Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Newsletter 04’ Category

Newsletter

Editorial / Editorial / Editorial

Editorial– XIDPICCAT

DES DE LA MEDITERRÀNIA / DESDE EL MEDITERRÁNEO / FROM THE MEDITERRANIAN

Les Femmes et l’Activisme Politique en Egypte — Las mujeres y el activismo político en Egipto-Les dones i l’activisme polític a Egipte —  Randa Achmawi

Nietas de Nefertiti– Nétes de Nefertiti– Nefertiti granddaughters– Les petites-filles de Nefertiti –  Giselle Evangelisti

Mujeres egipcias perseguidas por los fundamentalismos religiosos — Dones egípcies perseguides pels fonentalismes religiosos– Egyptian women harassed by religious fundamentalism – Emad Mekay

EN XARXES / EN REDES / IN THE NETWORKS

Les dones del Sud ens estan donant una lliçó a les del Nord– Las mujeres del Sur nos estan dando una lección a las del Norte– Women in the Southern Mediterranean are giving us a lesson to the North ones- Elena Tarifa

Premi Anna Lindh Diàleg Euromediterrani 2011– Premio Anna Lindh Diálogo Euromediterráneo 2011– Anna Lindh EuroMed Dialogue Award 2001

DESTAQUEM / DESTACAMOS / HIGHLIGHT

No deixem que mori el teatre Llibertat de Jenín (Palestina)– No dejemos que muera el Teatro Libertad de Jenín (Palestina)– Don’t let the Freedom Theatre in Jenin (Palestine) die

Tahrir, un espai de debat sobre les revolucions als països àrabs i el paper de les dones– Tahrir, un espacio de debate sobre las revoluciones en los paises árabes y el papel de las mujeres– Tahrir, a debate site on the arab revolutions and the women’s role

Si vols rebre la newsletter, envia’ns un missatge a / If you want to subscribe to the newsletter write to donesiconflicte@gmail.com.

Subscriu-te al nostre RSS. Subscription to RSS

Anuncis

Read Full Post »

Editorial

Desprès d’uns mesos convulsos per les recents revolucions populars als països àrabs, a les quals les dones han tingut un paper protagonista, tot i que no inèdit, ja que ja l’havien tingut en altres ocasions anteriors, però mai tan visible com ara,  aquesta nova edició de la Newsletter vol destacar a les dones a Egipte, en un moment en el qual es juguen si realment tindran un paper principal en la reconstrucció del país, després d’haver-ho tingut a la revolució que va enderrocar el règim de Mubarak. Així, mentre l’article de la nostra companya Randa Achmawi vol remarcar la valenta acció d’algunes d’aquestes dones egípcies en els moments crítics de la revolució al seu país, la seva compatritora Emad Mekav denuncia com els fonamentalismes religiosos són encara una amenaça pels drets de les dones a Egipte.

Des de la Xarxa Mediterrània de Dones Periodistes i Comunicadores volem doncs continuar reivindicant que si les dones, els seus drets i les seves reivindicacions no estan en un primer pla als processos de canvi i revolucions socials als països àrabs i en concret als de la Mediterrània, cap canvi veritablement democràtic será possible.

Per discutir d’aquests temes i d’altres relatius amb les dones, els mitjans de comunicació i la Mediterrània, la Xarxa va celebrar la seva IV Trobada a Roma els dies 4 i 5 de març d’enguany, la crónica de la qual incloem en aquesta newsletter, i en continuarem parlant en el marc de la propera trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb visió de gènere, que tindrà lloc del 20 al 23 de Octubre del 2011 a Fez, Marroc, i sobre la qual us enviarem información puntual properament.

Dessitjant que gaudiu de la lectura, esperem rebre els vostres comentaris i suggeriments, així com les vostre propostes de continguts i articles a través del blog de la newsletter (https://donesiconflicte.wordpress.com) i de l’adreça de correu electrònic: donesiconflicte@gmail.com

 ——————————————————————————————————

Después de unos meses convulsos por las recientes revoluciones populares en los países árabes, en las que las mujeres han tenido un papel protagonista, aunque no inédito, puesto que ya lo habían tenido anteriormente en otras ocasiones, pero nunca tan visible como ahora, esta nueva edición de la Newsletter quiere poner la atención sobre las mujeres en Egipto, en un momento en el que se juegan si realmente tendrán un papel principal en la reconstrucción del país, después de haberlo tenido en la revolución que derrocó al régimen de Mubarak. Así, mientras el artículo de nuestra compañera Randa Achmawi quiere destacar la valiente acción de algunas de estas mujeres egipcias en los momentos críticos de la revolución en su país, su compatriota Emad Mekav denuncia como los fundamentalismos religiosos son aún una amenaza los derechos de las mujeres en Egipto.

Desde la Red Mediterránea de Mujeres Periodistas y Comunicadoras queremos seguir reivindicando que si las mujeres, sus derechos y sus reivindicaciones no están en un primer plano en los procesos de cambio y revoluciones sociales en los países árabes y en concreto en los del Mediterráneo, ningún cambio verdaderamente democrático será posible.

Para discutir de estos temas y otros relativos a las mujeres, los medios de comunicación y el Mediterráneo, la Red celebró su IV Encuentro en Roma los días 4 y 5 de marzo de este año, la crónica de la cual incluimos en esta Newsletter, y seguiremos hablando de ello en el marco del próximo encuentro de la Red Internacional de Periodistas con visión de género, que tendrá lugar del 20 al 23 de Octubre de 2011 en Fez, Marruecos, y sobre la que le enviaremos información puntual próximamente .

Deseando que disfrutéis de la lectura, esperamos recibir vuestros comentarios y sugerencias, así como vuestras propuestas de contenidos y artículos a través del blog de la newsletter (https://donesiconflicte.wordpress.com) y de nuestro e-mail: donesiconflicte@gmail.com

—————————————————————————————————————————

After many convulsed months by recent popular revolutions in Arab countries, where women have played a leading role although not new, since they had already had it in other occasions before, but never so visible as now, this new edition of the Newsletter pretends to draft the attention on women in Egypt in a time where they are there to play a major role in rebuilding the country after playing a key role in the fall of the Mubarak’s regime. Thus, while the article of our colleague Achmawi Randa wants to highlight the courageous action of some of these Egyptian women at critical moments of the revolution in their country, her fellow Emad Mekav denounces that religious fundamentalists are still threatening the rights of women in Egypt.

From the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators we want to keep on claiming that if women, their rights and their demands are not in the foreground in change processes and social revolutions in Arab countries and in particular in the Mediterranean, there won’t be any truly democratic change.

In order to discuss these and other issues relating to women, the media and the Mediterranean, the Network held its fourth meeting in Rome on March the 4th and 5th this year, the chronicle of which we include in this Newsletter and we will continue discussing about it in the next meeting of the International Network of Journalists with Gender perspective, taking place on October the 22nd and 23rd 2011 in Fez, Morocco, on which we will sending further information soon.

