio del periodismo con enfoque de género. Elaborado por Silvina Molina y Lyvia Porras por iniciativa del Área Práctica de Género del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo en América Latina y el Caribe, el Manual pasó por un proceso de validación a cargo de periodistas, on experiencia en género y también sin experiencia en este enfoque, y especialistas en comunicación y género, las aportaciones de los y de las cuales también están en el Manual. Se ha trazado una ruta básica con datos, fuentes, ideas y ejercicios prácticos para generar noticias y transversalizar el género en todas las temáticas; se ha tratado el lenguaje inclusivo, con ejercicios de aplicación; se ha abordado la imagen de la mujer en los medios, “tema difícil -según Molina– ya que hay mucho material teórico sobre publicidad, pero muy poco trabajo sobre la imagen periodística y por lo tanto, surgen testimonios interesantes que dejan abierto el camino para seguir construyendo”. También hay un mapa de género con fuentes, bibliografía y webgrafía, y un glosario básico y ejercitación final.
Finalmente, Sawa Al Garbi, de UNESCOCAT explicó el proyecto “Comunicación y migración mediterránea”, constatando la triple discriminación que sufren las mujeres inmigrantes y musulmanas. Subrayó iniciativas de ciertos medios que trabajan para mejorar la imagen de las mujeres inmigradas, como la formación que se ha hecho con Catalunya Ràdio y TV3 sobre la diversidad cultural y religiosa y que también incluía las mujeres inmigradas, o con ACSUR y el Colegio de Periodistas de Cataluña, con los que se ha hecho formación especial para evitar estereotipos. Al Garbi puntualizó que su presencia en la XIPVG, con La Independiente, que se ha dedicado a las mujeres inmigradas desde la perspectiva de género, ayuda “porque es un referente, un testimonio de cómo tratar el tema”.

Read Full Post »

Newsletter

Editorial / Editorial / Editorial

Editorial– XIDPICCAT

DES DE LA MEDITERRÀNIA / DESDE EL MEDITERRÁNEO / FROM THE MEDITERRANIAN

Les Femmes et l’Activisme Politique en Egypte — Las mujeres y el activismo político en Egipto-Les dones i l’activisme polític a Egipte —  Randa Achmawi

Nietas de Nefertiti– Nétes de Nefertiti– Nefertiti granddaughters– Les petites-filles de Nefertiti –  Giselle Evangelisti

Mujeres egipcias perseguidas por los fundamentalismos religiosos — Dones egípcies perseguides pels fonentalismes religiosos– Egyptian women harassed by religious fundamentalism – Emad Mekay

EN XARXES / EN REDES / IN THE NETWORKS

Les dones del Sud ens estan donant una lliçó a les del Nord– Las mujeres del Sur nos estan dando una lección a las del Norte– Women in the Southern Mediterranean are giving us a lesson to the North ones- Elena Tarifa

Premi Anna Lindh Diàleg Euromediterrani 2011– Premio Anna Lindh Diálogo Euromediterráneo 2011– Anna Lindh EuroMed Dialogue Award 2001

DESTAQUEM / DESTACAMOS / HIGHLIGHT

No deixem que mori el teatre Llibertat de Jenín (Palestina)– No dejemos que muera el Teatro Libertad de Jenín (Palestina)– Don’t let the Freedom Theatre in Jenin (Palestine) die

Tahrir, un espai de debat sobre les revolucions als països àrabs i el paper de les dones– Tahrir, un espacio de debate sobre las revoluciones en los paises árabes y el papel de las mujeres– Tahrir, a debate site on the arab revolutions and the women’s role

Si vols rebre la newsletter, envia’ns un missatge a / If you want to subscribe to the newsletter write to donesiconflicte@gmail.com.

Subscriu-te al nostre RSS. Subscription to RSS

Read Full Post »

Editorial

Desprès d’uns mesos convulsos per les recents revolucions populars als països àrabs, a les quals les dones han tingut un paper protagonista, tot i que no inèdit, ja que ja l’havien tingut en altres ocasions anteriors, però mai tan visible com ara,  aquesta nova edició de la Newsletter vol destacar a les dones a Egipte, en un moment en el qual es juguen si realment tindran un paper principal en la reconstrucció del país, després d’haver-ho tingut a la revolució que va enderrocar el règim de Mubarak. Així, mentre l’article de la nostra companya Randa Achmawi vol remarcar la valenta acció d’algunes d’aquestes dones egípcies en els moments crítics de la revolució al seu país, la seva compatritora Emad Mekav denuncia com els fonamentalismes religiosos són encara una amenaça pels drets de les dones a Egipte.

Des de la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Comunicadores volem doncs continuar reivindicant que si les dones, els seus drets i les seves reivindicacions no estan en un primer pla als processos de canvi i revolucions socials als països àrabs i en concret als de la Mediterrània, cap canvi veritablement democràtic será possible.

Per discutir d’aquests temes i d’altres relatius amb les dones, els mitjans de comunicació i la Mediterrània, la Xarxa va celebrar la seva IV Trobada a Roma els dies 4 i 5 de març d’enguany, la crónica de la qual incloem en aquesta newsletter, i en continuarem parlant en el marc de la propera trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb visió de gènere, que tindrà lloc del 20 al 23 de Octubre del 2011 a Fez, Marroc, i sobre la qual us enviarem información puntual properament.

Dessitjant que gaudiu de la lectura, esperem rebre els vostres comentaris i suggeriments, així com les vostre propostes de continguts i articles a través del blog de la newsletter (https://donesiconflicte.wordpress.com) i de l’adreça de correu electrònic: donesiconflicte@gmail.com

 ——————————————————————————————————

Después de unos meses convulsos por las recientes revoluciones populares en los países árabes, en las que las mujeres han tenido un papel protagonista, aunque no inédito, puesto que ya lo habían tenido anteriormente en otras ocasiones, pero nunca tan visible como ahora, esta nueva edición de la Newsletter quiere poner la atención sobre las mujeres en Egipto, en un momento en el que se juegan si realmente tendrán un papel principal en la reconstrucción del país, después de haberlo tenido en la revolución que derrocó al régimen de Mubarak. Así, mientras el artículo de nuestra compañera Randa Achmawi quiere destacar la valiente acción de algunas de estas mujeres egipcias en los momentos críticos de la revolución en su país, su compatriota Emad Mekav denuncia como los fundamentalismos religiosos son aún una amenaza los derechos de las mujeres en Egipto.

Desde la Red Mediterránea de Mujeres Periodistas y Comunicadoras queremos seguir reivindicando que si las mujeres, sus derechos y sus reivindicaciones no están en un primer plano en los procesos de cambio y revoluciones sociales en los países árabes y en concreto en los del Mediterráneo, ningún cambio verdaderamente democrático será posible.

Para discutir de estos temas y otros relativos a las mujeres, los medios de comunicación y el Mediterráneo, la Red celebró su IV Encuentro en Roma los días 4 y 5 de marzo de este año, la crónica de la cual incluimos en esta Newsletter, y seguiremos hablando de ello en el marco del próximo encuentro de la Red Internacional de Periodistas con visión de género, que tendrá lugar del 20 al 23 de Octubre de 2011 en Fez, Marruecos, y sobre la que le enviaremos información puntual próximamente .

Deseando que disfrutéis de la lectura, esperamos recibir vuestros comentarios y sugerencias, así como vuestras propuestas de contenidos y artículos a través del blog de la newsletter (https://donesiconflicte.wordpress.com) y de nuestro e-mail: donesiconflicte@gmail.com

—————————————————————————————————————————

After many convulsed months by recent popular revolutions in Arab countries, where women have played a leading role although not new, since they had already had it in other occasions before, but never so visible as now, this new edition of the Newsletter pretends to draft the attention on women in Egypt in a time where they are there to play a major role in rebuilding the country after playing a key role in the fall of the Mubarak’s regime. Thus, while the article of our colleague Achmawi Randa wants to highlight the courageous action of some of these Egyptian women at critical moments of the revolution in their country, her fellow Emad Mekav denounces that religious fundamentalists are still threatening the rights of women in Egypt.

