The Murder of an Arab Woman in Vienna
Kawther Salam, palestinian journalist living as a refugee in Austria
Read in German
Thursday, 28. January 2010, there are many people who abuse the family laws in Austria. Young men from Arab countries come to Europe in a gold-rush mood, and many of them go to brothels looking for a “wife”, a woman who will engage with them, in a sham marriage in order to receive an European nationality. Others marry women who could be their mothers or grandmothers. After they receive the nationality, these young Arab men divorce their Austrian “wives”, and soon marry a woman from their country of origin, whom they bring into the country using the family laws, which allow for family “reunification”. In Austria, the authorities deem as suspicious almost any marriage between an Austrian national and a foreigner since years, what hints at the extent of the abuse of the hospitality of this country being perpetrated by these “gold diggers”.
This is a tragedy if we take into account that the majority of the youths who come here looking for a European nationality do not respecting the European society, and could not care less about the values and customs of the European people, and they have no sense of belonging into the European community and its culture. They live in Europe, but in ghettos which are copies of their origin countries. In these origin countries and societies, discrimination and violence against females are a fix part of the structure and customs.
These people do not only damage themselves and their direct victims with their irresponsible actions and their lack of interest in their host countries, but they abuse the welcome which foreigners have been granted in these countries, and they also dirty the image of the communities of Arabs and Muslims in these countries who have decided to integrate. They offend the reputation of the many Arabs by way of education have reached high levels in the Austrian society. They are in the parliament, in medicine, engineering, technology, religion, politics, arts, universities, education, etc. Why should we defend these people who offend our reputation as somebody commits an irresponsible action?
In Europe, specifically in Austria, violence and crimes against Arab women are not really of interest to the public opinion and the media, with exception of those cases when bloody tragedies transcend into public knowledge. It is seldom that the TV raises discussions about this issue, and the Austrian authorities, the Human Rights institutions, do not pay enough attention to this serious issue which threatens the structure of Austrian society. Because of this, the violence against Arab and foreign women remains largely unknown, and hidden, in Europe.
On last January 15 2010, an Egyptian woman was murdered in Vienna. The victim was 32 years old and the mother of a child of two years. According to the Austrian police, the killer was her husband. The victim had previously been subjected to physical violence by her husband; she had presented several complaints with the police in Vienna, and her husband had been banned from the flat.
During a previous attempt of an Islamic committee to effect a reconciliation of the couple, Mr. YY attempted to beat her before this committee, what caused Mrs. XX to tell her husband that “if I was married to a dog, he would treat me better than you”. According to my information, the problems between Mrs. XX and her husband were caused by him bringing girls to have sex in the couple’s bed, while she was present.
Mr. YY, the husband of Mrs. XX, was divorced from an Austrian woman, with whom he had two children, AA, a boy of age 12, and NN, a girl of age 16. NN was transferred to live in Egypt with his parents when she was 8, and she probably did not understand why her father left her in Egypt to live with the people who she did not know how communicate with. Why did Mr. YY not send his little boy AA to live with his sister in Egypt, or did the gender of the girl have anything to do with this decision?
- Did the Father had sent his daughter to Egypt because she is a female, as I was told?
- Does the father really believe that the Austrian society is not a good place for raising a female child, as I was told?
- If this was the reason, then why did the father, Mr. YY, come to Austria, and why did he stay?
- Why does he not renounce the Austrian nationality and return home to Egypt?
It is in my view a shame and utter disrespect towards all Austrians to live in this country, to receive the benefits from all of its many services, even to apply for and receive the citizenship, and then turn around and send the daughter away because this society is supposedly not appropriate for raising a girl.
It is difficult to imagine the psychological suffer of a girl raised in Austria, who is then sent to live in Egypt, where gender discrimination and violence against females are part of the structure and customs of family and society. Furthermore, in Egypt foreign females are often treated not better than slaves.
If the family of Mr. YY was such an ideal place for raising children, then why did he become a murderer instead of an engineer, or an idealist?