Wishing you a good reading, we look forward to receiving your comments and suggestions, as well as your contents and news proposals through the newsletter’s blog (https://donesiconflicte.wordpress.com) and our e-mail: donesiconflicte@gmail.com

————————————————————————————————————————

Après quelques mois convulsés par les récentes révolutions populaires dans les pays arabes, où les femmes ont joué un rôle au premier plan, mais pas pour la première fois, car elles l’avaient déjà joué à d’autres occasions, mais jamais aussi visible que maintenant, avec cette nouvelle édition de la Newsletter, on veut souligner la situation des femmes en Egypte à une époque où c’est son tour à jouer un rôle majeur dans la reconstruction du pays après avoir été dans la prèmiere ligne  à la révolution qui a renversé le régime de Moubarak. Ainsi, tandis que l’article de nôtre collegue Rand Achmawi  veut souligner l’action courageuse de certains de ces femmes égyptiennes à des moments critiques de la révolution dans son pays, son compatriote Emad Mekav dénonce comment les fondamentalistes religieux sont toujours menaçant les droits des femmes en Egypte.

Des le réseau méditerranéen des Femmes Journalistes et Communicateurs on veut continuer à dénoncer que si les femmes, leurs droits et leurs revendications ne sont pas au premier plan aux processus de changement et de révolutions sociales dans les pays arabes et en particulier dans la Méditerranée, aucun changement véritablement démocratique sera possible.

Pour discuter de ces derniers et d’autres questions relatives aux femmes, les médias et la Méditerranée, le Réseau a tenu sa quatrième réunion à Rome les 4 et 5 Mars de cette année, la chronique de ce-là  nous incluons dans cette Newsletter et on va continuer à en parler au sein de la prochaine réunion du Réseau International des Journalistes avec une Perspective de Genre, qui aura lieu du 20 au 23 Octobre 2011 à Fès, au Maroc, et sour laquelle nous allons envoyer des informations bientôt.

En vous souhaitant une bonne lecture, nous sommes impatientes de recevoir vos commentaires et suggestions, ainsi que vos propositions de contenus à travers le blog (https://donesiconflicte.wordpress.com) et de nôtre adresse e-mail: donesiconflicte@gmail.com

Read Full Post »

Premi Anna Lindh Diàleg EuroMed 2011 

L’edició 2011 del Premi Anna Lindh de Diàleg Euromediterrani està en marxa ara. Arran dels canvis històrics que la regió àrab ha experimentat des del desembre del 2010, el jurat internacional ha decidit posar en marxa l’edició d’aquest any sobre el tema del Diàleg per a la Ciutadania i Llibertat.

Convidem a tots els membres de la xarxa en els 43 països de la regió Euromediterrània per nominar els millors candidats / es per al premi d’aquest any entre les persones i organitzacions que s’han distingit en el seu treball per al diàleg intercultural. La data límit per nominacions és el 25 agost de 2011.

La 6a edició del Premi Diàleg Euromediterrani està organitzat per la Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures Euro-Mediterrània, en col.laboració amb la Fondazione Mediterraneo. El premi anual, que és atorgat per la Xarxa Nacional de ALF 43, reconeix els èxits de persones i organitzacions que han estat a l’avantguarda de la promoció del diàleg a la regió Euromediterrània.

——————————————————————
Premio Anna Lindh Diálogo EuroMed 2011

 

La edición 2011 del Premio Anna Lindh de Diálogo Euromediterráneo está en marcha ahora. A raíz de los cambios históricos que la región árabe ha experimentado desde diciembre del 2010, el jurado internacional ha decidido poner en marcha la edición de este año sobre el tema del Diálogo para la Ciudadanía y Libertad.

Invitamos a todos los miembros de la red en los 43 países de la región Euro-Mediterránea para nominar a los mejores candidatos/as para el premio de este año entre las personas y organizaciones que se han distinguido en su trabajo para el diálogo intercultural. La fecha límite para nominaciones es el 25 agosto de 2011.

La 6 ª edición del Premio Diálogo Euromediterráneo está organizado por la Fundación Anna Lindh para el Diálogo entre Culturas Euro-Mediterráneo, en colaboración con la Fondazione Mediterraneo. El premio anual, que es otorgado por la Red Nacional de ALF 43, reconoce los logros de personas y organizaciones que han estado a la vanguardia de la promoción del diálogo en la región Euro-Mediterránea.

—————————————————————————————–

Anna Lindh EuroMed Dialogue Award 2011

The 2011 edition of the Anna Lindh EuroMed Dialogue Award in now launched. Following the historic changes the Arab region has experienced since December 2010, the international jury has decided to launch this year’s edition on the theme of Dialogue for Citizenship and Freedom.

We invite all the network members in the 43 countries of the Euro-Mediterranean region to nominate the best candidates for this year’s award among individuals and organizations that distinguished themselves in their work for intercultural dialogue. The deadline for nominations is 25 August 2011.

The 6th edition of the EuroMed Dialogue Award is organised by Anna Lindh Euro-Mediterranean Foundation for Dialogue between Cultures in collaboration with the Fondazione Mediterraneo. The annual award, which is bestowed by the 43 ALF National Networks, recognises the achievements of individuals and organizations that have been at the forefront of promoting dialogue in the Euro-Mediterranean region.

Read Full Post »

Tahrir, un espai de debat sobre les revolucions als països àrabs i el paper de les dones

Us recomanem fer una mirada al blog Tahrir, Perspectives antropològiques sobre les revoltes àrabs, que ha estat realitzat de forma col.lectiva per estudiants d’antropologia de la Universitat de Barcelona.
El primer semestre de 2011, els estudiants del curs “Etnologia del Magrib” van recollir la proposta del professor Alberto López Bargados d’observar les revolucions àrabs contemporànies en clau antropològica, és a dir, amb la voluntat d’aprofundir més enllà de la informació d’actualitat. El blog, que fa el seguiment de les revoloucions a diversos països, com a Algèria, Egipte, Jordània, Bahrein o Tunísia, manté un apartat temàtic específic, Dones i revolta, sobre el paper de les dones a les revolucions del Magrib, en el qual s’ha parlat de temes com la paritat a les llistes electorals a Tunísia o la primera dona candidata a la presidència d’Egipte.