From the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators we want to keep on claiming that if women, their rights and their demands are not in the foreground in change processes and social revolutions in Arab countries and in particular in the Mediterranean, there won’t be any truly democratic change.

In order to discuss these and other issues relating to women, the media and the Mediterranean, the Network held its fourth meeting in Rome on March the 4th and 5th this year, the chronicle of which we include in this Newsletter and we will continue discussing about it in the next meeting of the International Network of Journalists with Gender perspective, taking place on October the 22nd and 23rd 2011 in Fez, Morocco, on which we will sending further information soon.

Wishing you a good reading, we look forward to receiving your comments and suggestions, as well as your contents and news proposals through the newsletter’s blog (https://donesiconflicte.wordpress.com) and our e-mail: donesiconflicte@gmail.com

————————————————————————————————————————

Après quelques mois convulsés par les récentes révolutions populaires dans les pays arabes, où les femmes ont joué un rôle au premier plan, mais pas pour la première fois, car elles l’avaient déjà joué à d’autres occasions, mais jamais aussi visible que maintenant, avec cette nouvelle édition de la Newsletter, on veut souligner la situation des femmes en Egypte à une époque où c’est son tour à jouer un rôle majeur dans la reconstruction du pays après avoir été dans la prèmiere ligne  à la révolution qui a renversé le régime de Moubarak. Ainsi, tandis que l’article de nôtre collegue Rand Achmawi  veut souligner l’action courageuse de certains de ces femmes égyptiennes à des moments critiques de la révolution dans son pays, son compatriote Emad Mekav dénonce comment les fondamentalistes religieux sont toujours menaçant les droits des femmes en Egypte.

Des le réseau méditerranéen des Femmes Journalistes et Communicateurs on veut continuer à dénoncer que si les femmes, leurs droits et leurs revendications ne sont pas au premier plan aux processus de changement et de révolutions sociales dans les pays arabes et en particulier dans la Méditerranée, aucun changement véritablement démocratique sera possible.

Pour discuter de ces derniers et d’autres questions relatives aux femmes, les médias et la Méditerranée, le Réseau a tenu sa quatrième réunion à Rome les 4 et 5 Mars de cette année, la chronique de ce-là  nous incluons dans cette Newsletter et on va continuer à en parler au sein de la prochaine réunion du Réseau International des Journalistes avec une Perspective de Genre, qui aura lieu du 20 au 23 Octobre 2011 à Fès, au Maroc, et sour laquelle nous allons envoyer des informations bientôt.

En vous souhaitant une bonne lecture, nous sommes impatientes de recevoir vos commentaires et suggestions, ainsi que vos propositions de contenus à travers le blog (https://donesiconflicte.wordpress.com) et de nôtre adresse e-mail: donesiconflicte@gmail.com

Read Full Post »

“Les dones del Sud ens estan donant una lliçó a les del Nord”, diu Alessandra Mancuso

Per Elena Tarifa per a La Independent

Alessandra Mancuso és periodista de la RAI italiana i una de les participants a la Primera Convenció Internacional de les xarxes independents de periodistes amb visió de gènere i alhora IV Trobada de la Xarxa Mediterrània de periodistes i comunicadores, que s’ha desenvolupat a Roma els dies 4 i 5 de març.

Organitzada pel Departament de Drets i Igualtat d’oportunitats de l’Associació de la Premsa Romana i per la Xarxa Mediterrània de Periodistes i Comunicadores, la trobada ha estat marcada en el discurs per l’esperit dels recents esdeveniments de Tunísia o Egipte, on les dones han tingut un especial protagonisme però, paradoxalment, també per una escassa presència de periodistes provinents del sud de la Mediterrània.

Així, més d’un centenar de periodistes, comunicadores, representants polítiques i d’entitats de dones, majoritàriament italianes, van discutir sobre temes com el llenguatge, la imatge de les dones als mitjans, les iniciatives que han sorgit per visibilitzar les dones com ara les noves agències de notícies amb visió de gènere, com La Independent o Ameco Press, o sobre com podem establir sinèrgies de col·laboració entre les periodistes d’ambdues ribes de la Mediterrània.

Com va comentar una de les poques periodistes del sud presents, la tunisiana Naila Jrad, “si els drets no es defensen, es perden”, en referència als múltiples comentaris de les companyes italianes denunciant l’aparent retrocès en els drets de les dones al seu país.

Precisament Montserrat Minobis, presidenta de la Xarxa Mediterrània, va ressaltar que “aquest és un moment important per tal de donar suport a les nostres companyes italianes en les seves reivindicacions de llibertat d’expressió”. Minobis, també presidenta de l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent, va explicar la favorable situació a Espanya vers les dones, almenys en el terreny legislatiu, tot i que no s’acompleixen totes les lleis i que encara estem lluny de la paritat, amb només un 8% de dones a càrrecs directius.

En aquest sentit, moltes de les participants locals van destacar la importància de fer avançar les lleis a Itàlia per tal d’assolir la paritat, a exemple de països com Noruega, que ha establert quotes però van coincidir en la dificultat del moment polític en el qual es troben. Marcella Corsi, d’Ingenere.it, va parlar de fer propostes conjuntes a nivell europeu mentre que Franca Cipriani, consellera de Paritat de la província de Roma, va apostar per una aliança entre el món de la informació i les que treballen per la igualtat a les institucions públiques.

En allò que respecta a la situació de les dones periodistes, el panorama tampoc ha variat darrerament. Silvia Garambois, de la Federació Nacional de la Premsa italiana va dir que “tot ser les dones periodistes el 40% de la professió, dels 118 diaris només 3 tenen directores”. També va comentar la llei que properament sortirà per a què les dones periodistes es puguin jubilar als 65 anys, a la qual s’ha de tenir en compte que els recorreguts laborals de dones i homes periodistes són molt sovint desiguals, ja que les dones han de treballar més anys perquè han cotitzat menys. Lucia Visca, presidenta de la Comissió d’Igualtat d’oportunitats de la Federació Nacional de la Premsa Italiana, va destacar que Itàlia es troba en el lloc 74 (de 134) en la llista de països per nivell de partitat de gènere i va mostrar amb gràfiques com hi ha desigualtats a nivell salarial entre dones i homes periodistes al seu país.

Marcelle Padovani, corresponsal del Nouvel Observateur va donar les dades a França: 55% de dones periodistes i només un 10% d’elles en llocs directius en un país, on segons la veterana periodista francesa, “la llei de paritat s’incompleix constantment”.

Dones de la Mediterrània

A la trobada es va parlar de com veiem la realitat de les dones de la Mediterrània a través dels mitjans i, en aquest sentit, Giovanna Botteri, corresponsal a Nova York, va explicar via videoconferencia com “gràcies a la cobertura que els mitjans dels Estats Units d’Amèrica han fet de les revolucions al Magrib, s’han vist altres models de dones que no havien vist abans”, i com per primera vegada s’ha donat una certa complicitat entre la premsa estrangera i els manifestants, per després qüestionar-se què és el que guanyaran les dones amb la revolució, quin paper finalment tindran o els hi deixaran tenir.

Però si va haver una intervenció especial, aquesta va ser la de la periodista egípcia Randa Adel Achmawi, qui, visiblement emocionada pel triomf de la revolució al seu país, no va dubtar en declarar que “totes pertanyem a una mateixa família mediterrània; em vaig emocionar quan vaig veure les manifestacions a tota Europa on les dones deien: totes som egípcies”. Randa va tornar a parlar de l’important paper de les dones egípcies a la revolució, tot destacant que sempre han estat al peu del canó en els moments històrics més destacats del seu país, i va aprofitar per anunciar que pel, 8 de març, es preparava una gran manifestació que preveia aplegar un milió de dones a Egipte.