The further consequences of this tragedy are in themselves alarming. In the wake of the murder of Mrs. XX, her family has threatened to exact revenge and reprisals from the family of the murderer. This spells danger for NN, the daughter of Mr. YY, as she is not only the daughter of the murderer, but a foreign female living with the family in Egypt.
In relation to this issue, I asked the spokesperson of the Viennese police if he could confirm that NN, who is presumed to be an Austrian national, is still alive and actually lives in Egypt, and if her security is guaranteed, taking in account the threat of revenge by the family of the victim. According to the police, the girl is alive and well, and her mother is in constant contact with her. The police also stated that the Viennese youth authority (Jugendamt) has been noticed in regards to this issue. The statement of the police spokesperson follows below.
Sehr geehrte Frau Salam,
zu Ihren Anfragen kann ich Ihnen folgendes berichten:
In der Strafsache YY, wegen Verdacht des Mordes, an seiner Ehegattin, kann ich Ihnen keine Auskünfte erteilen, da es sich um ein laufendes Verfahren bei der Staatsanwaltschaft Wien handelt.
Ich habe aber mit der geschiedenen Frau des Beschuldigten, (SS), persönlich gesprochen. Diese teilte mir glaubwürdig mit, dass die bereits 16-jährige (NN) seit etwa 8 Jahren in Ägypten bei der Mutter ihres geschiedenen Mannes ständig aufhältig ist. (SS) telefoniert jeden Tag mit ihrer Tochter, zuletzt heute, und sie ist wohlauf.
Im übrigen ist das Amt für Jugend und Familie der Stadt Wien in dieser Sache eingeschaltet.
Ich hoffe, Ihnen damit ausreichend Auskunft erteilt zu haben und verbleibe
herzlichst
Roman Hahslinger
Pressestelle Polizei Wien
The statement of the Viennese youth authority (Jugendamt) is bellow:
Magistrat der Stadt Wien Büro der Geschäftsgruppe für Integration, Frauenfragen, KonsumentInnenschutz und Personal. Wien, 28. Jänner 2010
Kro/Mil – 207/2010
Sehr geehrte Frau Salam!
Frau amtsführende Stadträtin für Integration, Frauenfragen, KonsumentInnenschutz und Personal, Sandra Frauenberger, hat Ihr E-Mail vom 24. Jänner 2010 erhalten mich beauftragt Ihr
Anliegen an das zuständige Büro des Herrn amtsführenden Stadtrat Christian Oxonitsch weiterzuleiten.
Das Büro der Geschäftsgruppe für Bildung, Jugend, Information und Sport wird sich mit Ihnen in Verbindung setzen. Bis dahin ersuche ich Sie noch um etwas Geduld.
Mit freundlichen Grüßen
Maga Elisabeth Kromus
Frauenreferentin
Büro Stadträtin Sandra Frauenberger
Geschäftsgruppe für Integration,
Frauenfragen, KonsumentInnenschutz
und Personal
Rathaus, A – 1082 Wien
Are the views of this “journalist” compatible with Austria?
As disgusting as the murder of Mrs. XX and the surrounding circumstances are, the reaction of certain self-professed Egyptian journalists in Vienna is shocking to say the least.
Mr. YY is described as “a gentleman, generous, shy and striving for the general good, able to keep a space of respect and affection between him and ex-wife which guaranteed that both of them could take care of their children”.
- How can a person with a history of family violence, of beating his wife, who was barred from the conjugal flat, who brought women home to do things repugnant to his wife, be described as being good with others?
- Is this schizophrenia?
- What would happen if a woman brings strange men to her husband’s bed? Would he stay quite while looking at his wife and such a “guest” in bed? What would happen if a married woman kept a space for (affection) with her ex-husband? Would the current husband congratulate such a behavior of his wife?
This journalist also blamed the victim, Mrs. XX, by actually saying “I do not know if the wife XX has adopted the golden protocol (meaning the Austrian law) to get rid of her husband. The important thing was that the wife quarreled with her husband and contacted the Police, who decided (routinely) to keep the husband out of house for 10 days”.