——————————————————————————–

Tahrir, un espacio de debate sobre las revoluciones en los paises árabes y el papel de las mujeres

 

Le recomendamos echar una ojeada al blog Tahrir, Perspectivas antropológicas sobre las revueltas árabes, que ha sido realizado de forma colectiva por estudiantes de antropología de la Universidad de Barcelona.
En el primer semestre de 2011, los estudiantes del curso “Etnología del Magreb” recogieron la propuesta del profesor Alberto López Bargados de observar las revoluciones árabes contemporáneas en clave antropológica, es decir, con la voluntad de profundizar más allá de la información de actualidad. El blog, que hace el seguimiento de las revoluciones en varios países, como Argelia, Egipto, Jordania, Bahrein o Túnez, incluye un apartado temático específico, Mujeres y revuelta, sobre el papel de las mujeres en las revoluciones del Magreb, en el que se ha hablado de temas como la paridad en las listas electorales en Túnez o la primera mujer candidata a la presidencia de Egipto.

 
————————————————————————————

Tahrir, a debate site on the arab revolutions and the women’s role

 
We recommend to take a look at the blog  Tahrir, Anthropological Perspectives on the Arab revolutions, which was carried out in a collective  way by students of anthropology at the University of Barcelona.
The first half of 2011, some students of the course “Anthropology of the Maghreb” picked up the proposal of Professor Alberto Lopez Bargados  of observing the Arab revolutions from a contemporary anthropological view in order to deepen further in the current information we get from the news.
The blog, which tracks the revolutions in several countries such as Algeria, Egypt, Jordan, Bahrain and Tunisia, has a section on an specific theme, Women and revolution, dealing with the role of women in the revolutions in the Maghreb, in which issues such as parity in electoral lists in Tunisia or the first woman candidate for president of Egypt were discussed.
 

Read Full Post »

No deixem que mori el teatre Llibertat de Jenín (Palestina)

Durant la primera Intifada (1987-1991), una activista jueva israeliana l’Arna Mer Khamis, es va traslladar al campament de refugiats de Jenin i va crear un teatre juvenil, per ajudar els nens i nenes a lluitar amb els problemes de la vida al camp i amb el conflicte a través del teatre. El teatre va tancar quan ella va morir el 1994.

Després de la seva mort, el fill d’Arna, en Juliano va tornar a Jenin durant un període de sis anys per veure el que havia succeït als nens que havien fet teatre amb la seva mare. Ell va crear un poderós documental anomenat Els nens d’Arna. Recentment, va construir un nou teatre en el camp, inspirat en l’obra de la seva mare, i el va anomenar el Teatre Llibertat. El van assassinar el 4 d’abril  del 2011.

Des del grup Dones x Dones es fa una crida per donar suport tot col·laborant econòmicament o fent objecció fiscal a les despeses militars, en memòria de l’Arna i el  Juliano i d’un projecte de pau de persones  israelianes que estan contra l’ocupació de Palestina i somnien un futur en llibertat pels nens i nenes de Palestina.

—————————————————————————————————–

No dejemos que muera el Teatro Libertad de Jenín (Palestina)

Durante la primera Intifada (1987-1991), una activista judía israelí, Arna Mer Khamis, se trasladó al campamento de refugiados de Jenin y creó un teatro juvenil, para ayudar a los niños y niñas a luchar contra  los problemas de la vida en el campo y con el conflicto a través del teatro. El teatro cerró cuando ella murió en 1994.

Tras su muerte, el hijo de Arna, Juliano, volvió a Jenin durante un período de seis años para ver lo que había sucedido a los niños que habían hecho teatro con su madre. Él creó un poderoso documental llamado Los niños de Arna. Recientemente, construyó un nuevo teatro en el campo, inspirado en la obra de su madre, y lo llamó el Teatro Libertad. Lo asesinaron el 4 de abril de 2011.

Desde el grupo Mujeres x Mujeres de Cataluña, se hace un llamamiento para apoyar colaborando económicamente o haciendo objeción fiscal a los gastos militares, en memoria de Arna y Juliano y de un proyecto de paz de personas israelíes que están contra la ocupación de Palestina y sueñan un futuro en libertad para los niños y niñas de Palestina.

————————————————————————————————————-

Don’t let the Freedom Theatre in Jenin (Palestine) die

During the first Intifada (1987-1991), a Jewish Israeli activist, Arna Mer Khamis, went to the Jenin refugee camp and created a youth theater to help children to fight the problems of life in the camp and conflict through theater. The theater closed in 1994 when she died.

After her death, Arna’s son, Julian0, returned to Jenin for a period of six years to see what had happened to the children who had done theater with his mother. He created a powerful documentary called Arna’s Children. Recently, he built a new theater in the camp, inspired in the work of his mother, and called it the The Freedom Theatre. He was assassinated on 4 April, 2011.

From the group Women x Women of Catalonia, there’s an appeal to support financially or by contributing to tax objection to military spending, in memory of Arna and Juliano and for a peace project of people who are against the Israeli occupation of Palestine and dream of a future in freedom for the children of Palestine.

Read Full Post »

“Les dones del Sud ens estan donant una lliçó a les del Nord”, diu Alessandra Mancuso

Per Elena Tarifa per a La Independent

Alessandra Mancuso és periodista de la RAI italiana i una de les participants a la Primera Convenció Internacional de les xarxes independents de periodistes amb visió de gènere i alhora IV Trobada de la Xarxa Mediterrània de periodistes i comunicadores, que s’ha desenvolupat a Roma els dies 4 i 5 de març.

Organitzada pel Departament de Drets i Igualtat d’oportunitats de l’Associació de la Premsa Romana i per la Xarxa Mediterrània de Periodistes i Comunicadores, la trobada ha estat marcada en el discurs per l’esperit dels recents esdeveniments de Tunísia o Egipte, on les dones han tingut un especial protagonisme però, paradoxalment, també per una escassa presència de periodistes provinents del sud de la Mediterrània.

Així, més d’un centenar de periodistes, comunicadores, representants polítiques i d’entitats de dones, majoritàriament italianes, van discutir sobre temes com el llenguatge, la imatge de les dones als mitjans, les iniciatives que han sorgit per visibilitzar les dones com ara les noves agències de notícies amb visió de gènere, com La Independent o Ameco Press, o sobre com podem establir sinèrgies de col·laboració entre les periodistes d’ambdues ribes de la Mediterrània.

Com va comentar una de les poques periodistes del sud presents, la tunisiana Naila Jrad, “si els drets no es defensen, es perden”, en referència als múltiples comentaris de les companyes italianes denunciant l’aparent retrocès en els drets de les dones al seu país.

Precisament Montserrat Minobis, presidenta de la Xarxa Mediterrània, va ressaltar que “aquest és un moment important per tal de donar suport a les nostres companyes italianes en les seves reivindicacions de llibertat d’expressió”. Minobis, també presidenta de l’agència de notícies amb visió de gènere La Independent, va explicar la favorable situació a Espanya vers les dones, almenys en el terreny legislatiu, tot i que no s’acompleixen totes les lleis i que encara estem lluny de la paritat, amb només un 8% de dones a càrrecs directius.