I és que totes van coincidir en que la Xarxa Mediterrània de Periodistes i Comunicadores ha de ser el marc d’uns intercanvis més estrets d’informació i d’un treball en xarxa més actiu. Per això, comptem amb noves eines gràcies a les noves tecnologies de la informació, que ja estan en marxa, per poder coordinar les nostres reivindicacions com ara la newsletter Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània,  que també es va presentar a la Trobada. Aquesta newsletter, que des del 2008 es coordina des de la Xarxa Mediterrània a Catalunya, inclou articles de periodistes de la Mediterrània, tractant especialment temes relacionats amb la situació de les dones en els conflictes a la zona o temes “prohibits” i escrits per periodistes de la riba sud, arriba a més de 200 periodistes i experts/tes.

A la darrera jornada de la trobada, es va anunciar la propera redacció d’una Carta de les Periodistes de la Mediterrània, una mena de full de ruta amb els objectius a assolir, mentre que l’eurodiputada italiana Silvia Costa va anunciar una sèrie d’audicions amb dones representatives de la Mediterrània per tal de conèixer les seves reivindicacions més de prop i també la probable iniciativa judicial, a través de la Carta Europea dels Drets Humans, contra la imatge enganyosa i discriminatòria que dóna la publicitat de les dones. I és que totes les assistents van coincidir en què no es pot baixar la guàrdia, ja que com va expressar la veterana periodista Adelle Cambria “quelcom de greu passa quan la nostra generació va voler pujar les nostres filles lliures i felices i ara, en canvi, es diu lliures, sanes i estàlvies, donada la creixent violència contra les dones que impregna la nostra societat”.

———————————————————————————————————–

“Las mujeres del sur del Mediterráneo nos están dando una lección a las del norte”, dice Alexandra Mancuso

Por Elena Tarifa para La Independent

 
Alessandra Mancuso es periodista de la RAI italiana y una de las participantes en la Primera Convención Internacional de las Redes Independientes de Periodistas con  Visión de Género y a la vez  IV Encuentro de la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras, que se ha desarrollado en Roma los días 4 y 5 de marzo de este año.
Organizada por el Departamento de Derechos e Igualdad de oportunidades de la Asociación de la Prensa Romana y por la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras, el encuentro ha estado marcada en el discurso por el espíritu de los recientes acontecimientos de Túnez o Egipto, donde las mujeres han tenido un especial protagonismo pero, paradójicamente, también por una escasa presencia de periodistas provenientes del sur del Mediterráneo.

 

Así, más de un centenar de periodistas, comunicadoras, representantes políticas y de entidades de mujeres, mayoritariamente italianas, discutieron sobre temas como el lenguaje, la imagen de las mujeres en los medios, las iniciativas que han surgido para visibilizar a las mujeres como ahora las nuevas agencias de noticias con visión de género, como La Independient o Amec Press, o sobre cómo podemos establecer sinergias de colaboración entre las periodistas de ambas orillas del Mediterráneo.
Como comentó una de las pocas periodistas del sur presentes, la tunecina Naila Jrad, “si los derechos no se defienden, se pierden”, en referencia a los múltiples comentarios de las compañeras italianas denunciando el aparente retroceso en los derechos de las mujeres al su país.
Precisamente Montserrat Minobis, presidenta de la Red Mediterránea, resaltó que “este es un momento importante para dar apoyo a nuestras compañeras italianas en sus reivindicaciones de libertad de expresión”. Minobis, también presidenta de la agencia  de noticias con visión de género, La Independent, explicó la favorable situación en España hacia las mujeres, al menos en el terreno legislativo, aunque no se cumplen todas las leyes y aún estamos lejos de la paridad, real , con sólo un 8% de mujeres en cargos directivos.
En este sentido, muchas de las participantes locales destacaron la importancia de hacer avanzar las leyes en Italia para alcanzar la paridad, a ejemplo de países como Noruega, que ha establecido cuotas, pero coincidieron en la dificultad del momento político en el que se encuentran. Marcella Corsi, de Ingenere. It, habló de hacer propuestas conjuntas a nivel europeo mientras que Francia Cipriani, consejera de Paridad de la provincia de Roma, apostó por una alianza entre el mundo de la información y las que trabajan por la igualdad a las instituciones públicas.

 

En lo que respecta a la situación de las mujeres periodistas, el panorama tampoco ha variado últimamente. Silvia Garambois, de la Federación Nacional de la Prensa italiana dijo que “aunque las mujeres periodistas son el 40% de la profesión, de los 118 diarios, sólo 3 tienen directoras”. También comentó la ley que próximamente saldrá para que las mujeres periodistas se puedan jubilar a los 65 años, en la que hay que tener en cuenta que los recorridos laborales de mujeres y hombres periodistas son a menudo desiguales, ya que las mujeres han que trabajar más años porque han cotizado menos. Lucia Viva, presidenta de la Comisión de Igualdad de oportunidades de la Federación Nacional de la Prensa Italiana, destacó que Italia se encuentra en el lugar 74 (de 134) en la lista de países a nivel de paridad de género y mostró con gráficas como hay desigualdades a nivel salarial entre mujeres y hombres periodistas en su país.
Marcelle Padovani, corresponsal del Nouvel Observateur dio los datos en Francia: 55% de mujeres periodistas pero sólo un 10% de ellas en puestos directivos en un país, donde según la veterana periodista francesa, “la ley de paridad se incumple constantemente “.

 

Mujeres del Mediterráneo

 

En el encuentro se habló de cómo vemos la realidad de las mujeres del Mediterráneo a través de los medios y, en este sentido, Giovanna Bottéro, corresponsal en Nueva York, explicó vía videoconferencia como “gracias a la cobertura que los medios de los Estados Unidos han hecho de las revoluciones en el Magreb, se han visto otros modelos de mujeres que no habían visto antes “, y como por primera vez se ha dado una cierta complicidad entre la prensa extranjera y los manifestantes, para luego cuestionar qué es lo que ganarán las mujeres con la revolución, qué papel finalmente tendrán o les dejarán tener.

 

Pero si hubo una intervención especial, esta fue la de la periodista egipcia Randa Adel Achmawi, quien, visiblemente emocionada por el triunfo de la revolución en su país, no dudó en declarar que “todas pertenecemos a una misma familia mediterránea; me emocionó cuando vi las manifestaciones en toda Europa donde las mujeres decían: todas somos egipcias”. Randa volvió a hablar del importante papel de las mujeres egipcias a la revolución, destacando que siempre han estado al pie del cañón en los momentos históricos más destacados de su país, y aprovechó para anunciar que el 8 de marzo, se prepararía una gran manifestación que preveía reunir un millón de mujeres en Egipto.

 

Y es que todas coincidieron en que la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras debe ser el marco de unos intercambios más estrechos de información y de un trabajo en red más activo. Para ello, contamos con nuevas herramientas gracias a las nuevas tecnologías de la información, que ya están en marcha, para poder coordinar nuestras reivindicaciones como la newsletter Mujeres, periodistas y conflicto, que también se presentó en el Encuentro. Esta newsletter, que desde 2008 se coordina desde la Red Mediterránea en Cataluña, incluye artículos de periodistas del Mediterráneo, tratando especialmente temas relacionados con la situación de las mujeres en los conflictos en la zona o temas “prohibidos” y escritos por periodistas de la orilla sur, llega a más de 200 periodistas y expertos / as.