This misogynist “journalist” did of course not mention that the victim had been subject to several physical assaults at the hands of her husband before she called the police to protect her. Neither did he mention the repugnant behavior of the husband, Mr. YY, or the fact that, as I was told, he had married this woman and brought her from Egypt in order to use her as a servant.
Another passage in the disgusting “report” of this self-anointed “journalist”: “The husband returned on Friday afternoon, 15 January 2010, to communicate and admonish his wife, but Mrs. XX screamed instead. The husband tried to make her silence, and she kept silence. After that he took his daughter and went to his ex-wife driving his red Mercedes … The ex-wife took the keys from Mr. YY and went to see the Mrs. XX. She found her dead, and she called the police. We wish Mr. YY that God stay with him in his distress, we ask God for his forgiveness, compassion and consolation”.
The report contained the picture of a smiling young man, as if he was looking for a bride. Obviously, there is no sense of shame over the murder of a wife among many Egyptians.
Questions to the Journalist
- My question to this “journalist”: If Mr. YY did not intend to kill his wife, if he did not know that his wife was dead, then why suffocate her by closing her nose and mouth, as the autopsy revealed?
- Why he did not call the ambulance when she fell to the floor?
- Why did he take his small daughter and go to his ex-wife?
- Why did he give the keys of his apartment to the ex-wife, with instructions to see if Mrs. XX was OK?
According to the suspicion communicated to me by my sources, Mr. YY gave his ex-wife the keys to his apartment, where he had left his wife dead, because he calculated that the ex-wife would leave fingerprints on the body of the victim when touching her or trying to wake her up, thus incriminating herself. He sent her with bad will and intent.
I can only say that the perpetrator and this reporter betray a deep misogyny, and they obviously share a mentality which deems it OK to kill a wife and to attempt to incriminate an ex-wife instead of finding such conduct disgusting in the extreme. Having seen too many senseless crimes against women.
I can only hope that the killer gets what he deserves.
———————————————————————–
L’assassinat d’una dona àrab a Viena
Kawther Salam, periodista palestina que viu refugiada a Àustria
Dijous, 28 de gener de 2010. Hi ha moltes persones que abusen de les lleis de família a Àustria. Homes joves de països àrabs arriben a Europa, i molts d’ells van a bordells a la recerca d’una “esposa”, una dona que col·laborarà amb ells, en un matrimoni simulat amb la finalitat d’obtenir la nacionalitat europea. Uns altres es casen amb dones que podrien ser les seves mares o àvies. Després de rebre la nacionalitat, aquests joves àrabs es divorcien de les seves “esposes” austríaques, i immediatament es casen amb una dona del seu país d’origen, que porten al país europeu mitjançant les lleis de família, que permeten la “reunificació”. A Àustria, fa anys que les autoritats consideren sospitós gairebé qualsevol matrimoni entre un nacional d’Àustria i un estranger, la qual cosa apunta a l’extensió de l’abús de l’hospitalitat cap a aquest país perpetrat per aquests “cercadors d’or”.
Es tracta d’una tragèdia si es té en compte que la majoria dels joves que vénen aquí, buscant una nacionalitat europea, no respecten la societat europea, no poden despreocupar-se menys dels valors i costums dels pobles europeus i no senten la seva pertinència a la comunitat europea i la seva cultura. Viuen a Europa, però en els guetos que són còpies dels seus països d’origen. En aquests països d’origen i a les seves societats, la discriminació i la violència contra les dones són una part fixa de l’estructura i els costums.
Aquestes persones no només es perjudiquen a si mateixes i a les seves víctimes directes amb les seves accions irresponsables i la seva falta d’interès pels països d’acollida, sinó que abusen de l’acollida que els estrangers tenen garantida en aquests països, i també embruten la imatge de les comunitats d’àrabs i musulmans en aquests països. Ofenen la reputació de molts àrabs que a través de l’educació han aconseguit alts nivells en la societat austríaca. Treballen al Parlament, en medicina, enginyeria, tecnologia, religió, política, art, universitats, educació, etc. Per què hem de defensar a aquestes persones que ofenen la nostra reputació mentre algú comet un acte irresponsable?