En aquest sentit, moltes de les participants locals van destacar la importància de fer avançar les lleis a Itàlia per tal d’assolir la paritat, a exemple de països com Noruega, que ha establert quotes però van coincidir en la dificultat del moment polític en el qual es troben. Marcella Corsi, d’Ingenere.it, va parlar de fer propostes conjuntes a nivell europeu mentre que Franca Cipriani, consellera de Paritat de la província de Roma, va apostar per una aliança entre el món de la informació i les que treballen per la igualtat a les institucions públiques.

En allò que respecta a la situació de les dones periodistes, el panorama tampoc ha variat darrerament. Silvia Garambois, de la Federació Nacional de la Premsa italiana va dir que “tot ser les dones periodistes el 40% de la professió, dels 118 diaris només 3 tenen directores”. També va comentar la llei que properament sortirà per a què les dones periodistes es puguin jubilar als 65 anys, a la qual s’ha de tenir en compte que els recorreguts laborals de dones i homes periodistes són molt sovint desiguals, ja que les dones han de treballar més anys perquè han cotitzat menys. Lucia Visca, presidenta de la Comissió d’Igualtat d’oportunitats de la Federació Nacional de la Premsa Italiana, va destacar que Itàlia es troba en el lloc 74 (de 134) en la llista de països per nivell de partitat de gènere i va mostrar amb gràfiques com hi ha desigualtats a nivell salarial entre dones i homes periodistes al seu país.

Marcelle Padovani, corresponsal del Nouvel Observateur va donar les dades a França: 55% de dones periodistes i només un 10% d’elles en llocs directius en un país, on segons la veterana periodista francesa, “la llei de paritat s’incompleix constantment”.

Dones de la Mediterrània

A la trobada es va parlar de com veiem la realitat de les dones de la Mediterrània a través dels mitjans i, en aquest sentit, Giovanna Botteri, corresponsal a Nova York, va explicar via videoconferencia com “gràcies a la cobertura que els mitjans dels Estats Units d’Amèrica han fet de les revolucions al Magrib, s’han vist altres models de dones que no havien vist abans”, i com per primera vegada s’ha donat una certa complicitat entre la premsa estrangera i els manifestants, per després qüestionar-se què és el que guanyaran les dones amb la revolució, quin paper finalment tindran o els hi deixaran tenir.

Però si va haver una intervenció especial, aquesta va ser la de la periodista egípcia Randa Adel Achmawi, qui, visiblement emocionada pel triomf de la revolució al seu país, no va dubtar en declarar que “totes pertanyem a una mateixa família mediterrània; em vaig emocionar quan vaig veure les manifestacions a tota Europa on les dones deien: totes som egípcies”. Randa va tornar a parlar de l’important paper de les dones egípcies a la revolució, tot destacant que sempre han estat al peu del canó en els moments històrics més destacats del seu país, i va aprofitar per anunciar que pel, 8 de març, es preparava una gran manifestació que preveia aplegar un milió de dones a Egipte.

I és que totes van coincidir en que la Xarxa Mediterrània de Periodistes i Comunicadores ha de ser el marc d’uns intercanvis més estrets d’informació i d’un treball en xarxa més actiu. Per això, comptem amb noves eines gràcies a les noves tecnologies de la informació, que ja estan en marxa, per poder coordinar les nostres reivindicacions com ara la newsletter Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània,  que també es va presentar a la Trobada. Aquesta newsletter, que des del 2008 es coordina des de la Xarxa Mediterrània a Catalunya, inclou articles de periodistes de la Mediterrània, tractant especialment temes relacionats amb la situació de les dones en els conflictes a la zona o temes “prohibits” i escrits per periodistes de la riba sud, arriba a més de 200 periodistes i experts/tes.

A la darrera jornada de la trobada, es va anunciar la propera redacció d’una Carta de les Periodistes de la Mediterrània, una mena de full de ruta amb els objectius a assolir, mentre que l’eurodiputada italiana Silvia Costa va anunciar una sèrie d’audicions amb dones representatives de la Mediterrània per tal de conèixer les seves reivindicacions més de prop i també la probable iniciativa judicial, a través de la Carta Europea dels Drets Humans, contra la imatge enganyosa i discriminatòria que dóna la publicitat de les dones. I és que totes les assistents van coincidir en què no es pot baixar la guàrdia, ja que com va expressar la veterana periodista Adelle Cambria “quelcom de greu passa quan la nostra generació va voler pujar les nostres filles lliures i felices i ara, en canvi, es diu lliures, sanes i estàlvies, donada la creixent violència contra les dones que impregna la nostra societat”.

———————————————————————————————————–

“Las mujeres del sur del Mediterráneo nos están dando una lección a las del norte”, dice Alexandra Mancuso

Por Elena Tarifa para La Independent

 
Alessandra Mancuso es periodista de la RAI italiana y una de las participantes en la Primera Convención Internacional de las Redes Independientes de Periodistas con  Visión de Género y a la vez  IV Encuentro de la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras, que se ha desarrollado en Roma los días 4 y 5 de marzo de este año.
Organizada por el Departamento de Derechos e Igualdad de oportunidades de la Asociación de la Prensa Romana y por la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras, el encuentro ha estado marcada en el discurso por el espíritu de los recientes acontecimientos de Túnez o Egipto, donde las mujeres han tenido un especial protagonismo pero, paradójicamente, también por una escasa presencia de periodistas provenientes del sur del Mediterráneo.

 

Así, más de un centenar de periodistas, comunicadoras, representantes políticas y de entidades de mujeres, mayoritariamente italianas, discutieron sobre temas como el lenguaje, la imagen de las mujeres en los medios, las iniciativas que han surgido para visibilizar a las mujeres como ahora las nuevas agencias de noticias con visión de género, como La Independient o Amec Press, o sobre cómo podemos establecer sinergias de colaboración entre las periodistas de ambas orillas del Mediterráneo.
Como comentó una de las pocas periodistas del sur presentes, la tunecina Naila Jrad, “si los derechos no se defienden, se pierden”, en referencia a los múltiples comentarios de las compañeras italianas denunciando el aparente retroceso en los derechos de las mujeres al su país.
Precisamente Montserrat Minobis, presidenta de la Red Mediterránea, resaltó que “este es un momento importante para dar apoyo a nuestras compañeras italianas en sus reivindicaciones de libertad de expresión”. Minobis, también presidenta de la agencia  de noticias con visión de género, La Independent, explicó la favorable situación en España hacia las mujeres, al menos en el terreno legislativo, aunque no se cumplen todas las leyes y aún estamos lejos de la paridad, real , con sólo un 8% de mujeres en cargos directivos.
En este sentido, muchas de las participantes locales destacaron la importancia de hacer avanzar las leyes en Italia para alcanzar la paridad, a ejemplo de países como Noruega, que ha establecido cuotas, pero coincidieron en la dificultad del momento político en el que se encuentran. Marcella Corsi, de Ingenere. It, habló de hacer propuestas conjuntas a nivel europeo mientras que Francia Cipriani, consejera de Paridad de la provincia de Roma, apostó por una alianza entre el mundo de la información y las que trabajan por la igualdad a las instituciones públicas.

