Crònica de la IV Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIPVG)- Crónica del IV Encuentro de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (XIPVG)

Per Laia Serra

Una presentació institucional va iniciar la IV Trobada de la XIPVG, en la qual van participar periodistes de 14 països dels 35 que configuren la Xarxa. En aquesta crònica en destaquem el tractament de les violències, la taula sobre condicions laborals i professionals, sobre la primavera àrab i la presentació de manuals i informes sobre comunicació i gènere.

En la taula d’inauguració, el representant de la Càtedra de Comunicació Audiovisual de la Universitat Sid Mohamed Ben Abdellah de Fes -l’única especialitat de comunicació que es fa a la ciutat-, va posar de manifest la consolidació que suposa aquesta IV trobada pel diàleg global per una comunicació i un periodisme amb visió de gènere:“la consagració de la ruptura amb altres concepcions de periodisme i mitjans de comunicació pensades en neutre”. “Tota política o treball periodístic neutre seria fals” – com va afirmar, en efecte- i per això, va reconèixer que “l’interès per aquesta trobada i la visió de gènere ve des de diverses disciplines”.

Al final del seu discurs, aquest catedràtic va subratllar la presència de dones i activitats que les reconeixen en el Magreb: “Entre les reivindicacions als països del Magreb, destaca la de l’estatut de la dona, que alhora és part del procés”; va destacar l’entrega de diversos premis, darrerament, a dones dels mitjans, que signifiquen un “reconeixement del rol de les dones en els canvis en la zona del Mediterrani”; va voler posar de manifest els avenços dels drets de les dones al Marroc -en els codis de família, els drets de nacionalitat i drets humans-, així com la igualtat de drets que propugna la nova constitució. Finalment, aquesta autoritat de l’audiovisual també va recordar la recent entrega del premi Nobel a les tres dones lluitadores pels drets humans, la pau i la llibertat en països àrabs i africans.

Entre els parlaments llarguíssims de la primera taula d’autoritats que inaugurava la trobada, la periodista Fatima Baroudi, directora d’informatius de la primera cadena marroquina, SNRT, va alçar-se del públic i va oferir una breu i contundent intervenció. “La revolució dels països veïns, nosaltres la vivim com una evolució”. Va confirmar la importància del paper de les dones en la societat i política marroquines, però va reivindicar-ne la presència als mitjans de comunicació. Va ser la primera i única persona de la taula que va descriure com “masclista” la societat del Marroc; una societat en la qual el “19% de les dones s’encarrega de la manutenció de les famílies”, segons un informe que va citar, i en la qual encara hi ha segregació de les dones. Per la qual cosa encara cal aconseguir la igualtat.

Enmig dels aplaudiments que va rebre Baroudi, el president de la Universitat que hostatjava la IV Trobada de la XIPVG va esforçar-se per contenir certs recels, apuntant “l’espontaneïtat” de les seves paraules, però va fer-ne un bon recull: “han estat paraules també molt interessants. Que les dones han de decidir sobre el seu destí és un missatge important”.

Violències i discriminacions en el pla laboral

Després de les presentacions i d’una taula sobre la importància de les xarxes i els antecedents de la XIPVG, va dedicar-se’n una a les violències: “Llibertat d’expressió i feminicidis” a Mèxic, a càrrec de Yunuhen Rangel Medina, de CIMAC; i “Sexisme i conflictes armats” a Colòmbia, per Fabiola Calvo. El tema requereix ser tractat per sí sol en un article, però aquí apuntem que aquest tema, greu i urgent, serà eix de les accions els dos propers anys de la Xarxa.

En un altre nivell, però també amb implicacions de violència i discriminació, va dedicar-se una taula a la situació laboral i professional en els mitjans de comunicació moderada per la periodista madrilenya Teresa García Espejo i en la qual van participar Lola Fernández, secretària d’Igualtat de la Federació espanyola de sindicats de periodistes (FeSP) i secretària general del sindicat de periodistes d’Andalusia (SPA), i Clara Aurrecoechea, membre de l’executiva de l’SPA i de la Comissió d’Igualtat de la RTV d’Andalusia.
Fernández va abordar el tema “Dones periodistes: Accions contra la discriminació i defensa dels nostres drets”; va recordar que una de les principals preocupacions denunciades a la 4ª Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing -la imatge degradant de les dones als mitjans de comunicació, la limitació d’accés a la informació per part de les dones i la poca diversitat d’informacions de les dones en la premsa i els mitjans- encara té vigència, 16 anys després. “La participació de les dones [en les redaccions] és símptoma de desenvolupament social; però la poca participació en llocs directius dels mitjans és patent”, va afirmar, i va recordar també que el Monitoreig Global de Mitjans segueix constatant la discriminació vers les dones en el món de la informació i els mitjans, que no han canviat els patrons empresarials i han augmentat la contractació precària i els sous inferiors a les dones: “més del 40% en premsa diària i 80% en premsa no diària són periodistes a la peça; la majoria dones perquè no tenen accés a altres contractes i d’aquesta manera busquen conciliar les responsabilitats familiars amb la professió”. Fernández va fer una crida perquè més dones estiguin en els comitès d’empresa per reivindicar els drets laborals i professionals de totes les persones en les redaccions: “les dones hem d’estar en els sindicats, hem de prendre aquests espais. A l’hora de negociar els convenis, a Espanya tenim la Llei d’Igualtat, però els homes no se’n recorden, com tampoc a l’hora de demanar promocions, augments de sou, tipus de contracte; agafen molt pocs permisos de paternitat; no es pregunten per què han de cobrir, les dones, les “floretes” de la informació”. Finalment, Lola Fernández també va subratllar la importància de la formació. No només formació periodística, sinó en gènere, perquè “un espai lliure per igual és molt millor”.