 

En la última jornada del encuentro, se anunció la próxima redacción de una Carta de las Periodistas del Mediterráneo, una especie de hoja de ruta con los objetivos a alcanzar, mientras que la eurodiputada italiana Silvia Costa anunció una serie de ‘audiciones con mujeres representativas del Mediterráneo para conocer sus reivindicaciones más de cerca y también la probable iniciativa judicial, a través de la Carta Europea de los Derechos Humanos, contra la imagen engañosa y discriminatoria que da la publicidad de las mujeres. Y es que todas las asistentes coincidieron en que no se puede bajar la guardia, ya que como expresó la veterana periodista Adelle Cambria “algo grave pasa cuando nuestra generación quiso subir nuestras hijas libres y felices y ahora, en cambio , se dice libres, sanas y salvas, dada la creciente violencia contra las mujeres que impregna nuestra sociedad “.

—————————————————————————————————————–

“Women in the southern Mediterranean are giving us a lesson to the North ones,” says Alexandra Mancuso

By Elena Tarifa for La Independent

Alessandra Mancuso is a reporter for the Italian RAI  television and one of the participants at the First International Convention of  Independent Networks of Journalists with a Gender Perspective and at the same time, the Fourth Meeting of the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators, which was held in Rome on 4 and 5 March this year.

Organized by the Department for Rights and Equal Opportunities of the Roman Press Association and the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators, the meeting has been marked in the speech by the spirit of recent events in Tunisia and Egypt, where women have a special role, but paradoxically, also by a low presence of journalists from southern Mediterranean.
Nevertheless, more than a hundred journalists, communicators, political representatives and organizations of women, mostly Italian, discussed issues such as language, image of women in the media, initiatives that have emerged to draw the attention to women such as news agencies with a gender perspective, as The Independent and Ameco Press, or on how we can create synergies to collaborate between journalists from both sides of the Mediterranean.

As one of the few journalists present from the South said, the Tunisian Jrad Naila, “if the rights are not defended, they are lost,” referring to the many comments from fellow Italian denouncing the apparent reversal of the rights of women to their country.
Montserrat Minobis, president of the Mediterranean Network, said that “now it is an important time to support our fellow Italian in their claims of freedom of expression.” Minobis, also president of the news agency with a gender perspective La Independent, described the favorable situation in Spain for women, at least in the legislative field, though not totally accomplished in practice, leading to still be far from real parity, with only 8% of women in leadership positions.

In this sense, many of the local participants stressed the importance of making the law advance in Italy in order to achieve parity, taking  the example of countries such as Norway, which has set quotas, but agreed on the difficulty of the political moment in which they are. Marcella Corsi, of Ingenere.it. spoke of making joint proposals at an European level while France Cipriani, Minister of Parity in the province of Rome, opted for an alliance between the world of information and public institutions working for equality.

Regarding the situation of women journalists, the picture has not changed lately. Silvia Garambois of the National Federation of the Italian press said that “while women journalists are 40% of the profession, among 118 journals, only 3 are directed by women.” She also said the law will come soon for women journalists to retire at 65 years, but that should be borne in mind that the paths of men and women working journalists are often uneven, since women have to work more years because they traded less. Lucia Viva, chairwoman of the Equal Opportunities Commission of the National Federation of the Italian Press, stressed that Italy is in place 74 (of 134) in the list of countries regarding the level of gender parity and she showed with graphics that there were wage inequalities between men and women journalists in her country.
Marcelle Padovani, correspondent of the Nouvel Observateur in France said that there were 55% of women journalists but only 10% of them in senior positions in a country where, according to veteran French journalist, “the law of parity is constantly violated.”

Mediterranean Women

The meeting discussed how we see the reality of women in the Mediterranean through the media and in this sense, Giovanna Bottero, a correspondent in New York, said via video conference that “due to media coverage the United States had made of the revolutions in the Maghreb, one could see models of women who had not seen before, “and for the first time there has been some complicity between the foreign press and protesters, and then she questioned what women have got with the revolution, and what role they will eventually have.

But if there was a special intervention, this was the one from the Egyptian journalist Randa Achmawi, who, visibly moved by the triumph of the revolution in her country, she had no hesitation in declaring that “we all belong to the same Mediterranean family, I was thrilled when I saw demonstrations across Europe where the women said, we are all Egyptian”. Randa spoke again of the important role of Egyptian women in the revolution, noting that they have always been on the ball in the most prominent historical moments of the country, and she also announced that on 8 March,  a demonstration planning to gather one million women was being prepared in Egypt.

Everybody agreed that the Mediterranean Network of Journalists and Communicators should be under closer exchanges of information and a develop a more active networking work. In order to do this, we have new tools, thanks to new information technologies, which are already underway, such as the Newsletter Women, journalists and conflict in the Mediterranean, which was also presented at the meeting. This newsletter, which since 2008 is coordinated by the Mediterranean Network in Catalonia, includes articles by journalists from the Mediterranean, especially issues dealing with the situation of women in conflicts or issues on “forbidden” issues and written by journalists from the South shore, and being received by more than 200 journalists and experts / as.

On the last day of the meeting, it was announced the next drafting a Charter of Journalists of the Mediterranean, a kind of roadmap with goals to be achieved, while the  Italian MEP Silvia Costa announced a series of “auditions with women representatives from the Mediterranean in order to meet their demands more closely and also the likely judicial initiative, through the European Charter of Human Rights, against the image that provides misleading and discriminatory advertising  on women. And all participants agreed that we can not lower our guard, because, as the veteran journalist Adelle Cambria said: “something serious happens when our generation wanted to raise our children free and happy but now, however, we have to say free, healthy and sound, given the increasing violence against women that pervades our society and threatens our girls. “

Read Full Post »

Les Femmes et l’Activisme Politique en Egypte

Par Randa Achmawi

Le rôle des femmes dans la vie politique égyptienne, notamment l’activisme aux moments des soulèvements contre la tyrannie et l’injustice, ne date pas d’hier. Déjà, lors de la Révolution de 1919, elles avaient défilé en public aux cotés des hommes, guidées par la légendaire Hoda Shaarawi, pour manifester dans les rues, contre le pouvoir colonial britannique.  Elles avaient défiés, en ce moment, pour la première fois, les traditions conservatrices et  les restrictions imposées aux femmes par des sociétés Arabo musulmanes, qui  souvent considèrent que l’espace public ne leur appartient pas.  En 1923 les femmes égyptiennes ont formé l’Union Féministe Egyptienne, pour lutter pour leurs droits, alors qu’elles travaillaient simultanément à l’intérieur du mouvement national de libération.

D’un siècle à l’autre presque cent ans plus tard les femmes égyptiennes sont encore une fois venues rejoindre massivement les manifestations sur la place Tahrir, en Janvier 2011. Cette fois, pour protester contre l’injustice, la tyrannie et la corruption du régime de Moubarak.   La proportion de leur présence était certes plus importante que celles de 1919,  mais jusqu’à maintenant, il est difficile d’en faire une estimative exacte de leur participation. Les opinions varient.  Certains disent qu’elles représentaient non moins que la moitié des manifestants. D’autres lancent ces figures varient entre 30% ou 40% des présents. Une chose est pourtant sure : on les sentait fortement présentes et actives. Et les avis, aussi bien à l’intérieur de l’Egypte qu’a l’extérieur, sont unanimes à indiquer que la Révolution leur appartient autant qu’elle appartient aux hommes. Elles se sont battues et certaines d’entre elles ont aussi du sacrifier leur vie, pour la liberté de l’Egypte.