 

En lo que respecta a la situación de las mujeres periodistas, el panorama tampoco ha variado últimamente. Silvia Garambois, de la Federación Nacional de la Prensa italiana dijo que “aunque las mujeres periodistas son el 40% de la profesión, de los 118 diarios, sólo 3 tienen directoras”. También comentó la ley que próximamente saldrá para que las mujeres periodistas se puedan jubilar a los 65 años, en la que hay que tener en cuenta que los recorridos laborales de mujeres y hombres periodistas son a menudo desiguales, ya que las mujeres han que trabajar más años porque han cotizado menos. Lucia Viva, presidenta de la Comisión de Igualdad de oportunidades de la Federación Nacional de la Prensa Italiana, destacó que Italia se encuentra en el lugar 74 (de 134) en la lista de países a nivel de paridad de género y mostró con gráficas como hay desigualdades a nivel salarial entre mujeres y hombres periodistas en su país.
Marcelle Padovani, corresponsal del Nouvel Observateur dio los datos en Francia: 55% de mujeres periodistas pero sólo un 10% de ellas en puestos directivos en un país, donde según la veterana periodista francesa, “la ley de paridad se incumple constantemente “.

 

Mujeres del Mediterráneo

 

En el encuentro se habló de cómo vemos la realidad de las mujeres del Mediterráneo a través de los medios y, en este sentido, Giovanna Bottéro, corresponsal en Nueva York, explicó vía videoconferencia como “gracias a la cobertura que los medios de los Estados Unidos han hecho de las revoluciones en el Magreb, se han visto otros modelos de mujeres que no habían visto antes “, y como por primera vez se ha dado una cierta complicidad entre la prensa extranjera y los manifestantes, para luego cuestionar qué es lo que ganarán las mujeres con la revolución, qué papel finalmente tendrán o les dejarán tener.

 

Pero si hubo una intervención especial, esta fue la de la periodista egipcia Randa Adel Achmawi, quien, visiblemente emocionada por el triunfo de la revolución en su país, no dudó en declarar que “todas pertenecemos a una misma familia mediterránea; me emocionó cuando vi las manifestaciones en toda Europa donde las mujeres decían: todas somos egipcias”. Randa volvió a hablar del importante papel de las mujeres egipcias a la revolución, destacando que siempre han estado al pie del cañón en los momentos históricos más destacados de su país, y aprovechó para anunciar que el 8 de marzo, se prepararía una gran manifestación que preveía reunir un millón de mujeres en Egipto.

 

Y es que todas coincidieron en que la Red Mediterránea de Periodistas y Comunicadoras debe ser el marco de unos intercambios más estrechos de información y de un trabajo en red más activo. Para ello, contamos con nuevas herramientas gracias a las nuevas tecnologías de la información, que ya están en marcha, para poder coordinar nuestras reivindicaciones como la newsletter Mujeres, periodistas y conflicto, que también se presentó en el Encuentro. Esta newsletter, que desde 2008 se coordina desde la Red Mediterránea en Cataluña, incluye artículos de periodistas del Mediterráneo, tratando especialmente temas relacionados con la situación de las mujeres en los conflictos en la zona o temas “prohibidos” y escritos por periodistas de la orilla sur, llega a más de 200 periodistas y expertos / as.

 

En la última jornada del encuentro, se anunció la próxima redacción de una Carta de las Periodistas del Mediterráneo, una especie de hoja de ruta con los objetivos a alcanzar, mientras que la eurodiputada italiana Silvia Costa anunció una serie de ‘audiciones con mujeres representativas del Mediterráneo para conocer sus reivindicaciones más de cerca y también la probable iniciativa judicial, a través de la Carta Europea de los Derechos Humanos, contra la imagen engañosa y discriminatoria que da la publicidad de las mujeres. Y es que todas las asistentes coincidieron en que no se puede bajar la guardia, ya que como expresó la veterana periodista Adelle Cambria “algo grave pasa cuando nuestra generación quiso subir nuestras hijas libres y felices y ahora, en cambio , se dice libres, sanas y salvas, dada la creciente violencia contra las mujeres que impregna nuestra sociedad “.

—————————————————————————————————————–

“Women in the southern Mediterranean are giving us a lesson to the North ones,” says Alexandra Mancuso

By Elena Tarifa for La Independent

Alessandra Mancuso is a reporter for the Italian RAI  television and one of the participants at the First International Convention of  Independent Networks of Journalists with a Gender Perspective and at the same time, the Fourth Meeting of the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators, which was held in Rome on 4 and 5 March this year.

Organized by the Department for Rights and Equal Opportunities of the Roman Press Association and the Mediterranean Network of Women Journalists and Communicators, the meeting has been marked in the speech by the spirit of recent events in Tunisia and Egypt, where women have a special role, but paradoxically, also by a low presence of journalists from southern Mediterranean.
Nevertheless, more than a hundred journalists, communicators, political representatives and organizations of women, mostly Italian, discussed issues such as language, image of women in the media, initiatives that have emerged to draw the attention to women such as news agencies with a gender perspective, as The Independent and Ameco Press, or on how we can create synergies to collaborate between journalists from both sides of the Mediterranean.

As one of the few journalists present from the South said, the Tunisian Jrad Naila, “if the rights are not defended, they are lost,” referring to the many comments from fellow Italian denouncing the apparent reversal of the rights of women to their country.
Montserrat Minobis, president of the Mediterranean Network, said that “now it is an important time to support our fellow Italian in their claims of freedom of expression.” Minobis, also president of the news agency with a gender perspective La Independent, described the favorable situation in Spain for women, at least in the legislative field, though not totally accomplished in practice, leading to still be far from real parity, with only 8% of women in leadership positions.

In this sense, many of the local participants stressed the importance of making the law advance in Italy in order to achieve parity, taking  the example of countries such as Norway, which has set quotas, but agreed on the difficulty of the political moment in which they are. Marcella Corsi, of Ingenere.it. spoke of making joint proposals at an European level while France Cipriani, Minister of Parity in the province of Rome, opted for an alliance between the world of information and public institutions working for equality.