Clara Aurrecoechea, per la seva banda, va centrar la seva intervenció en “Plans d’Igualtat i els Protocols d’Acció contra l’assetjament als mitjans de comunicació”. Va recordar que la Llei “atribueix als mitjans de comunicació públics l’obligació de vetllar per la transmissió d’una imatge plural, igualitària, i la no discriminació, com també ho han de respectar els mitjans privats”; en la seva narració sobre l’aplicació d’un pla d’igualtat i de prevenció d’assetjament sexual a l’empresa on treballa, RTV Andalucia, va anar descrivint processos irregulars i resistències per part dels responsables i els sindicats majoritaris. “La Llei està molt bé però aplicar-la és molt difícil”.

Primavera àrab

Sobre la primavera àrab va parlar la jove activista Jihad Fatchati, que va posar damunt la taula el paper de les dones marroquines, els avenços aconseguits i la constitució, malgrat se li va demanar una opinió més crítica, en un moment donat, sobre l’acceptació o no de les demandes feministes en els moviments socials i la presència de dones en els mitjans, que ella va definir com a més igualitària al Marroc que en altres països àrabs.

La moderadora d’aquesta taula unipersonal, Leila Chafai, de l’agència de premsa Magreb Arab Press, va puntualitzar que el problema actual és de canviar mentalitats, no tant la lluita per drets, i que en el món del periodisme urgeix l’associació de dones periodistes al Marroc, perquè, va afirmar “dones periodistes tenen molts problemes, aquí”.

Fatchati va posar de relleu com les dones àrabs de totes les capes socials estan participant en les revoltes –pobres, analfabetes, però també dones periodistes, metges, etc.-, a més de la seva forma d’acció, no tan sols en les manifestacions sinó també en l’organització d’activitats i ajudes. “Encara hi ha molts desafiaments entorn a la dona àrab per aconseguir els seus drets plens, sobretot polítics”, va afirmar. Per exemple, a Aràbia Saudí, malgrat les dones estaven alçant-se, una dona va ser empresonada per dur a sobre un vídeo prohibit emès per Youtube, un vídeo de protesta contra la prohibició de les dones de conduir.

Jihad Fatchati, que va diferenciar les situacions per països, va recordar que al Marroc, les dones ja van tenir un paper essencial en les manifestacions d’abans i després de la independència, i havien tingut una presència important en la política i la defensa de la independència. També va recordar que les dones, al Marroc, no buscaven derrocar el govern, com a Tunísia o Egipte, sinó un canvi positiu, eliminar l’escissió entre dones i homes: “políticament, participació parlamentària; un canvi de sistema econòmic, obrir les portes a la competició econòmica; més llibertats de reunió i associació; tot en el marc d’una constitució que defensi aquests drets legítims”. Així mateix, també van treballar, continuava Fatchati, amb els mass media nacionals i internacionals. “Abans només es parlava del paper de la dona com a mestressa de casa, però ja no; les dones àrabs i les marroquines especialment, estan sent reconegudes en la seva feina, i el millor exemple és el Premi Nobel d’enguany a l’activista pro drets humans del Iemen, Tawakkul Karman, “un premi per a ella però també per a totes les dones àrabs que van participar en la primavera àrab i que van fer historia”.

Els mateixos dies de la trobada, continuaven les manifestacions a les principals ciutats del Marroc. “Poden treure les flors, però no poden treure la primavera àrab”, va concloure.

 Informes i manuals

La darrera taula, prèvia a la sessió de treball de redacció de la declaració, a porta tancada per a membres de la XIPVG, va dedicar-se a la presentació de manuals de comunicació i gènere, com ara el manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visiblitzar les aportacions de les dones , que va presentar Cristina Baulies, de l’ICD. Aquest manual, que van elaborar en un procés de treball conjunt més d’una vintena de periodistes designats per les seves empreses, i que vol ser una eina útil que promogui la reflexió crítica i ajudi a ampliar la mirada periodística des del rigor i la pluralitat. Silvina Molina de la xarxa PAR d’Argentina va presentar el Manual de género para periodistas,que conté recomanacions bàsiques per a l’exercici del periodisme amb enfocament de gènere. Elaborat per Silvina Molina i Lyvia Porras per iniciativa de l’Àrea Pràctica de Gènere del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Amèrica Llatina i el Carib, el Manual va passar per un procés de validació a càrrec de periodistes, amb experiència en gènere i també sense experiència en aquest enfocament, i especialistes en comunicació i gènere, les aportacions dels i de les quals són també al Manual. S’ha traçat una ruta bàsica amb dades, fonts, idees i exercicis pràctics per generar notícies i transversalitzar el gènere en totes les temàtiques; s’ha tractat el llenguatge inclusiu, amb exercicis d’aplicació; s’ha abordat la imatge de la dona en els mitjans, “tema difícil-segons Molina-ja que hi ha molt material teòric sobre publicitat, però molt poc treball sobre la imatge periodística i per tant, sorgeixen testimonis interessants que deixen obert el camí per seguir construint “. També hi ha un mapa de gènere amb fonts, bibliografia i webgrafia, i un glossari bàsic i exercitació final.

Finalment, Sawa Al Garbi, d’UNESCOCAT va explicar el projecte “Comunicació i migració mediterrània”, tot constatant la triple discriminació que pateixen les dones immigrants i musulmanes. Va subratllar iniciatives de certs mitjans que treballen per millorar la imatge de les dones immigrades, com ara la formació que s’ha fet amb Catalunya Ràdio i TV3 sobre la diversitat cultural i religiosa i que també incloïa les dones immigrades, o amb ACSUR i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb els quals s’ha fet formació especial per a evitar estereotips. Al Garbi va puntualitzar que la seva presència en la XIPVG, amb La Independent, que s’ha dedicat a les dones immigrades des de la perspectiva de gènere, ajuda “perquè és un referent, un testimoni de com tractar el tema”.