Pendant les 18 des manifestations massives qui ont abouti au renversement de Hosni Moubarak, les contraste entre styles de vie des femmes (et des hommes) présents sur place étaient et évident. Sur la place Tahrir ont retrouvait un mosaïque fascinant, très représentatif de la moitié des habitants d’Egypte. Dans la foule on pouvait facilement repérer des femmes issues de toutes les catégories et sociales.  Riches et pauvres, jeunes ou moins jeunes, éduquées ou non,  des jeune-filles, des épouses ou mères de famille, elles n’ont pas voulu rater l’occasion de descendre dans les rues pour défendre leur idéal de liberté. Peu importait si elles portaient le voile ou le nikab ou si elles affichaient une apparence plus  libérale,  sans voile, se promenant en jeans,  fumant des cigarettes, parfois même faisant la bise a des garçons en public.

En faite, plus que simplement participer de la révolution du 25 Janvier, on peut certainement affirmer que les femmes égyptiennes souvent ont eu aussi le rôle principal dans la lutter pour donner fin au régime Moubarak.  C’est bien pour cette raison de rendre hommage a leur participation, c’est de dévoiler l’histoire de 5 femmes quelques unes de ces héroïnes et parfois malheureusement martyrs de la révolution égyptienne, dont les visages, activisme et ferveur marquerons a jamais nos mémoires.

Cinque visage emblématiques du soulèvement du 25 Janvier  2011

Commençons par l’histoire la plus triste, celle de Sally Zahran, une traductrice de 23 ans qui a du payer de sa vie pour que ses compatriotes puissent connaitre des meilleurs jours. Elle est tombée le 28 Janvier, a Sohag, en haute Egypte, où habitait sa famille, lors d’une confrontation entre les manifestants pro-démocratie et les forces de l’ordre ainsi que des voyous pro-Moubarak. Jolie brune aux cheveux frisés tout comme un regard vif et défiant, (comme des nombreuses des femmes qui sont descendues dans les rues pour participer des manifestations), Sally a du faire face non seulement aux forces de l’ordre, mais aussi, au fort conservatisme de la société égyptienne et sa famille, qui voyaient d’un mauvais œil la participation des femmes aux manifestations dans les rues. Une perte tragique, mais qui a néanmoins su inspirer un ingénieur égyptiens travaillant a la NASA, qui a proposer que son nom soit donné a un vaisseau spatial devant voyager vers la planète mars. Une initiative que fut heureusement approuvée par l’organisme spatial américain.

Le deuxième personnage emblématique de la révolution égyptienne, fut sans doute celui d’Asmaa Mahfouz. Une des fondatrices du Mouvement du 6 Avril. Aujourd’hui membre de ceux qu’on appelle les ‘’La coalition des Jeunes Révolutionnaires du 25 Janvier’’. Asmaa est une jeune activiste portant le voile, de 26 ans qui a été, sans doute, une des voix les plus puissante et courageuse du soulèvement égyptien, qui a abouti au départ de Moubarak le 11 Février 2011. Quelle jours avant le 25 Janvier, jour prévu pour le début des protestations contre Moubarak, Elle a posté sur Youtube une vidéo où, en prenant des risques énormes elle dit le suivant : ‘’ Moi, une jeune fille, vais aller a la place Tahrir et compte prendre avec moi une banderole où on lira mes demandes et peut-être les gens saurons montrer des signes d’honneur’’. ‘’Je ne pense pas que quelqu’un d’entre nous peut se sentir en sécurité. Tout le monde est désormais menacé. Pour cette raison il faut venir avec nous pour revendiquer, vos droits, mes droits, ceux des nos familles. Le 25 Janvier, je descendrai dans la rue pour dire ‘non’ a la corruption et ‘’non’’ a ce régime.’’ Puis lors d’une interview pour la chaine BBC en Arabe, Asmaa dit le suivant : ‘’J’ai enregistré une video en demandant aux gens de ne pas avoir peur, en leur demandant combien de temps ils voulaient vivre dans la peur ; pour leur dire que nous devions sortir dans la rue, qu’il y a beaucoup de gens en Egypte et que nous pouvons nous protéger des brutalités de Moubarak. Maintenant, je reçois des appels des gens des Moubarak, m’ordonnant de ne pas sortir de chez moi et me menaçant que, du contraire, ils nous tuerons, moi et toutes ma famille ‘’

L’histoire d’Israa Abdel Fattah, une autre figure fortement omniprésente dans le soulèvement égyptien du 25 Janvier, est un peu plus ancienne et date de deux ans.  En 2008, elle fonde, avec d’autres activistes, le mouvement 6 Avril, au départ, un simple group sur Facebook, mais qui au fur et à mesure devient un véritable mouvement politique.  Tous ce qu’elle avait, alors fait, c’était, lance des invitations, sur Facebook, aux manifestations de solidarité avec les ouvriers de Mahalla Al Koubra, qui ont, d’ailleurs fini par donner le nom a leur mouvement. Pour cela Israa, qui avait alors 27 ans fut arrêté par les forces de sécurité égyptienne alors qu’elle était assisse sur un café avec des compagnons et amis. Israa fut libérée que lors que sa mère fait un appel personnel, sur une annonce payée dans un journal indépendant, à la femme du président de la république. Elle fut relâchée mais a condition de ne pas retourner a son activisme politique. Une menace qui n’a pas l’air de l’avoir effrayée. Son activisme au sein du group fut repris quelque temps plus tard. Elle était évidement présente sur la place Tahrir au long de 18 jours.  Plus tard, lors que le siège des services de sécurité Egypte fut envahi par les manifestants au début du mois de mars, un dossier contenant des informations sur elle fut retrouvé sur place, montrant qu’elle avait été surveillée au cours des dernières années, affichant la transcription de ses communications téléphoniques personnelles, ses e-mails contenant des détails sur sa vie privée. Les forces de sécurité avaient enregistré même les détails de son divorce. Des faits qui l’on choquée. Sur cela Israa dit que le sentiment crée par la violation de sa vie privée, était indescriptible.

Mon premier contact avec Mona Seif était avec sa voix, que j’ai entendu lors d’interview téléphonique qu’elle avait accordé a la chaine Al Jazeera en anglais pendant la nuit du 2 Février suite a l’invasion de  la place Tahrir par les voyous pro Moubarak, sur les dos des chameaux et chevaux. Ce  soir là, on savait que les voyous était en train d’attaquer les manifestants, en n’épargnant pas les méthodes  pour essayer de les chasser de la place. Sur l’écran d’Al Jazeera, la voix de Mona était claire et la puissance de ses convictions, a su persuader le monde entier que, quoi qu’il arrive, les manifestants ne quitterai pas, par la force leur positions conquises.

Affichant  une apparence plutôt  moderne, (une apparence que je n’ai pourtant découverte, que bien plus tard), portant des jeans, pull et ayant les cheveux en l’air, cette  jeune femme de 24 ans au regard innocent, portait certainement en elle une force morale sans limites, lorsqu’elle disait au monde, au téléphone: « Nous sommes prêt à mourir sur la place Tahrir ». Mona, dont l’activisme politique a été nourri par sa propre famille, est la fille d’un activiste politique qui était, d’ailleurs, en prison, le jour de sa venue au monde. Quelque jours après cet infâme événement, elle racontait  « la nuit de la bataille des chameaux  lors que les voyous pro-Moubarak nous ont attaqués, j’étais terrifiée. Je pensais qu’ils allaient nous tirer dessus et nous tuer tous. Mais le tournant pour moi a été quand j’ai réalisé, a ce moment la, que les gens était prêt a mourir pour leurs convictions »