Regarding the situation of women journalists, the picture has not changed lately. Silvia Garambois of the National Federation of the Italian press said that “while women journalists are 40% of the profession, among 118 journals, only 3 are directed by women.” She also said the law will come soon for women journalists to retire at 65 years, but that should be borne in mind that the paths of men and women working journalists are often uneven, since women have to work more years because they traded less. Lucia Viva, chairwoman of the Equal Opportunities Commission of the National Federation of the Italian Press, stressed that Italy is in place 74 (of 134) in the list of countries regarding the level of gender parity and she showed with graphics that there were wage inequalities between men and women journalists in her country.
Marcelle Padovani, correspondent of the Nouvel Observateur in France said that there were 55% of women journalists but only 10% of them in senior positions in a country where, according to veteran French journalist, “the law of parity is constantly violated.”

Mediterranean Women

The meeting discussed how we see the reality of women in the Mediterranean through the media and in this sense, Giovanna Bottero, a correspondent in New York, said via video conference that “due to media coverage the United States had made of the revolutions in the Maghreb, one could see models of women who had not seen before, “and for the first time there has been some complicity between the foreign press and protesters, and then she questioned what women have got with the revolution, and what role they will eventually have.

But if there was a special intervention, this was the one from the Egyptian journalist Randa Achmawi, who, visibly moved by the triumph of the revolution in her country, she had no hesitation in declaring that “we all belong to the same Mediterranean family, I was thrilled when I saw demonstrations across Europe where the women said, we are all Egyptian”. Randa spoke again of the important role of Egyptian women in the revolution, noting that they have always been on the ball in the most prominent historical moments of the country, and she also announced that on 8 March,  a demonstration planning to gather one million women was being prepared in Egypt.

Everybody agreed that the Mediterranean Network of Journalists and Communicators should be under closer exchanges of information and a develop a more active networking work. In order to do this, we have new tools, thanks to new information technologies, which are already underway, such as the Newsletter Women, journalists and conflict in the Mediterranean, which was also presented at the meeting. This newsletter, which since 2008 is coordinated by the Mediterranean Network in Catalonia, includes articles by journalists from the Mediterranean, especially issues dealing with the situation of women in conflicts or issues on “forbidden” issues and written by journalists from the South shore, and being received by more than 200 journalists and experts / as.

On the last day of the meeting, it was announced the next drafting a Charter of Journalists of the Mediterranean, a kind of roadmap with goals to be achieved, while the  Italian MEP Silvia Costa announced a series of “auditions with women representatives from the Mediterranean in order to meet their demands more closely and also the likely judicial initiative, through the European Charter of Human Rights, against the image that provides misleading and discriminatory advertising  on women. And all participants agreed that we can not lower our guard, because, as the veteran journalist Adelle Cambria said: “something serious happens when our generation wanted to raise our children free and happy but now, however, we have to say free, healthy and sound, given the increasing violence against women that pervades our society and threatens our girls. “

Read Full Post »

Mujeres egipcias perseguidas por los fundamentalismos religiosos

Por Emad Mekay para AmecoPress

23 de Mayo, El Cairo. La joven cristiana Abeer Fakhry quería vivir con un hombre que la amara y respetara, y no con su esposo abusivo. Pero la persiguen su propia familia, la Iglesia Católica Apostólica Ortodoxa, los fundamentalistas salafistas y los generales del ejército egipcio. “Yo sólo quería ser feliz”, dice Abeer, ahora conocida simplemente por su nombre de pila, en un vídeo de YouTube que hizo famosa su historia en Egipto.

Su experiencia pone de relieve la violencia doméstica a las que están sometidas las mujeres cristianas ortodoxas, quienes buscan protección en otras partes pero se encuentran con que las enseñanzas de su Iglesia las mantienen atrapadas en matrimonios permanentes y a menudo intolerables. Aunque la Iglesia misma se queja de que la mayoría musulmana del país las discrimina, este caso también subraya que esa institución religiosa les niega la libertad a sus propios fieles.

En varias entrevistas divulgadas por los medios de comunicación desde ubicaciones secretas, Abeer describió cómo su matrimonio con un hombre cristiano como ella en la aldea de Kafr Shehata, en la central provincia de Assiut, rápidamente se volvió una pesadilla. Era habitual que su esposo abusara de ella verbalmente y también que la golpeara, relató.

Abeer, quien sufre un tipo de anemia que requiere transfusiones de sangre cada tres meses, pidió el divorcio, pero la poderosa y conservadora Iglesia Ortodoxa, liderada desde 1971 por el papa Shenouda III, se negó a concedérselo. “Me dijeron que solamente podría librarme de este matrimonio si cambiaba de religión”, explicó en un programa del canal de televisión cristiano OTV. “Entonces pensé en convertirme al islamismo”, dijo.

Así que cuando conoció a Yassen, un musulmán que trabajaba como guarda en un autobús de pasajeros en el que ella viajaba diariamente, y la trató con respeto, Abeer se enamoró rápidamente de él.  El 23 de septiembre del año pasado, Abeer creyó que su vida cambiaría para mejor cuando entró en la mezquita Al-Azhar, una de las más antiguas de Egipto, para convertirse al Islam y casarse con Yassen. Ambos habían decidido abandonar su aldea.

Pero su felicidad duró poco. Se vio obligada a ir de un lado a otro porque su familia la perseguía por todo el país. A muchos cristianos ortodoxos les preocupa que esté mermando la cantidad de feligreses, y que muchos de sus hijos se estén haciendo musulmanes a un ritmo que les resulta intolerable. El Pew Forum on Religion and Public Life en Estados Unidos dijo que alguna vez los cristianos fueron la mayoría en Egipto, pero que ahora son apenas el 4,5 por ciento de sus 86 millones de habitantes. Y eso incluye a todas las denominaciones cristianas, como los católicos y los protestantes.

El régimen del ex presidente Hosni Mubarak (1981-2011) hizo la vista gorda cuando la Iglesia persiguió a quienes se convertían al Islam, en un intento por llevarlos de regreso a la cristiandad ortodoxa. Influenciadas por las opiniones ultraconservadoras del papa Shenouda, muchas familias cristianas que a menudo se inclinaban hacia la izquierda y formaban escuelas de pensamiento liberal, aceptaron en los últimos tiempos la idea de que la conversión es una herejía y un delito capital pese a que esos puntos de vista a menudo han causado fricciones con la mayoría musulmana del país.

Días antes de conocerse la historia de Abeer, Salwa, otra joven cristiana, madre tres hijos que se había convertido al Islam siete años antes, fue asesinada por miembros de su familia cristiana. También mataron a uno de sus hijos e hirieron a su esposo, que era musulmán. Temiendo correr la misma suerte, Abeer halló un lugar para esconderse cerca de Benha, 40 kilómetros al norte de El Cairo. Pero pronto un vecino musulmán alertó a la familia.