——————————————————————————————————-

Por Laia Serra

Una presentación institucional inició el IV Encuentro de la XIPVG, en el que participaron periodistas de 14 países de los 35 que configuran la red. En esta crónica destacamos el tratamiento de las violencias, la mesa sobre condiciones laborales y profesionales, sobre la primavera árabe y la presentación de manuales e informes sobre comunicación y género.

En la mesa de inauguración, el representante de la Cátedra de Comunicación Audiovisual de la Universidad Sid Mohamed Ben Abdellah de Fez -la única especialidad de comunicación que se realiza en la ciudad-, puso de manifiesto la consolidación que supone este IV encuentro para el diálogo global para una comunicación y un periodismo con visión de género: “la consagración de la ruptura con otras concepciones de periodismo y medios de comunicación pensadas en neutro”. “Toda política o trabajo periodístico neutro sería falso” -como afirmó, en efecto- y por ello, reconoció que “el interés por este encuentro y la visión de género viene desde varias disciplinas”.

Al final de su discurso, este catedrático subrayó la presencia de mujeres y actividades que las reconocen en el Magreb: “Entre las reivindicaciones a los países del Magreb, destaca la del estatuto de la mujer, que a su vez es parte del proceso”; destacó la entrega de varios premios, últimamente, a mujeres de los medios, que significan un “reconocimiento del rol de las mujeres en los cambios en la zona del Mediterráneo”; quiso poner de manifiesto los avances de los derechos de las mujeres en Marruecos -en los códigos de familia, los derechos de nacionalidad y derechos humanos-, así como la igualdad de derechos que propugna la nueva constitución. Finalmente, esta autoridad del audiovisual también recordó la reciente entrega del premio Nobel a las tres mujeres luchadoras por los derechos humanos, la paz y la libertad en países árabes y africanos.

Entre los parlamentos larguísimos de la primera mesa de autoridades que inauguraba el encuentro, la periodista Fatima Baroudi, directora de informativos de la primera cadena marroquí, SNRT, se alzó del público y ofreció una breve y contundente intervención. “La revolución de los países vecinos, nosotros la vivimos como una evolución”. Confirmó la importancia del papel de las mujeres en la sociedad y política marroquíes, pero reivindicó su presencia en los medios de comunicación. Fue la primera y única persona de la mesa que describió como “machista” la sociedad de Marruecos, una sociedad en la que el “19% de las mujeres se encarga de la manutención de las familias”, según un informe que citó, y en la que todavía hay segregación de las mujeres. Por lo que todavía hay que conseguir la igualdad.

En medio de los aplausos que recibió Baroudi, el presidente de la Universidad que albergaba el IV Encuentro de la XIPVG se esforzó por contener ciertos recelos, apuntando “la espontaneidad” de sus palabras, pero hizo un buen resumen: “han sido palabras también muy interesantes. Que las mujeres deben decidir sobre su destino es un mensaje importante “.

Violencias y discriminaciones,también en el plano laboral

Después de las presentaciones y de una mesa sobre la importancia de las redes y los antecedentes de la XIPVG, se dedicó se una a las violencias: “Libertad de expresión y feminicidios” en México, a cargo de Yunuhen Rangel Medina, de CIMAC, y “Sexismo y conflictos armados” en Colombia, por Fabiola Calvo. El tema requiere ser tratado por sí solo en un artículo, pero aquí apuntamos que este tema, grave y urgente, será eje de las acciones los dos próximos años de la red.

En otro nivel, pero también con implicaciones de violencia y discriminación, se dedicó una mesa a la situación laboral y profesional en los medios de comunicación moderada por la periodista madrileña Teresa García Espejo y en la que participaron Lola Fernández, secretaria de Igualdad de la Federación española de sindicatos de periodistas (FeSP) y secretaria general del sindicato de periodistas de Andalucía (SPA), y Clara Aurrecoechea, miembro de la ejecutiva del SPA y de la Comisión de Igualdad de la RTV de Andalucía.
Fernández abordó el tema “Mujeres periodistas: Acciones contra la discriminación y defensa de nuestros derechos”, recordó que una de las principales preocupaciones denunciadas en la 4 ª Conferencia Mundial sobre la Mujer de Beijing -la imagen degradante de las mujeres en los medios de comunicación , la limitación de acceso a la información por parte de las mujeres y la poca diversidad de informaciones de las mujeres en la prensa y los medios- aún tiene vigencia, 16 años después. “La participación de las mujeres [en las redacciones] es síntoma de desarrollo social, pero la poca participación en puestos directivos de los medios es patente”, afirmó, y recordó también que el Monitoreo Global de Medios sigue constatando la discriminación hacia las mujeres en el mundo de la información y los medios, que no han cambiado los patrones empresariales y han aumentado la contratación precaria y los sueldos inferiores a las mujeres: “más del 40% en prensa diaria y 80% en prensa no diaria son periodistas en la pieza, la mayoría mujeres porque no tienen acceso a otros contratos y de esta manera buscan conciliar las responsabilidades familiares con la profesión”. Fernández hizo un llamamiento para que más mujeres estén en los comités de empresa para reivindicar los derechos laborales y profesionales de todas las personas en las redacciones: “las mujeres debemos estar en los sindicatos, debemos tomar estos espacios. A la hora de negociar los convenios, en España tenemos la Ley de Igualdad, pero los hombres no se acuerdan, como tampoco a la hora de pedir promociones, aumentos de sueldo, tipo de contrato; toman muy pocos permisos de paternidad, no se preguntan por qué tienen que cubrir, las mujeres, las “florecillas” de la información “. Finalmente, Lola Fernández también subrayó la importancia de la formación. No sólo formación periodística, sino en género, porque “un espacio libre por igual es mucho mejor”.