A Europa, concretament a Àustria, la violència i els crims contra les dones àrabs no són realment d’interès per a l’opinió pública i els mitjans de comunicació, amb excepció d’aquells casos en què transcendeixen les tragèdies sagnants en l’opinió pública. És rar que la televisió plantegi debats sobre aquest tema, i les autoritats austríaques, les institucions de Drets Humans no paren suficient atenció a aquest greu problema que amenaça l’estructura de la societat austríaca. A causa d’això, la violència contra les dones àrabs i estrangeres segueix sent bastant desconeguda i oculta a Europa.
El passat 15 de gener de 2010, una dona egípcia va ser assassinada a Viena. La víctima tenia 32 anys i era mare d’un nen de dos anys. Segons la policia austríaca, l’assassí era el seu marit. La víctima havia estat objecte de violència física pel seu marit; ella havia presentat diverses denúncies davant la policia a Viena, i al seu marit li havia estat prohibit apropar-se al pis.
En un intent anterior d’un comitè islàmic per promoure una reconciliació de la parella, el senyor YY va intentar pegar-la abans d’aquesta comissió, la qual cosa va provocar que la senyora XX digués al seu marit: “Si estigués casada amb un gos, em tractaria millor que tu”. Segons la meva informació, els problemes entre la senyora XX i el seu marit van ser causats pel fet que ell portava noies a casa per mantenir-hi relacions sexuals en el llit de la parella, mentre l’esposa estava present.
El senyor YY, marit de la senyora XX, es va divorciar d’una dona austríaca, amb qui va tenir dos fills, AA, un noi de 12 anys, i NN, una nena de 16 anys d’edat. NN va ser enviada a viure a Egipte amb els pares d’ell quan tenia 8 anys, i probablement no entenia per què el seu pare la va deixar a Egipte amb gent amb la qual no sabia com comunicar-se. Per què el senyor YY no va enviar al seu fill AA a viure amb la seva germana a Egipte o és que el sexe de la noia té alguna cosa a veure amb aquesta decisió?
– El pare va enviar a la seva filla a Egipte perquè és una dona, segons m’han explicat?
– El pare creu realment que la societat austríaca no és un bon lloc per criar una nena, segons m’han explicat?
– Si aquesta era la raó, llavors per què el pare, el senyor YY, va venir a Àustria i s’hi va quedar?
– Per què no va renunciar a la nacionalitat austríaca i va tornar a Egipte?
Des del meu punt de vista, és una vergonya i una absoluta falta de respecte cap a tots els austríacs viure en aquest país, rebre els beneficis de tots els seus serveis, fins i tot sol·licitar i rebre la ciutadania, i després tornar-se del revés i enviar la filla lluny perquè aquesta societat és suposadament inadequada per a la criança d’una nena.
És difícil imaginar el sofriment psicològic d’una jove criada a Àustria, que després és enviada a Egipte, on la discriminació de gènere i la violència contra les dones són part de l’estructura i els costums de la família i la societat. A més, a Egipte les dones estrangeres sovint reben un tracte que no és millor que el d’esclaves.
Si la família del senyor YY era un lloc ideal per criar als fills, llavors per què el pare es va convertir en un assassí en lloc d’un enginyer o un idealista?
Les conseqüències més extenses d’aquesta tragèdia són per si mateixes alarmants. Arran de l’assassinat de la senyora XX, la família d’ella ha amenaçat amb venjar-se i prendre represàlies contra la família de l’assassí. Això representa l’amenaça de NN, la filla del senyor YY, ja que no només és la filla de l’assassí, sinó que és una dona estrangera vivint a Egipte.
En relació amb aquesta qüestió, li vaig preguntar a la portaveu de la policia de Viena si podia confirmar que NN, que es presumeix que és de nacionalitat austríaca, si encara és viva i en realitat viu a Egipte, i si es garanteix la seva seguretat, tenint en compte l’amenaça de venjança per la família de la víctima. Segons la policia, la nena està viva i bé, i la seva mare està en constant contacte amb ella. La policia també va declarar que l’autoritat de la joventut vienesa (Jugendamt) ha estat informada pel que fa a aquesta qüestió. La declaració del portaveu de la policia segueix a continuació (en alemany).