Gigi Ibrahim, elle aussi, une activiste politique, de 24 ans, a sans doute été la plus grande star du soulèvement égyptien ayant abouti au renversement du régime de Moubarak, sur la presse internationale. Son visage brun aux traits profondément égyptiens assemblé a son apparence moderne, tout comme son anglais impeccable, acquis pendant les années passées avec sa famille en Californie, où elle a suivi ses études à l’école secondaire, ont su séduire l’ensemble des journalistes étrangers présents sur la place Tahrir pour faire la couverture des événements. De la couverture de Times Magazine, au Daily Show aux Etats Unis, en passant par Elle Magazine, elle a fait le tour de l’ensemble des chaines des nouvelles et programmes télévisées du monde entier. Sa compréhension des faits, conviction et détermination à aller jusqu’au bout, on été la force motrice derrière son activisme. En fait, Gigi a été repérée par les des médias internationaux a travers ses messages sur son adresse Twitter : Gsquare86.  Ceux-ci ont rapidement attiré l’attention de tous, sur le monde entier, intéressés à avoir des informations, en première main, venant de la place Tahrir. ‘Au cours des longues heures, jours et nuits que j’ai passé là-bas, je pensais qu’il fallait informer les monde, donner des informations précises, sur ce qui était en train de se passer. Je faisais aussi l’effort de les vérifier avec mes autres contacts présents sur des lieux ou positions différentes de la mienne. En suite je postais mes informations sur Twitter et Facebook a partir de ma Blackberry, alors que j’étais assise sur l’herbe ou les trottoirs de la place’’

Gigi est, elle aussi, une des celle qui a du s’opposer a sa famille pour pouvoir rester sur la place Tahrir tout le long des 18 jours. ‘’Dans ma famille, il n’y a pas de passé ou tradition d’activisme politique et au départ mon père était très fâché. Le 28 Janvier ma sœur a même essayé de m’enfermer pour éviter que je descende. Mais au fur et à mesure ils ont commencé à accepter ma détermination. Plus tard j’ai déménagé chez ma tante qui habite, non loin de la place Tahrir, et c’est là-bas que j’allais me laver ou changer d’habilles pour retourner a de nouveaux chaque fois, rejoindre les autre manifestants.’’ Raconte-t-elle.

Randa Achmawi est Journaliste et commentatrice politique égyptienne basée à Londres

——————————————————

Las mujeres y el activismo político en Egipto

Por Randa Achmawi

El papel de la mujer en la vida política de Egipto, incluyendo el activismo en tiempos de levantamientos contra la tiranía y la injusticia, no empezó ayer. Ya, durante la Revolución de 1919, habían desfilado en público con los hombres, guiados por el legendario Shaarawi Hoda, para manifestarse en las calles contra el poder colonial británico. Ellas habían desafiado por el momento, por primera vez, las tradiciones conservadoras y las restricciones impuestas a las mujeres por los árabes en las sociedades musulmanas, que a menudo consideran que el espacio público no es de ellas. En 1923 las mujeres egipcias constituyeron la Unión Feminista Egipcia, para luchar por sus derechos, mientras trabajaban simultáneamente en el movimiento de liberación nacional.

De un siglo a otro, casi cien años después, las mujeres egipcias, una vez más, vienen a unirse a las protestas masivas en la Plaza Tahrir, en enero de 2011. Esta vez, para protestar contra la injusticia, la tiranía y la corrupción del régimen de Mubarak. La proporción de su presencia fue sin duda mayor que 1919, pero hasta ahora, es difícil hacer una estimación precisa de su participación. Las opiniones varían. Algunos dicen que representan no menos de la mitad de los manifestantes. Otros lanzan unas cifras que varían entre el 30% y 40% de los presentes. Una cosa es segura: se las vió muy presentes y activas. Y las opiniones, tanto dentro en el exterior de Egipto, son unánimes en señalar que la revolución es de ellas tanto como pertenece a los hombres. Ellas lucharon y algunas de ellas han incluso sacrificado sus vidas por la libertad en Egipto.

Durante las 18 manifestaciones masivas que llevaron al derrocamiento de Hosni Mubarak, el contraste entre los estilos de vida de las mujeres (y hombres) estaban presentes en el lugar eran evidentes. En la plaza Tahrir se encontraba un mosaico fascinante, muy representativo de la mitad de la población de Egipto. Entre la multitud fácilmente se podía encontrar a mujeres de todas las clases y actividades sociales. Ricas y pobres, jóvenes o ancianas, educadas o no, las niñas, esposas o madres, que no querían perderse la oportunidad de tomar las calles para defender sus ideales de libertad. No importaba si llevaba el velo o Nikab o si tenían una apariencia más liberal, sin velo, caminando en pantalones vaqueros, fumando cigarrillos, a veces incluso besando a chicos en público.
De hecho, más que participar en la revolución del 25 de enero, sin duda podemos decir que las mujeres egipcias han tenido el papel principal en la lucha para dar fin al régimen de Mubarak. Precisamente por este motivo, para rendir homenaje a su participación, doy a conocer la historia de 5 mujeres, algunas de ellas heroínas, y por desgracia a veces mártires de la revolución egipcia, cuyos rostros, activismo y devoción marcaran para siempre nuestra memoria.

Cinco caras emblemáticas frente a la sublevación de 25 de enero 2011

Vamos a empezar con la historia más triste, la de Sally Zahran, una traductora de 23 años que ha pagado con su vida para que sus compatriotas tuvieran una mejor vida. Cayó el 28 de enero, en Sohag en el Alto Egipto, donde vivía su familia, durante un enfrentamiento entre manifestantes pro-democracia y las fuerzas de seguridad y matones pro-Mubarak. Bonita morena con el pelo rizado, con una mirada viva y desafiante, (como muchas mujeres que salieron a las calles para participar en las manifestaciones), Sally tuvo que enfrentarse, no sólo con la policía, sino también con en el fuerte conservadurismo de la sociedad egipcia y de su familia, que veía con malos ojos la participación de las mujeres en las manifestaciones en las calles. Una trágica pérdida, pero que, sin embargo, ha inspirado a un ingeniero egipcio que trabaja en la NASA, que ha sugerido que su nombre sea dado una nave espacial para viajar a Marte. Una iniciativa que fue felizmente aprobada por la agencia espacial estadounidense.

El segundo personaje emblemático de la revolución egipcia, fue sin duda el de Asmaa Mahfouz. Una de las fundadoras del Movimiento del 6 de abril. Ahora miembro de lo que se llama Coalition de la Juventud Revolucionaria del 25 de enero.” Asmaa es una joven activista, que lleva velo, de 26 años de edad, que ha sido sin duda una de la voz más potentes y valientes en el levantamiento de Egipto, que condujo a la salida de Mubarak el 11 de febrero del 2011. Algunos días antes del 25 de enero, el día programado para iniciar las protestas en contra de Mubarak, publicó un video en YouTube en el que, tomando enormes riesgos , ella dijo lo siguiente: ”Yo, una chica, voy a ir a la plaza Tahrir y tengo la intención de llevar conmigo una pancarta con mis peticiones y tal vez la gente sepa mostrar signos de honor”. ”No creo que nadie de nosotros pueda sentirse seguro. Todo el mundo está amenazado. Por esta razón, hace falta que vengas con nosotros para demandar tus derechos, mis derechos, los de nuestras familias.  El 25 de enero, voy a ir a la calle a decir ‘no’ y no’ a la corrupción de este régimen” Luego, en una entrevista para el canal de la BBC en árabe, Asmaa, dijo lo siguiente: ”Ya he grabado un vídeo pidiendo a la gente no tener miedo, preguntando durante cuanto tiempo querían vivir en el miedo, diciéndoles que teníamos que salir a la calle, que hay mucha gente en Egipto y que podemos protegernos de la brutalidad de Mubarak. Ahora recibo llamadas de personas de Mubarak que me ordenan no salir de mi casa y que me amenazan de que, de lo contrario, nos van a matar, a mi, y a toda mi familia”.
La historia de Isra Abdel Fattah, otra figura fuertemente omnipresente en el levantamiento de Egipto del 25 de enero, es un poco más antigua y data de hace dos años. En 2008 fundó con otros militantes, el movimiento del 6 de abril, en principio un grupo en Facebook, pero que progresivamente se conviertió en un movimiento político. Todo lo que hizo fue lanzar invitaciones en Facebook, para pedir expresiones de solidaridad con los trabajadores de Mahalla al Kubra, que finalmente acabaron dando el nombre a su movimiento. Por eso Israa, que entonces tenía 27 años, fue detenida por las fuerzas de seguridad egipcias, mientras estaba sentada en un café con amigos y compañeros. Israa fue liberado sólo cuando su madre hizo un llamamiento personal en un anuncio pagado en un periódico independiente a la esposa del presidente. Quedó en libertad pero con la condición de no regresar a su activismo político. Una amenaza que pareció no tener miedo. Su activismo en el grupo se recuperó poco después. Ella estuvo obviamente, presente en la plaza Tahrir durante 18 días. Más tarde, cuando la sede de los servicios de seguridad de Egipto fue invadido por los manifestantes a principios de marzo, un archivo que contiene información sobre el mismo se encuentra allí, demostrando que habían sido controlados en los últimos años fue encontrado en el lugar, mostrando la transcripción de sus llamadas telefónicas personales y mensajes de correo electrónico con detalles sobre su vida privada. Las fuerzas de seguridad habían grabado hasta los detalles de su divorcio. Estos hechos la marcaron. En esta ocasión, Israa dijo que el sentimiento creado por la violación de su privacidad, fue indescriptible.