En marzo, sus familiares la capturaron y la llevaron a distintas iglesias. Terminó en una del barrio de Imbaba, en la capital, donde una mezcla de fanatismo y pobreza conduce a frecuentes enfrentamientos. Abeer se las arregló para encontrar un teléfono celular desde el cual llamar a su esposo. Sintiéndose solo e indefenso, Yassen recurrió a un grupo con renovado poder en Egipto: los fundamentalistas musulmanes salafistas, quienes tras la caída de la policía secreta de Mubarak se han vuelto activos públicamente.

Decenas de salafistas se congregaron rápidamente fuera de la iglesia de Mar Mina, en Imbaba. Entonces estallaron enfrentamientos que dejaron ocho musulmanes y cuatro cristianos muertos. Otros 210 resultaron heridos y se incendiaron dos iglesias. Estos incidentes han sido los peores que Egipto ha vivido en años. Muchos temen que la revolución del 25 de enero que derrocó a Mubarak se vea perjudicada por las tensiones religiosas.

Miles de cristianos portando cruces e imágenes de sus santos, se congregaron al día siguiente en El Cairo, donde muchos entonaron cánticos reclamando el regreso de Mubarak y pidiendo que sus templos sean protegidos de los salafistas.

Mubarak mantuvo a raya a grupos musulmanes como los salafistas mediante la brutalidad policial. También dio al papa Shenouda vía libre para controlar a la minoría cristiana ortodoxa a cambio de que luego respaldara la presidencia del hijo de Mubarak, Gamal.  El papa Shenouda prohibió que los cristianos tomaran parte en la revolución del 25 de enero, que el 11 de febrero culminó con la caída de Mubarak.

Los medios egipcios, todavía dirigidos por ejecutivos de la era Mubarak, buscaron inmediatamente un chivo expiatorio para el derramamiento de sangre en Imbaba. Entonces culparon a Abeer. Los periódicos empezaron a llamarla “la causa de todos los males” y muchos columnistas se preguntaron si era una persona suficientemente valiosa. Ella logró escapar de la iglesia durante los enfrentamientos, pero los generales del ejército la rastrearon, la arrestaron y la acusaron de atizar los conflictos religiosos.

Ahora Abeer está tras las rejas de la prisión de mujeres de Qanater y la culpan casi todos, incluso organizaciones de derechos humanos que a menudo se ocuparon de casos de conversiones del Islam al cristianismo y que ahora dudan en salir a defenderla.

“No sé cuál será mi destino ahora. No sé qué me ocurrirá. Todo lo que realmente quería era tener una vida normal, como cualquiera”, declaró.

—————————————————————————————————

Dones egípcies perseguides pels fonamentalismes religiosos

Per Emad Mekay per AmecoPress

23 de maig, El Caire. La jove cristiana Abeer Fakhry volia viure amb un home que l’estimés i respectés, i no amb el seu marit abusador. Però la persegueixen la seva pròpia família, l’Església Catòlica Apostòlica Ortodoxa, els fonamentalistes salafistes i els generals de l’exèrcit egipci. “Jo només volia ser feliç”, diu Abeer, ara coneguda simplement pel seu nom de pila, en un vídeo de YouTube que va fer famosa la seva història a Egipte.

La seva experiència posa de relleu la violència domèstica a què estan sotmeses les dones cristianes ortodoxes, que busquen protecció en altres parts però es troben amb que els ensenyaments de la seva Església les mantenen atrapades en matrimonis permanents i sovint intolerables. Encara que l’Església mateixa es queixa que la majoria musulmana del país les discrimina, aquest cas també subratlla que aquesta institució religiosa els nega la llibertat als seus propis fidels.

En diverses entrevistes divulgades pels mitjans de comunicació des d’ubicacions secretes, Abeer descriu com el seu matrimoni amb un home cristià com ella al poble de Kafr Shehata, a la central província de Assiut, ràpidament es va tornar un malson. Era habitual que el seu espòs abusés d’ella verbalment i també que la colpegés, va relatar.
Abeer, qui pateix un tipus d’anèmia que requereix transfusions de sang cada tres mesos, va demanar el divorci, però la poderosa i conservadora Església Ortodoxa, liderada des de 1971 pel papa Shenouda III, es va negar a concedir. “Em van dir que només podria lliurar-me d’aquest matrimoni si canviava de religió”, va explicar en un programa del canal de televisió cristià OTV. “Llavors vaig pensar en convertir a l’islamisme”, va dir.

Així que quan va conèixer a Yassen, un musulmà que treballava com a vigilant en un autobús de passatgers en el qual ella viatjava diàriament, i la va tractar amb respecte, Abeer es va enamorar ràpidament d’ell. El 23 de setembre de l’any passat, Abeer va creure que la seva vida canviaria per millor quan va entrar a la mesquita Al-Azhar, una de les més antigues d’Egipte, per convertir-se al Islam i casar-se amb Yassen. Tots dos havien decidit abandonar el seu poble.
Però la seva felicitat va durar poc. Es va veure obligada a anar d’un costat a un altre perquè la seva família la perseguia per tot el país. A molts cristians ortodoxos els preocupa que estigui minvant la quantitat de feligresos, i que molts dels seus fills s’estiguin fent musulmans a un ritme que els resulta intolerable. El Pew Forum on Religion and Public Life als Estats Units va dir que alguna vegada els cristians van ser la majoria a Egipte, però que ara són tot just el 4,5 per cent dels seus 86 milions de habitants. I això inclou a totes les denominacions cristianes, com els catòlics i els protestants.

El règim de l’ex president Hosni Mubarak (1981-2011) va fer els ulls grossos quan l’Església va perseguir als que es convertien a l’Islam, en un intent per portar de tornada a la cristiandat ortodoxa. Influenciades per les opinions ultraconservadores del papa Shenouda, moltes famílies cristianes que sovint s’inclinaven cap a l’esquerra i formaven escoles de pensament liberal, van acceptar en els últims temps la idea que la conversió és una heretgia i un delicte capital tot i que aquests punts de vista sovint han causat friccions amb la majoria musulmana del país.
Dies abans de conèixer la història de Abeer, Salwa, una altra jove cristiana, mare tres fills que s’havia convertit a l’Islam set anys abans, va ser assassinada per membres de la seva família cristiana. També van matar a un dels seus fills i van ferir al seu espòs, que era musulmà. Tement córrer la mateixa sort, Abeer va trobar un lloc per amagar-prop de Benha, 40 quilòmetres al nord del Caire. Però aviat un veí musulmà va alertar la família.
Al març, els seus familiars la van capturar i la van portar a diferents esglésies. Va acabar en una del barri de Imbaba, a la capital, on una barreja de fanatisme i pobresa condueix a freqüents enfrontaments. Abeer se les va arreglar per trobar un telèfon mòbil des del qual cridar al seu espòs. Sentint-se sol i indefens, Yassen recórrer a un grup amb renovat poder a Egipte: els fonamentalistes musulmans salafistes, que després de la caiguda de la policia secreta de Mubàrak s’han tornat actius públicament.