Clara Aurrecoechea, por su parte, centró su intervención en “Planes de Igualdad y los Protocolos de Acción contra el acoso a los medios de comunicación”. Recordó que la Ley “atribuye a los medios de comunicación públicos la obligación de velar por la transmisión de una imagen plural, igualitaria, y la no discriminación, como también lo deben respetar los medios privados”, en su narración sobre la aplicación de un plan de igualdad y de prevención de acoso sexual en la empresa donde trabaja, RTV Andalucía, fue describiendo procesos irregulares y resistencias por parte de los responsables y los sindicatos mayoritarios. “La Ley está muy bien pero aplicarla es muy difícil”.

Primavera árabe

Sobre la primavera árabe habló la joven activista del movimiento 20F Jihad Fatchati, que puso sobre la mesa el papel de las mujeres marroquíes, los avances logrados y la constitución, a pesar de se le pidió una opinión más crítica, en un momento dado, sobre el aceptación o no de las demandas feministas en los movimientos sociales y la presencia de mujeres en los medios, que ella definió como más igualitaria en Marruecos que en otros países árabes.

La moderadora de esta mesa unipersonal, Leila Chafai, de la agencia de prensa Magreb Arab Press, puntualizó que el problema actual es de cambiar mentalidades, no tanto la lucha por derechos, y que en el mundo del periodismo urge la asociación de mujeres periodistas en Marruecos, porque, afirmó “mujeres periodistas tienen muchos problemas, aquí”.

Fatchati puso de relieve como las mujeres árabes de todas las capas sociales están participando en las revueltas-pobres, analfabetas, pero también mujeres periodistas, médicos, etc.-, además de su forma de acción, no sólo en las manifestaciones sino también en la organización de actividades y ayudas. “Todavía hay muchos desafíos en torno a la mujer árabe para conseguir sus derechos plenos, sobre todo políticos”, afirmó. Por ejemplo, en Arabia Saudí, a pesar de las mujeres estaban alzándose, una mujer fue encarcelada por llevar encima un video prohibido emitido por Youtube, un video de protesta contra la prohibición de las mujeres de conducir.

Jihad Fatchati, que diferenció las situaciones por países, recordó que en Marruecos, las mujeres ya tuvieron un papel esencial en las manifestaciones de antes y después de la independencia, y habían tenido una presencia importante en la política y la defensa de la independencia. También recordó que las mujeres, en Marruecos, no buscaban derrocar al gobierno, como en Túnez o Egipto, sino un cambio positivo, eliminar la escisión entre mujeres y hombres: “políticamente, participación parlamentaria, un cambio de sistema económico, abrir las puertas a la competición económica, más libertades de reunión y asociación, todo en el marco de una constitución que defienda estos derechos legítimos “. Asimismo, también trabajaron, continuaba Fatchati, con los mass media nacionales e internacionales. “Antes sólo se hablaba del papel de la mujer como ama de casa, pero ya no; las mujeres árabes y las marroquíes especialmente, están siendo reconocidas en su trabajo, y el mejor ejemplo es el Premio Nobel de este año en el activista pro derechos humanos de Yemen, Tawakkul Karman, “un premio para ella pero también para todas las mujeres árabes que participaron en la primavera árabe y que hicieron historia”.

Los mismos días del encuentro, continuaban las manifestaciones en las principales ciudades de Marruecos. “Pueden sacar las flores, pero no pueden sacar la primavera árabe”, concluyó.

Informes y manuales

La última mesa, previa a la sesión de trabajo de redacción de la declaración, a puerta cerrada para miembros de la XIPVG, se dedicó a la presentación de manuales de comunicación y género, como el manual Género y medios de comunicación. Herramientas para visibilizar las aportaciones de las mujeres, que presentó Cristina Baulies, del Instituto Catalán de las Mujeres (ICD). Este manual, que elaboraron en un proceso de trabajo conjunto más de una veintena de periodistas designados por sus empresas, quiere ser una herramienta útil que promueva la reflexión crítica y ayude a ampliar la mirada periodística desde el rigor y la pluralidad. Silvina Molina de la red PAR de Argentina presentó Manual de Género para periodistas, que contiene recomendaciones básicas para el ejercicio del periodismo con enfoque de género. Elaborado por Silvina Molina y Lyvia Porras por iniciativa del Área Práctica de Género del Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo en América Latina y el Caribe, el Manual pasó por un proceso de validación a cargo de periodistas, on experiencia en género y también sin experiencia en este enfoque, y especialistas en comunicación y género, las aportaciones de los y de las cuales también están en el Manual. Se ha trazado una ruta básica con datos, fuentes, ideas y ejercicios prácticos para generar noticias y transversalizar el género en todas las temáticas; se ha tratado el lenguaje inclusivo, con ejercicios de aplicación; se ha abordado la imagen de la mujer en los medios, “tema difícil -según Molina– ya que hay mucho material teórico sobre publicidad, pero muy poco trabajo sobre la imagen periodística y por lo tanto, surgen testimonios interesantes que dejan abierto el camino para seguir construyendo”. También hay un mapa de género con fuentes, bibliografía y webgrafía, y un glosario básico y ejercitación final.
Finalmente, Sawa Al Garbi, de UNESCOCAT explicó el proyecto “Comunicación y migración mediterránea”, constatando la triple discriminación que sufren las mujeres inmigrantes y musulmanas. Subrayó iniciativas de ciertos medios que trabajan para mejorar la imagen de las mujeres inmigradas, como la formación que se ha hecho con Catalunya Ràdio y TV3 sobre la diversidad cultural y religiosa y que también incluía las mujeres inmigradas, o con ACSUR y el Colegio de Periodistas de Cataluña, con los que se ha hecho formación especial para evitar estereotipos. Al Garbi puntualizó que su presencia en la XIPVG, con La Independiente, que se ha dedicado a las mujeres inmigradas desde la perspectiva de género, ayuda “porque es un referente, un testimonio de cómo tratar el tema”.