Sehr geehrte Frau Salam,
zu Ihren Anfragen kann ich Ihnen folgendes berichten:
In der Strafsache YY, wegen Verdacht donis Mordes, an seiner Ehegattin, kann ich Ihnen keine Auskünfte erteilen, dóna és sich um ein laufendes Verfahren bei der
Staatsanwaltschaft Wien handelt.
Ich habe aber mit der geschiedenen Frau donis Beschuldigten, (SS), persönlich gesprochen. Donés teilte mir glaubwürdig mit, dass die bereits 16-jährige (NN) seit etwa 8 Jahren in Ägypten bei der Mutter ihres geschiedenen Mannes ständig aufhältig ist. (SS) telefoniert jeden Tag mit ihrer Tochter, zuletzt heute, und sie ist wohlauf.
Im übrigen ist dónes Amt für Jugend und Familie der Stadt Wien in dieser Sache eingeschaltet.
Ich hoffe, Ihnen damit ausreichend Auskunft erteilt zu haben und verbleibe
herzlichst
Roman Hahslinger
Pressestelle Polizei Wien
La declaració de l’autoritat de la joventut vienesa (Jugendamt) segueix aquí (en alemany):
Magistrat der Stadt Wien Büro der Geschäftsgruppe für Integration, Frauenfragen, KonsumentInnenschutz und Personal. Wien, 28. Jänner 2010
Kro/Mil – 207/2010
Sehr geehrte Frau Salam!
Frau amtsführende Stadträtin für Integration, Frauenfragen, KonsumentInnenschutz und Personal, Sandra Frauenberger, hat Ihr E-mail vom 24. Jänner 2010 erhalten mich beauftragt Ihr
Anliegen an dónes zuständige Büro donis Herrn amtsführenden Stadtrat Christian Oxonitsch weiterzuleiten.
Das Büro der Geschäftsgruppe für Bildung, Jugend, Information und Sport wird sich mit Ihnen in Verbindung setzen. Bis dahin ersuche ich Sie noch um etwas Geduld.
Mit freundlichen Grüßen
Maga Elisabeth Kromus
Frauenreferentin
Büro Stadträtin Sandra Frauenberger
Geschäftsgruppe für Integration,
Frauenfragen, KonsumentInnenschutz
und Personal
Rathaus, A – 1082 Wien
Són les opinions d’aquest “periodista” compatibles amb Àustria?
Tan repugnant com l’assassinat de la senyora XX i com les circumstàncies que l’envolten, és sorprenent (per dir-ho suau) la reacció d’alguns autoproclamats periodistes egipcis a Viena.
El senyor YY és descrit com “un cavaller, generós, tímid i que lluita pel ben general, capaç de mantenir un espai de respecte i afecte entre ell i la seva exdona que garantís que ambdós podien cuidar dels seus fills”.
– Com pot una persona amb antecedents de violència familiar, de pegar a la seva esposa, que va ser apartat de l’habitatge conjugal, que va portar dones a casa per fer coses repugnants davant la seva dona, ser descrit com a bo amb els altres?
– És esquizofrènic?
– Què passaria si una dona portés a homes estranys al llit del seu marit? Romandria molt de temps mirant a la seva esposa com un “convidat” en el llit? Què passaria si una dona casada mantingués un espai d’(afecte) amb el seu exmarit? Felicitaria l’actual espòs de la dona tal comportament a la seva esposa?
Aquest periodista també va culpar a la víctima, la senyora XX, dient: “No sé si l’esposa XX ha adoptat el protocol d’or (és a dir, la llei austríaca) per desfer-se del seu marit. L’important era que l’esposa va discutir amb el seu espòs i va contactar amb la policia, que va decidir (de forma rutinària) allunyar a l’espòs de la casa durant 10 dies”.