Desenes de salafistes es van congregar ràpidament fora de l’església de Mar Mina, en Imbaba. Llavors van esclatar enfrontaments que van deixar vuit musulmans i quatre cristians morts. Altres 210 van resultar ferits i es van incendiar dues esglésies. Aquests incidents han estat els pitjors que Egipte ha viscut en anys. Molts temen que la revolució del 25 de gener que va enderrocar a Mubàrak es vegi perjudicada per les tensions religioses.
Milers de cristians portant creus i imatges dels seus sants, es van congregar al dia següent a El Caire, on molts van entonar càntics reclamant el retorn de Mubàrak i demanant que els seus temples siguin protegits dels salafistes.

Mubarak va mantenir a ratlla a grups musulmans com els salafistes mitjançant la brutalitat policial. També va donar el papa Shenouda via lliure per controlar la minoria cristiana ortodoxa a canvi que després recolzés la presidència del fill de Mubàrak, Gamal. El papa Shenouda prohibir que els cristians prenguessin part en la revolució del 25 de gener, que l’11 de febrer va culminar amb la caiguda de Mubàrak.

Els mitjans egipcis, encara dirigits per executius de l’era Mubàrak, van buscar immediatament un boc expiatori per al vessament de sang en Imbaba. Llavors van culpar l’Abeer. Els diaris van començar a cridar-la “la causa de tots els mals” i molts columnistes es van preguntar si era una persona prou valuosa. Ella va aconseguir escapar de l’església durant els enfrontaments, però els generals de l’exèrcit la rastrejar, la van arrestar i la van acusar d’atiar els conflictes religiosos.

Ara Abeer està rere les reixes de la presó de dones de Qanater i la culpen gairebé tots, fins i tot organitzacions de drets humans que sovint es van ocupar de casos de conversions de l’Islam al cristianisme i que ara dubten a sortir per defensar-la.
“No sé quin serà el meu destí ara. No sé què em passarà. Tot el que realment volia era tenir una vida normal, com qualsevol”, va declarar.

——————————————————————————————————-

Egyptian women harassed by religious fundamentalism

By Emad Mekay for AmecoPress

 

23rd, May, Cairo. The Christian girl Abeer Fakhry wanted to live with a man whom she loved and respected, and not with her abusive husband. But she was persecuted by  her own family, the Orthodox Catholic Church, the fundamentalist Salafi group and the generals of the Egyptian army. “I just wanted to be happy,” says Abeer, now known simply by his first name, in a YouTube video that made famous her story in Egypt.

Her experience highlights the domestic violence to which Orthodox Christian women are subjected, who seek safety elsewhere only to find that the teachings of their Church keep them trapped in permanent  and  often intolorable marriages. Although the church itself complains about the country’s Muslim majority discriminating them, this case also underlines that this religious institution also denies freedom to their faithful.

In interviews published by the media taken from secret locations, Abeer described how her marriage to a Christian man like her in the village of Kafr Shehata, in the central province of Assiut, quickly became a nightmare. It was usual for her husband to abuse her verbally and he also hit her, she said.

Abeer, who suffers from a type of anemia that requires blood transfusions every three months, asked to divorce, but the powerful and conservative Orthodox Church, led since 1971 by Pope Shenouda III, refused to. “They said I could only get rid of this marriage if I changed religion,” she said in the television program OTV Christian. “The it was when I thought of converting to Islam,” she explained.

So when she met Yassen, a Muslim who worked as a guard in a bus in which she traveled daily, and treated her with respect, Abeer quickly fell in love with him. On 23rd September last year, Abeer thought her life would change for the better when she entered the Al-Azhar mosque, one of the oldest in Egypt, to convert to Islam and marry Yassen. Both had decided to leave their village.

But their happiness was short lived. She was forced to go back and forth because his family was chasing her around the country. Many worry about Orthodox Christians dwindling number of parishioners, and about many of their children converting to Muslims at a pace that is intolerable for them. The Pew Forum on Religion and Public Life in America once said that Christians were the majority in Egypt, but they are now just 4.5% of their 86 million inhabitants. And that includes all Christian denominations, including Catholics and Protestants.

The regime of former President Hosni Mubarak (1981-2011) turned a blind eye when the Church persecuted those who converted to Islam in an attempt to bring them back to Orthodox Christianity. Influenced by the ultra-conservative views of Pope Shenouda, many Christian families who were often inclined to the left and liberal schools of thought, have recently accepted the idea that conversion is a heresy, a capital crime,  although those points of view have often caused friction with the Muslim majority of the country.

Some days before knowing the story of Abeer, Salwa, another young Christian mother of three children, who had converted to Islam seven years ago, was murdered by members of her Christian family. They also killed one of her children and wounded her husband, who was Muslim. Fearing the same fate, Abeer found a hiding place near Benha, 40 miles north of Cairo. But soon a Muslim neighbor alerted her family.

In March, her family captured her and took her to different churches. She ended up in the neighborhood of Imbaba in the capital, where a mixture of fanaticism and poverty leads to frequent clashes. Abeer managed to find a cell phone from which to call her husband. Feeling alone and helpless, Yassen asked for help to a group with renewed power in Egypt: the Salafists, a Muslim fundamentalist group, that after the fall of Mubarak’s secret police, have become very active.

Tens of Salafists quickly gathered outside the Church of Mar Mina, Imbaba. Then, fighting broke out that left with eight dead Muslims and four dead Christians. Another 210 people were injured and two churches were burned. These incidents have been the worst that Egypt has experienced in years. Many fear that the revolution of 25 January, that toppled Mubarak, may be harmed by religious tensions.

Thousands of Christians carrying crosses and images of their saints, gathered on the next day in Cairo, where many chanted demanding the return of Mubarak and demanding that their temples were protected against the Salafists.

Mubarak held off Muslim groups like the Salafists by police brutality. Pope Shenouda also gave free rein to control the Orthodox Christian minority in exchange for supporting Mubarak’s son, Gamal. Pope Shenouda forbade Christians to take part in the revolution of 25 January to 11 February that culminated with the fall of Mubarak.

The Egyptian media, still led by executives of the Mubarak’s era, immediately seek a scapegoat for the bloodshed in Imbaba. Then they blamed Abeer. Newspapers began to call her “the cause of all evils” and many columnists questioned whether she was valuable enough. She managed to escape from the church during the fighting, but the army generals tracked her and she was arrested and accused of stoking religious conflict.

Abeer is now behind the bars of the women’s prison Qanater and she’s blamed by almost everyone, including human rights organizations, that often deal with cases of conversions from Islam to Christianity but now hesitate to go out and defend her.

“I do not know what my destiny is now. I do not know what will happen to me. All I really wanted was to have a normal life, as anyone,” she said.

Read Full Post »

Older Posts »