Read Full Post »

Newsletter 04. Juliol 2011

Editorial / Editorial / Editorial

Editorial– XIDPICCAT

DES DE LA MEDITERRÀNIA / DESDE EL MEDITERRÁNEO / FROM THE MEDITERRANIAN

Les Femmes et l’Activisme Politique en Egypte — Las mujeres y el activismo político en Egipto-Les dones i l’activisme polític a Egipte —  Randa Achmawi

Nietas de Nefertiti– Nétes de Nefertiti– Nefertiti granddaughters– Les petites-filles de Nefertiti –  Giselle Evangelisti

Mujeres egipcias perseguidas por los fundamentalismos religiosos — Dones egípcies perseguides pels fonentalismes religiosos– Egyptian women harassed by religious fundamentalism – Emad Mekay

EN XARXES / EN REDES / IN THE NETWORKS

Les dones del Sud ens estan donant una lliçó a les del Nord– Las mujeres del Sur nos estan dando una lección a las del Norte– Women in the Southern Mediterranean are giving us a lesson to the North ones- Elena Tarifa

Premi Anna Lindh Diàleg Euromediterrani 2011– Premio Anna Lindh Diálogo Euromediterráneo 2011– Anna Lindh EuroMed Dialogue Award 2001

DESTAQUEM / DESTACAMOS / HIGHLIGHT

No deixem que mori el teatre Llibertat de Jenín (Palestina)– No dejemos que muera el Teatro Libertad de Jenín (Palestina)– Don’t let the Freedom Theatre in Jenin (Palestine) die

Tahrir, un espai de debat sobre les revolucions als països àrabs i el paper de les dones– Tahrir, un espacio de debate sobre las revoluciones en los paises árabes y el papel de las mujeres– Tahrir, a debate site on the arab revolutions and the women’s role

Si vols rebre la newsletter, envia’ns un missatge a / If you want to subscribe to the newsletter write to donesiconflicte@gmail.com.

Subscriu-te al nostre RSS. Subscription to RSS

Read Full Post »

9a reunió anual de coordinadors nacionals de la xarxa de la Fundació Anna Lindh — 9a reunión anual de coordinadores nacionales de red de la Fundación Anna Lindh — 9th anual meeting of the heads of Anna Lindh National Networks

9ª reunió anual de coordinadors nacionals de la xarxa de la Fundació Anna Lindh

La Fundació Anna Lindh va organitzar la seva 9a reunió anual de Coordinadors de Xarxa a Brussel·les, Bèlgica, els dies 3 i 4 desembre de 2010, conjuntament amb la Fundació Rei Balduí, Coordinadora de la xarxa a Bèlgica.

La trobada va reunir representants de 42 països de la regió euromediterrània per discutir durant un dia i mig l’estratègia de la Fundació i les directrius per a la propera fase (Fase III), per avaluar els èxits de la Fundació el 2010 i discutir el seu Pla de treball anual per a l’any 2011, per avaluar l’estat de la Xarxa i el progrés de la Xarxa de Desenvolupament Estratègic Pla – Pas 4 -, i per discutir l’aplicació de les eines de xarxes.

El primer dia de la reunió, els representants dels països euromediterranis van participar també en la cerimònia de lliurament del Premi de la Fundació Anna Lindh Euro-Med per al Diàleg entre Cultures i en un debat amb els guanyadors de l’any 2010, Amics de la Terra d’Orient Mitjà.

Aquí es pot descarregar la declaració final de la reunió: http://www.euromedalex.org/sites/default/files/ALF Hon Declaració Communication_EN.pdf

L’objectiu de la Fundació Anna Lindh (FAL), participada i finançada per més de 40 països euromediterranis, és unir la gent de tota la Mediterrània per millorar el respecte mutu entre cultures i donar suport a la societat civil que treballa per un futur comú de la regió.

Des de la seva creació el 2005, la FAL ha llançat i donat suport a accions a través d’àrees que influeixen en les percepcions mútues entre les persones de diferents cultures i creences, així com  ha desenvolupat una xarxa en tota la regió amb més de 3.000 organitzacions de la societat civil.

A través de l’acció i la reflexió, la FAL té com a objectiu contribuir al desenvolupament d’una estratègia intercultural per a la regió euromediterrània, la formulació de recomanacions als responsables polítics i les institucions i la defensa de valors compartits.

——————————————————

9ª reunión anual de coordinadores nacionales de red de la Fundación Anna Lindh

La Fundación Anna Lindh organizó su 9 ª reunión anual de Coordinadores de Red en Bruselas, Bélgica, los dias 3 y 4 diciembre de 2010, conjuntamente con la Fundación Rey Balduino, Coordinadora de la red en Bélgica.

El encuentro reunió a representantes de 42 países de la región euromediterránea para discutir durante un día y medio la estrategia de la Fundación y las directrices para la próxima fase (Fase III), para evaluar los logros de la Fundación en 2010 y discutir su Plan de Trabajo Anual para el año 2011, para evaluar el estado de la Red y el progreso de la Red de Desarrollo Estratégico Plan – Paso 4-, y para discutir la aplicación de las herramientas de redes.

En el primer día de la reunión, los representantes de los países euromediterráneos participaron también en la ceremonia de entrega del Premio de la Fundación Anna Lindh Euro-Med para el Diálogo entre Culturas y en un debate con los ganadores del año 2010, Amigos de la Tierra de Oriente Medio.

Aquí se puede descargar la declaración final de la reunión: http://www.euromedalex.org/sites/default/files/ALF HoN Declaración Communication_EN.pdf

El objetivo de la Fundación Anna Lindh (FAL), participada y financiada por más de 40 países euromediterráneos, es unir a la gente de todo el Mediterráneo para mejorar el respeto mutuo entre culturas y apoyar a la sociedad civil que trabaja por un futuro común de la región.

Desde su creación en 2005, el FAL ha lanzado y apoyado las acciones a través de áreas que influyen en las percepciones mutuas entre las personas de diferentes culturas y creencias, así como el desarrolo de una red en toda la región con más de 3.000 organizaciones de la sociedad civil.