Mi primer contacto con Mona Seif fue cuando escuché su voz en una entrevista telefónica que ella había dado a Al Jazeera en inglés en la noche del 2 de febrero, después de la invasión de la plaza Tahrir por los matones pro Mubarak, a lomos de camellos y caballos. Esa noche, sabíamos que los matones estaban atacando a los manifestantes, y que no escatimarían en métodos para tratar de echarlos de la plaza. En la pantalla de Al Jazeera, la voz de la Mona era clara y la fuerza de sus convicciones convencían al mundo de que, pasara lo que pasara, los manifestantes no se irían,  por la fuerza sus posiciones alcanzadas.
Con un aspecto bastante moderno, (que no he descubierto hasta ahora, mucho más tarde), con pantalones vaqueros, suéter y pelo suelto, esta joven de 24 años, de mirada inocente, llevaba sin duda dentro una fuerza moral sin límites, cuando dijo al mundo por teléfono: “Estamos dispuestos a morir en la plaza Tahrir”. El activismo político de Mona fue impulsado por su propia familia; es la hija de un activista político que también estaba en la cárcel el día de su nacimiento. Algunos días después de ese acontecimiento infame, ella explicaba: “la batalla de los camellos, cuando los matones el pro-Mubarak nos atacaron, yo estaba aterrorizada. Pensé que nos iban a disparar y matar a todos. Pero el punto de inflexión para mí fue cuando me di cuenta en ese momento que la gente estaba dispuesta a morir por sus creencias ”

Gigi Ibrahim, también una activista política de 24 años, fue probablemente la estrella más grande de la sublevación egipcia que llevó al derrocamiento del régimen de Mubarak para la prensa internacional. Su cara morena de rasgos profundamente egipcios unido a su apariencia moderna, junto a su impecable Inglés, adquiridos durante los años que pasó con su familia en California, donde completó sus estudios en la escuela secundaria, atrajeron a todos los periodistas extranjeros que vinieron a la Plaza Tahir a cubrir los acontecimientos. De la portada del Times Magazine, al Daily Show en los EE.UU., pasando por la revista Elle, ha recorrido todos los canales de noticias y programas de televisión en todo el mundo. Su comprensión de los hechos, la convicción y determinación para llegar hasta el fondo, eran la fuerza motora detrás de su activismo. De hecho, Gigi fue descubierta por los medios de comunicación internacionales a través de su cuenta de Twitter: Gsquare86. Estos atrajeron rápidamente la atención de todo el mundo interesado en tener información de primera mano de la plaza Tahrir. “Durante las largas horas de día, y las noches que pasé allí, pensé que era necesario informar al mundo, dar información específica sobre lo que estaba sucediendo. Estaba también el esfuerzo de consultar con mis contactos en otros lugares o posiciones diferentes a la mía. Para ello publicaba mi información en Twitter y Facebook desde mi Blackberry mientras estaba sentada en la hierba o las aceras de la plaza”.

Gigi fue también una de las que se tuvo que enfrentar a su familia para permanecer en la plaza Tahrir durante los 18 días. ”En mi familia, no hay historia o tradición de activismo político y mi padre estaba muy enfadado. El 28 de enero mi hermana incluso intentado encerrarme para evitar que saliera. Pero a medida que pasaba el tiempo ellos también empezaron a comprender mi posición. Más tarde me trasladé con una tía que no vive muy lejos de la plaza Tahrir, y es allí adonde iba para lavarme o cambiarme de ropa para volver de nuevo cada vez y unirme a los demás manifestantes”, explica.

Randa Achmawi es una periodista y comentarista política egipcia residente en Londres

———————————————————————————————————

Les dones i l’activisme polític a Egipte


Per Randa Achmawi
El paper de la dona a la vida política d’Egipte, incloent l’activisme en temps d’aixecaments contra la tirania i la injustícia, no va començar ahir. Ja, durant la Revolució de 1919, havien desfilat en públic amb els homes, guiats pel llegendari Shaarawi Hoda, per manifestar-se als carrers contra el poder colonial britànic. Elles havien desafiat en aquell moment, per primera vegada, les tradicions conservadores i les restriccions imposades a les dones pels àrabs en les societats musulmanes, que sovint consideren que l’espai públic no és d’elles. El 1923 les dones egípcies van constituir la Unió Feminista Egípcia, per lluitar pels seus drets, mentre treballaven simultàniament en el moviment d’alliberament nacional.

D’un segle a un altre, gairebé cent anys després, les dones egípcies, un cop més, vénen a unir-se a les protestes massives a la Plaça Tahrir, al gener de 2011. Aquesta vegada, per a protestar contra la injustícia, la tirania i la corrupció del règim de Mubarak. La proporció de la seva presència va ser sens dubte més gran que al 1919, però fins ara, és difícil fer una estimació precisa de la seva participació. Les opinions varien. Alguns diuen que representen no menys de la meitat dels manifestants. Altres llancen unes xifres que varien entre el 30% i 40% dels presents. Una cosa és segura: se les va veure molt presents i actives. I les opinions, tant dins com a l’exterior d’Egipte, són unànimes a assenyalar que la revolució és d’elles tant com pertany als homes. Elles van lluitar i algunes fins i tot han sacrificat les seves vides per la llibertat a Egipte.

Durant les 18 manifestacions massives que van portar al derrocament de Hosni Mubarak, el contrast entre els estils de vida de les dones (i homes) que estaven presents en el lloc eren evidents. A la plaça Tahrir es trobava un mosaic fascinant, molt representatiu de la meitat de la població d’Egipte. Entre la multitud fàcilment es podia trobar a dones de totes les classes i activitats socials. Riques i pobres, joves o grans, educades o no, les nenes, esposes o mares, no volien perdre l’oportunitat de prendre els carrers per tal de defensar els seus ideals de llibertat. No importava si portaven el vel o nikab o si tenien una aparença més liberal, sense vel, caminant en pantalons texans, fumant cigarrets, i de vegades fins i tot besant a nois en públic.

De fet, més que participar en la revolució del 25 de gener, sens dubte podem dir que les dones egípcies han tingut el paper principal en la lluita per posar fi al règim de Mubarak. Precisament per aquest motiu, per retre homenatge a la seva participació, dono a conèixer la història de 5 dones, algunes d’elles heroïnes, i per desgràcia de vegades màrtirs de la revolució egípcia, els rostres, activisme i devoció de les quals marcaran per sempre la nostra memòria.