Aquest “periodista” misògin, per descomptat, no va esmentar que la víctima havia estat objecte de diverses agressions físiques a les mans del seu marit abans que ella truqués la policia per protegir-la. Tampoc va esmentar el comportament repugnant del marit, el senyor YY, o el fet que, segons em van dir, s’havia casat amb aquesta dona i la va portar d’Egipte amb la finalitat d’utilitzar-la com una criada.
Un altre passatge de l’“informe” repugnant d’aquest autoungit “periodista”: “El marit va tornar la tarda del divendres 15 de gener 2010, per comunicar i advertir a la seva esposa, però la senyora XX va cridar. El marit va tractar de fer-la callar, i ella va guardar silenci. Després d’això, ell es va endur a la seva filla i se’n va anar a veure a la seva exdona [austríaca] al volant del seu Mercedes vermell… L’exdona va agafar les claus del senyor YY i va anar a veure la senyora XX. Ella la va trobar morta i va trucar la policia. Li desitgem al senyor YY que Déu romangui amb ell en la seva aflicció, li demanem a Déu pel seu perdó, compassió i consol”.
L’informe conté la imatge d’un home jove i somrient, com si estigués buscant parella. Òbviament, molts egipcis no senten cap vergonya per l’assassinat d’una dona.
Les meves preguntes al “periodista”
– Si el senyor YY no tenia intenció de matar a la seva esposa, si ell no sabia que la seva esposa havia mort, llavors per què ofegar-la tapant-li el nas i la boca, com l’autòpsia va revelar?
– Per què no va trucar a l’ambulància quan ella va caure a terra?
– Per què es va endur la seva filla petita i se’n va anar a buscar a la seva exdona?
– Per què va donar les claus del seu apartament a la seva exdona, amb instruccions per veure si la senyora XX estava bé?
D’acord amb la sospita que m’han comunicat les meves fonts, el senyor YY va donar a la seva exdona les claus del seu apartament, on hi havia abandonat a la seva esposa morta, perquè va calcular que l’exodna deixaria empremtes en el cos de la víctima en tocar-la o tractar de despertar-la, cosa que la incriminaria. Ell la va enviar amb mala voluntat intencionadament.
Només puc dir que l’autor del crim i aquest reporter revelen una profunda misogínia i, òbviament, comparteixen una mentalitat que considera correcte matar una dona i tractar d’incriminar a una exdona en lloc de trobar aquesta conducta reprobable de forma extrema. He vist massa crims sense sentit contra les dones.
Només puc esperar que l’assassí obtingui el que mereix.
———————————————————————–
El asesinato de una mujer árabe en Viena
Kawther Salam, periodista palestina que viver refugiada en Austria
Jueves, 28 de enero de 2010, hay muchas personas que abusan de las leyes de familia en Austria. Hombres jóvenes de países árabes llegan a Europa, y muchos de ellos van a burdeles en busca de una “esposa”, una mujer que colaborará con ellos, en un matrimonio simulado con el fin de obtener la nacionalidad europea. Otros se casan con mujeres que podrían ser sus madres o abuelas. Después de recibir la nacionalidad, estos jóvenes árabes se divorcian de sus “esposas” austríacas, y pronto se casan con una mujer de su país de origen, que traen al país europeo mediante las leyes de familia, que permiten la “reunificación”. En Austria, hace años que las autoridades consideran sospechoso casi cualquier matrimonio entre un nacional de Austria y un extranjero, lo que apunta a la extensión del abuso de la hospitalidad hacia este país perpetrado por estos “buscadores de oro”.
Se trata de una tragedia si se tiene en cuenta que la mayoría de los jóvenes que vienen aquí, buscando una nacionalidad europea, no respetan la sociedad europea, no pueden despreocuparse menos de los valores y las costumbres de los pueblos europeos y no sienten su pertenencia a la comunidad europea y su cultura. Viven en Europa, pero en los guetos que son copias de sus países de origen. En estos países de origen y sus sociedades, la discriminación y la violencia contra las mujeres son una parte fija de la estructura y las costumbres.