A través de la acción y la reflexión, el FAL tiene como objetivo contribuir al desarrollo de una estrategia intercultural para la región euro-mediterránea, la formulación de recomendaciones a los responsables políticos y las instituciones y la defensa de valores compartidos.

——————————————————

9th annual meeting of the Anna Lindh’s Heads of National Networks

The Anna Lindh Foundation organized its 9^th annual meeting of Heads of Network in Brussels, Belgium, from 3 to 4 December 2010, jointly with King Baudouin Foundation, Belgium’s Head of Network.

The meeting gathered representatives from 42 countries of the Euro Mediterranean Region to discuss over one and a half day the Foundation’s strategy and Guidelines for the coming phase (Phase III), to assess the Foundation’s achievements in 2010 and discuss its Annual Work Plan for 2011, to assess the state of the Network and the progress of the Network Strategic Development Scheme – Step 4, and to discuss the implementation of the Network tools.

On the first day of the meeting, representatives of the Euro Mediterranean Countries participated as well in the Bestowing Ceremony of the Anna Lindh Foundation Euro Med Award for Dialogue between Cultures and took part in a debate with the winners for 2010, Friends of the Earth Middle East.

Here you’ll find the final declaration of the meeting: http://www.euromedalex.org/sites/default/files/ALF HoN Declaración Communication_EN.pdf

The purpose of the Anna Lindh Foundation (ALF), participated and financed by more than 40 euromediterranean countries,  is to bring people together from across the Mediterranean to improve mutual respect between cultures and to support civil society working for a common future of the Region.

Since its launch in 2005, the ALF has launched and supported action across fields impacting on mutual perceptions among people of different cultures and beliefs, as well as developing a region-wide Network of over 3.000 civil society organisations.

Through its action and reflection, the ALF aims to contribute to the development of an Intercultural Strategy for the Euro-Mediterranean Region, providing recommendations to decision-makers and institutions and advocating for shared values.

Read Full Post »

10è aniversari de la revista Quaderns de la Mediterrània: Una dècada de diàleg mediterrani — 10º aniversario de Quaderns per la Mediterrània: una década de diálogo mediterráneo — 10th anniversary of Quaders per la Mediterrània: a decade of mediterranean dialog

10è aniversari de la revista Quaderns de la Mediterrània: Una  dècada de diàleg mediterrani

Per Mª Àngels Roque, Directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies – IEMed

Quaderns de la Mediterrània va néixer l’any 2000 amb l’objectiu de reflexionar sobre el diàleg cultural entre les dues ribes de la Mediterrània. Hi han col.laborat escriptors i intel·lectuals com Alain Touraine, Amin Maalouf, Tahar Ben Jelloun, Edgar Morin, Mohamed Choukri, Nawal El Saadawi, Gilles Kepel, Mohamed Arkoun, Raimon Panikkar, Jean Daniel, Fatima Mernissi, Umberto Eco, Amos Oz, Claudio Magris, Adonis o Bill Viola, entre d’altres.

Des de la seva creació l’any 1989, l’Institut Europeu de la Mediterrània (inicialment Institut Català de la Mediterrània), ha desenvolupat una sèrie d’iniciatives que inclouen diversos àmbits del coneixement i la cooperació. En tant que institució amb vocació interdisciplinària, l’IEMed ha adoptat formats integradors: des d’estudis, seminaris i col·loquis fins a accions destinades a promoure els intercanvis entre els diferents pobles de la Mediterrània. Centenars d’experts i expertes de diversos horitzons geogràfics, culturals i polítics han participat en les nostres activitats i han fet possible aquesta tasca investigadora i divulgadora, aportant-hi visions plurals i enfocaments interdisciplinaris complementaris dins la regió mediterrània.

L’any 2000, amb la publicació del primer número de Quaderns de la Mediterrània, l’IEMed va fer un pas endavant en aquesta direcció i va assumir un nou compromís: pensar la Mediterrània amb les exigències pròpies d’una publicació periòdica. Quaderns de la Mediterrània va néixer amb una marcada voluntat participativa, com una revista oberta a totes aquelles persones que poguessin contribuir a interpretar els complexos processos socials, polítics i culturals que viuen els països mediterranis, donant veu especialment a la societat civil. El fet que Quaderns de la Mediterrània hagi estat la primera publicació periòdica sobre la Mediterrània d’aquestes característiques editada a Espanya dóna una idea de la voluntat que ens va animar i també de la fermesa en contribuir a crear les eines per aconseguir un millor diàleg, fruit del coneixement mutu.

Fent una mica d’història

La creació de l’Institut Català de la Mediterrània a Barcelona a finals dels anys vuitanta pronosticava una dècada d’optimisme i de bona voluntat que, a finals del 1995, donaria lloc a la Conferència Ministerial Euromediterrània celebrada a la mateixa ciutat. En aquest marc, l’IEMed, per la seva trajectòria, va rebre l’encàrrec de la Comissió Europea i del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació d’Espanya de portar a terme el primer Fòrum Civil Euromed. Aquesta iniciativa també va reflectir la legítima voluntat de lideratge de Catalunya en les polítiques mediterrànies, atesa la implicació del Govern de la Generalitat. Alhora, l’IEMed va donar una especial importància a la participació activa de les diferents institucions i de la societat civil dels socis euromediterranis, per tal de fomentar la cooperació i el bon veïnatge en matèria econòmica, social i cultural.