Cinc cares emblemàtiques enfront de la revolta de 25 gener 2011

Anem a començar amb la història més trista, la de Sally Zahran, una traductora de 23 anys que ha pagat amb la seva vida perquè els seus compatriotes tinguessin una millor vida. Va caure el 28 de gener, a Sohag a l’Alt Egipte, on vivia la seva família, durant un enfrontament entre manifestants pro-democràcia i les forces de seguretat i matons pro-Mubarak. Bonica i morena amb els cabells arrissats, amb una mirada viva i desafiant, (com moltes dones que van sortir als carrers per participar en les manifestacions), Sally va haver-se d’enfrontar, no només amb la policia, sinó també amb el fort conservadorisme de la societat egípcia i de la seva família, que veia amb mals ulls la participació de les dones en les manifestacions als carrers. Una tràgica pèrdua, però que, tanmateix, ha inspirat a un enginyer egipci que treballa a la NASA, que ha suggerit que el seu nom sigui donat a una nau espacial per viatjar a Mart. Una iniciativa que va ser feliçment aprovada per l’agència espacial nord-americana.

El segon personatge emblemàtic de la revolució egípcia, va ser sens dubte el de Asmaa Mahfouz, una de les fundadores del Moviment del 6 d’abril, i ara membre del que es diu Coalició de la Joventut Revolucionària del 25 de gener. Asmaa és una jove activista, que porta vel, de 26 anys d’edat, que ha estat sens dubte una de la veu més potents i valents en l’aixecament d’Egipte, que va conduir a la sortida de Mubarak l’11 de febrer del 2011. Alguns dies abans del 25 de gener, el dia programat per a iniciar les protestes en contra de Mubarak, ella va publicar un vídeo a YouTube en el qual, prenent enormes riscos, va dir el següent:”Jo, una noia, aniré a la plaça Tahrir i tinc la intenció de portar amb mi una pancarta amb les meves peticions i potser la gent sabrà mostrar signes d’honor”. ”No crec que ningú de nosaltres pugui sentir-se segur. Tothom està amenaçat. Per aquesta raó, cal que vinguis amb nosaltres per demanar els teus drets, els meus drets, els de les nostres famílies. El 25 de gener, aniré al carrer a dir ‘no’ i no ‘a la corrupció d’aquest règim”Després, en una entrevista per al canal de la BBC en àrab, Asmaa, va dir el següent:”Ja he gravat un vídeo demanant a la gent no tenir por, preguntant durant quant de temps volien viure en la por, dient-los que havíem de sortir al carrer, que hi ha molta gent a Egipte i que podem protegir-nos de la brutalitat de Mubarak. Ara he rebut trucades de persones de Mubarak que m’ordenen no sortir de casa i que m’amenacen que, en cas contrari, ens mataran, a mi, i a tota la meva família”

La història d’Isra Abdel Fattah, una altra figura fortament omnipresent en l’aixecament d’Egipte del 25 de gener, és una mica més antiga i data de fa dos anys. El 2008 va fundar amb altres militants, el moviment del 6 d’abril, en principi un grup a Facebook, però que progressivament es va convertir en un moviment polític. Tot el que va fer va ser llançar invitacions a Facebook, per demanar expressions de solidaritat amb els treballadors de Mahalla al Kubra, que finalment van acabar donant el nom al seu moviment. Per això Isra, que llavors tenia 27 anys, va ser detinguda per les forces de seguretat egípcies, mentre estava asseguda en un cafè amb amics i companys. Isra va ser alliberada només quan la seva mare va fer una crida personal en un anunci pagat en un diari independent a l’esposa del president. Va quedar en llibertat però amb la condició de no tornar al seu activisme polític. Una amenaça a la qual va semblar no tenir por. El seu activisme en el grup es va recuperar poc després. Ella va estar òbviament, present a la plaça Tahrir durant 18 dies. Més tard, quan la seu dels serveis de seguretat d’Egipte va ser envaïda pels manifestants a principis de març, un arxiu que conté informació sobre el mateix es va trobar allà, demostrant que havien estat controlats en els últims anys, mostrant la transcripció de les seves trucades telefòniques personals i missatges de correu electrònic amb detalls sobre la seva vida privada. Les forces de seguretat havien gravat fins als detalls del seu divorci. Aquests fets la van marcar. En aquesta ocasió, Isra va dir que el sentiment creat per la violació de la seva privacitat va ser indescriptible.

El meu primer contacte amb Mona Seif va ser quan vaig sentir la seva veu en una entrevista telefònica que ella havia donat a Al Jazeera en anglès a la nit del 2 de febrer, després de la invasió de la plaça Tahrir pels matons pro Mubarak, a lloms de camells i cavalls. Aquesta nit, sabíem que els matons estaven atacant als manifestants, i que no escatimaria en mètodes per tractar de fer-los fora de la plaça. A la pantalla d’Al Jazeera, la veu de la Mona era clara i la força de les seves conviccions convencien al món de que, passés el que passés, els manifestants no s’anirien, per la força les seves posicions assolides.

Amb un aspecte bastant modern, (que no he descobert fins ara, molt més tard), amb pantalons texans, suèter i pèl solt, aquesta jove de 24 anys, de mirada innocent, portava sens dubte dins una força moral sense límits, quan va dir al món per telèfon: “Estem disposats a morir a la plaça Tahrir”. L’activisme polític de Mona va ser impulsat per la seva pròpia família; és la filla d’un activista polític que també era a la presó el dia del seu naixement. Alguns dies després d’aquest esdeveniment infame, ella explicava: “la batalla dels camells, quan els matons el pro-Mubarak ens van atacar, jo estava terroritzada. Vaig pensar que ens anaven a disparar i matar a tots. Però el punt d’inflexió per a mi va ser quan em vaig adonar en aquell moment que la gent estava disposada a morir per les seves creences ”

Gigi Ibrahim, també una activista política de 24 anys, va ser probablement l’estrella més gran de la revolta egípcia que va portar al derrocament del règim de Mubarak per a la premsa internacional. La seva cara morena de trets profundament egipcis unit a la seva aparença moderna, amb el seu impecable anglès, adquirit durant els anys que va passar amb la seva família a Califòrnia, on va completar els seus estudis a l’escola secundària, van atreure a tots els periodistes estrangers que van venir a la Plaça Tahir a cobrir els esdeveniments. De la portada del Times Magazine, al Daily Show als EUA, passant per la revista Elle, ha recorregut tots els canals de notícies i programes de televisió a tot el món. La seva comprensió dels fets, la convicció i determinació per arribar fins al fons, eren la força motora darrere del seu activisme. De fet, Gigi va ser descoberta pels mitjans de comunicació internacionals a través del seu compte de Twitter: Gsquare86. Aquests van atreure ràpidament l’atenció de tot el món interessat en tenir informació de primera mà de la plaça Tahrir. “Durant les llargues hores de dia, i les nits que vaig passar allà, vaig pensar que era necessari informar el món, donar informació específica sobre el que estava succeint. Estava també l’esforç de consultar amb els meus contactes en altres llocs o posicions diferents a la meva. Per això publicava la meva informació a Twitter i Facebook des de la meva Blackberry mentre estava asseguda a l’herba o les voreres de la plaça”

Gigi va ser també una de les que es va haver d’enfrontar a la seva família per romandre en la plaça Tahrir durant els 18 dies. ”A la meva família, no hi ha història o tradició d’activisme polític i el meu pare estava molt enfadat. El 28 de gener la meva germana fins i tot va intentar tancar-me per evitar que sortís. Però a mesura que passava el temps ells també van començar a comprendre la meva posició. Més tard em vaig traslladar amb una tia que no viu molt lluny de la plaça Tahrir, i és allà on anava per rentar-me o canviar-me de roba per tornar de nou cada vegada i unir-me als altres manifestants “, explica.

Randa Achmawi és una periodista i comentarista política egípcia resident a Londres

Read Full Post »

Older Posts »