Es podria argumentar que, en el transcurs d’aquesta darrera dècada, els reptes del diàleg intercultural han crescut, a tenor de conflictes com ara l’11 de setembre del 2001, les guerres d’Afganistan i Irak, el conflicte entre Israel i Palestina, els atemptats terroristes d’Al-Qaeda a Madrid i a Londres, les divergents interpretacions de la conferència de Benet XVI a la Universitat de Ratisbona, i d’altres malentesos, seguits d’una explosió mediàtica que ha augmentat la desconfiança entre les persones de diferents cultures i religions. Per aquesta raó, la implicació de Quaderns de la Mediterrània en els reptes del diàleg intercultural ha estat clara i a cada número hem intentat reflectir la diversitat de la regió tot  mostrant les visions compartides. Així, hem creat dossiers sobre els valors, els mitjans de comunicació, els joves, les dones, els patrimonis, les visions contrastades, l’espiritualitat o l’art per tal de superar una incomunicació fruit del desconeixement mutu. El nostre desig és que Quaderns de la Mediterrània segueixi contribuint a involucrar en aquesta necessària reflexió col·lectiva investigadors/es, universitaris/es, polítics/ques, diplomàtics/ques, intel·lectuals i destacats protagonistes de la vida social i econòmica. Amb totes aquestes persones hem establert i volem continuar establint espais compartits entre diferents formes de pensament a la Mediterrània, i fer una aportació, modesta però constant, a l’entesa entre la gent que habita la regió.

El dossier que presentem amb motiu d’aquest 10è aniversari, Deu anys de diàleg mediterrani (http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/14/cindex.php)  és representatiu tant dels temes com de la qualitat de les col·laboracions internacionals que s’han mantingut al llarg d’aquests deu anys. Alguns d’aquests dossiers són fruit de seminaris innovadors que no solament aporten reflexions, sinó que també incideixen en l’acció de  les polítiques euromediterrànies. En aquest sentit, podem sentir-nos orgullosos i orgulloses de l’aportació feta a diferents conferències ministerials entre les quals hi ha la Conferència Euromed Dones (Istanbul, 2006) i la Conferència Euromed Cultura (Atenes, 2008), que recullen a les seves conclusions les reflexions i estratègies elaborades prèviament per escriptors/es i intel·lectuals reunits per l’IEMed a Barcelona per aconseguir una millora en el diàleg intercultural entre Europa i la Mediterrània.

————————————–

10º aniversario de la revista Quaderns de la Mediterrània: Una década de diálogo mediterráneo

Por M ª Àngels Roque, Directora de Estudios de Culturas Mediterráneas – IEMed

Quaderns de la Mediterrània nació el año 2000 con el objetivo de reflexionar sobre el diálogo cultural entre las dos orillas del Mediterráneo. Han colaborado escritores e intelectuales como Alain Touraine, Amin Maalouf, Tahar Ben Jelloun, Edgar Morin, Mohamed Choukri, Nawal El Saadawi, Gilles Kepel, Mohamed Arkoun, Raimon Panikkar, Jean Daniel, Fatima Mernissi, Umberto Eco, Amos Oz, Claudio Magris, Adonis o Bill Viola, entre otros.

Desde su creación en 1989, el Instituto Europeo del Mediterráneo (inicialmente Instituto Catalán del Mediterráneo), ha desarrollado una serie de iniciativas que incluyen diversos ámbitos del conocimiento y la cooperación. En tanto que institución con vocación interdisciplinaria, el IEMed ha adoptado formatos integradores: desde estudios, seminarios y coloquios hasta acciones destinadas a promover los intercambios entre los diferentes pueblos del Mediterráneo. Cientos de expertos y expertas de diversos horizontes geográficos, culturales y políticos han participado en nuestras actividades y han hecho posible esta labor investigadora y divulgadora, aportando visiones plurales y enfoques interdisciplinarios complementarios dentro de la región mediterránea.

En el año 2000, con la publicación del primer número de Cuadernos del Mediterráneo, el IEMed dió un paso adelante en esta dirección y asumió un nuevo compromiso: pensar el Mediterráneo con las exigencias propias de una publicación periódica. Quaderns de la Mediterrània nació con una marcada voluntad participativa, como una revista abierta a todas aquellas personas que pudieran contribuir a interpretar los complejos procesos sociales, políticos y culturales que viven los países mediterráneos, dando voz especialmente a la sociedad civil. El hecho de que Quaderns de la Mediterrània haya sido la primera publicación periódica sobre el Mediterráneo de estas características editada en España da una idea de la voluntad que nos animó y también de la firmeza en contribuir a crear las herramientas para conseguir un diálogo mejor, fruto del conocimiento mutuo.

Haciendo un poco de historia

La creación del Instituto Catalán del Mediterráneo en Barcelona a finales de los años ochenta pronosticaba una década de optimismo y de buena voluntad que, a finales de 1995, daría lugar a la Conferencia Ministerial Euromediterránea celebrada en la misma ciudad. En este marco, el IEMed, por su trayectoria, recibió el encargo de la Comisión Europea y del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación de España de llevar a cabo el primer Foro Civil Euromed. Esta iniciativa también reflejó la legítima voluntad de liderazgo de Cataluña en las políticas mediterráneas, dada la implicación del Gobierno de la Generalitat. Asimismo, el IEMed dió una especial importancia a la participación activa de las diferentes instituciones y de la sociedad civil de los socios euromediterráneos, para fomentar la cooperación y la buena vecindad en materia económica, social y cultural.

Se podría argumentar que, en el transcurso de esta última década, los retos del diálogo intercultural han crecido, a tenor de conflictos como el 11 de septiembre de 2001, las guerras de Afganistán e Irak, el conflicto entre Israel y Palestina , los atentados terroristas de Al Qaeda en Madrid y Londres, las divergentes interpretaciones de la conferencia de Benedicto XVI en la Universidad de Ratisbona, y otros malentendidos, seguidos de una explosión mediática que ha aumentado la desconfianza entre las personas de diferentes culturas y religiones. Por esta razón, la implicación de Quaderns de la Mediterrània en los retos del diálogo intercultural ha sido clara y en cada número hemos intentado reflejar la diversidad de la región mostrando las visiones compartidas. Así, hemos creado dossieres sobre los valores, los medios de comunicación, los jóvenes, las mujeres, los patrimonios, las visiones contrastadas, la espiritualidad o el arte para superar una incomunicación fruto del desconocimiento mutuo.

Nuestro deseo es que Quaderns de la Mediterrània siga contribuyendo a involucrar en esta necesaria reflexión colectiva investigadores / as, universitarios / as, políticos / as, diplomáticos / as, intelectuales y destacados protagonistas de la vida social y económica. Con todas estas personas hemos establecido y queremos continuar estableciendo espacios compartidos entre diferentes formas de pensamiento en el Mediterráneo, y hacer una aportación, modesta pero constante, al entendimiento entre la gente que habita la región.

El dossier que presentamos con motivo de este 10 º aniversario, Diez años de diálogo mediterráneo (http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/14/cindex.php) es representativo tanto de los temas como de la calidad de las contribuciones internacionales que se han mantenido a lo largo de estos diez años. Algunos de estos dossieres son fruto de seminarios innovadores que no sólo aportan reflexiones, sino que también inciden en la acción de las políticas euromediterráneas. En este sentido, podemos sentirnos orgullosos y orgullosas de la aportación hecha a diferentes conferencias ministeriales entre ellas la Conferencia Euromed Mujeres (Estambul, 2006) y la Conferencia Euromed Cultura (Atenas, 2008), que recogen en sus conclusiones las reflexiones y estrategias elaboradas previamente por escritores e intelectuales reunidos por el IEMed en Barcelona para conseguir una mejora en el diálogo intercultural entre Europa y el Mediterráneo.

————————————–

10th anniversary of the magazine Quaderns de la Mediterrània:
A decade of Mediterranean dialogue

By Maria Àngels Roque, Director of Studies of Mediterranean cultures – IEMed

Quaderns de la Mediterrània (Mediterranian Journals)was born in 2000 in order to reflect the cultural dialogue between the two shores of the Mediterranean. Writers and intellectuals such as Alain Touraine, Amin Maalouf, Tahar Ben Jelloun, Edgar Morin, Mohamed Choukri, Nawal El Saadawi, Gilles Kepel, Mohamed Arkoun, Raimon Panikkar, Jean Daniel, Fatima Mernissi, Umberto Eco, Amos Oz Claudio Magris Adonis or Bill Viola, among others, have collaborated with the magazine so far.

Since its creation in 1989, the European Institute of the Mediterranean (Catalan Institute of Mediterranean initially) has developed a series of initiatives that include various areas of knowledge and cooperation. As an institution with interdisciplinary vocation, the formats adopted by the IEMed are integrating, going from studies, seminars and symposia to actions aimed to promoting exchanges between different peoples of the Mediterranean. Hundreds of experts from various geographical, cultural and political backgrounds have participated in our activities and have made possible this research and divulgation work, providing pluralistic and complementary interdisciplinary approaches within the Mediterranean region.

In 2000, with the publishing of the first issue of Journal of Mediterranean, the IEMed stepped forward in this direction and assumed a new commitment: thinking the Mediterranean with the demands of a periodical newspaper. Quaderns de la Mediterrània was born with a strong will to gather as well as with the wish to be open to anyone who could help to interpret the complex social, political and cultural living of the Mediterranean countries, especially by giving voice to civil society. The fact that Quaderns of the Mediterranean has been the first publication of the Mediterranean of its kind published in Spain gives an idea of the will and it also encouraged us with the strength to help to create the tools to achieve a better dialogue, with the result of mutual understanding.

A bit of history

The creation of the Catalan Institute of Mediterranean in Barcelona in the late eighties predicted a decade of optimism and good will that, in late 1995, would result in the Euro-Mediterranean Ministerial Conference held in the same city. In this context, the IEMed, for his career, was commissioned by the European Commission and the Ministry of Foreign Affairs and Cooperation of Spain to carry out the first Euromed Civil Forum. This initiative also reflected the legitimate will of the leadership of Catalonia on the Mediterranean policies, given the involvement of the Government of the Generalitat. Also, the IEMed gave special importance to the active participation of different institutions and civil society as Euro-Mediterranean partners to promote cooperation and good neighborliness in the economic, social and cultural lifes.

One could argue that, during the last decade, the challenges of intercultural dialogue have grown, according to conflicts such as the September 11, 2001, the wars in Afghanistan and Iraq, the conflict between Israel and Palestine, the terrorist attacks Al Qaeda in Madrid and London, the divergent interpretations of Benedict’s lecture at the University of Regensburg, and other misconceptions, followed by a media explosion that has increased the distrust between people of different cultures and religions. For this reason, the involvement of Quaderns de la Mediterrània with the challenge of intercultural dialogue has been clear and in each issue we have tried to reflect the diversity of the region by showing the shared visions. Thus, we have created dossiers on values, media, youth, women, wealth, the contrasted visions, spirituality and art to overcome the lack of communication as a result of mutual ignorance.

Our desire is that Quaderns de la Mediterrània will still contributing by engaging the collective thinking of researchers, university students, politicians, diplomats as well as intellectuals and prominent actors in the social and economic life. With all these people we have established and we will continue to establish shared spaces for different ways of thinking in the Mediterranean, and to make a contribution, modest but consistent, for the understanding among the people inhabiting the region.

The dossier presented on the occasion of this 10th anniversary, Ten years of Mediterranean Dialogue (http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/14/cindex.php) is representative of both the subjects and the quality of international contributions that have been maintained over the last ten years. Some of these dossiers are the result of innovative seminars not only by providing insights, but also in affecting the action of the Euro-Mediterranean policies. In this sense, we can be proud of the contribution made to various ministerial conferences including the Euromed Women’s Conference (Istanbul, 2006) and the Euromed Conference Culture (Athens, 2008), expressed in their discussions and strategies conclusions previously drawn by writers and intellectuals gathered by the IEMed in Barcelona for an improvement in intercultural dialogue between Europe and the Mediterranean.

Read Full Post »