Estas personas no sólo se perjudican a sí mismas y a sus víctimas directas con sus acciones irresponsables y su falta de interés por los países de acogida, sino que abusan de la acogida que los extranjeros tienen garantizada en estos países, y también ensucian la imagen de las comunidades de árabes y musulmanes en estos países. Ofenden la reputación de muchos árabes que a través de la educación han alcanzado altos niveles en la sociedad austríaca. Trabajan en el Parlamento, en medicina, ingeniería, tecnología, religión, política, arte, universidades, educación, etc. ¿Por qué debemos defender a estas personas que ofenden nuestra reputación mientras alguien comete un acto irresponsable?
En Europa, concretamente en Austria, la violencia y los crímenes contra las mujeres árabes no son realmente de interés para la opinión pública y los medios de comunicación, con excepción de aquellos casos en que trascienden las tragedias sangrientas en la opinión pública. Es raro que la televisión plantee debates sobre este tema, y las autoridades austríacas, las instituciones de Derechos Humanos no prestan suficiente atención a este grave problema que amenaza la estructura de la sociedad austríaca. Debido a esto, la violencia contra las mujeres árabes y extranjeras sigue siendo bastante desconocida y oculta en Europa.
El pasado 15 de enero de 2010, una mujer egipcia fue asesinada en Viena. La víctima tenía 32 años y era madre de un niño de dos años. Según la policía austríaca, el asesino era su esposo. La víctima había sido objeto de violencia física por su marido; ella había presentado varias denuncias ante la policía en Viena, y a su marido le había sido prohibido acercarse al piso.
En un intento anterior de un comité islámico para promover una reconciliación de la pareja, el señor YY intentó pegarle antes de esta comisión, lo que provocó que la señora XX dijera a su marido: “Si estuviera casada con un perro, me trataría mejor que tú”. Según mi información, los problemas entre la señora XX y su marido fueron causados por el hecho que él traía chicas a casa para mantener relaciones sexuales en la cama de la pareja, mientras la esposa estaba presente.
El señor YY, marido de la señora XX, se divorció de una mujer austríaca, con quien tuvo dos hijos, AA, un muchacho de 12 años, y NN, una niña de 16 años de edad. NN fue enviada a vivir a Egipto con los padres de él cuando tenía 8 años, y probablemente no entendía por qué su padre la dejó en Egipto con gente con la que no sabía cómo comunicarse. ¿Por qué el señor YY no envió a su hijo AA a vivir con su hermana en Egipto o es que el sexo de la muchacha tiene algo que ver con esta decisión?
– ¿El padre envió a su hija a Egipto porque es una mujer, según me han contado?
– ¿El padre cree realmente que la sociedad austríaca no es un buen lugar para criar una niña, según me han contado?
– Si esta era la razón, entonces ¿por qué el padre, el señor YY, vino a Austria y se quedó?
– ¿Por qué no renunció a la nacionalidad austríaca y regresar a Egipto?
Desde mi punto de vista, es una vergüenza y una absoluta falta de respeto hacia todos los austríacos vivir en este país, recibir los beneficios de todos sus servicios, incluso solicitar y recibir la ciudadanía, y luego volverse del revés y enviar a la hija lejos porque esta sociedad es supuestamente inapropiada para la crianza de una niña.
Es difícil imaginar el sufrimiento psicológico de una joven criada en Austria, que después es enviada a Egipto, donde la discriminación de género y la violencia contra las mujeres son parte de la estructura y costumbres de la familia y la sociedad. Además, en Egipto las mujeres extranjeras a menudo reciben un trato que no es mejor que el de esclavas.
Si la familia del señor YY era un lugar ideal para criar a los hijos, entonces ¿por qué el padre se convirtió en un asesino en lugar de un ingeniero o un idealista?
Las consecuencias más extensas de esta tragedia son de por sí alarmantes. A raíz del asesinato de la señora XX, la familia de ella ha amenazado con vengarse y tomar represalias contra la familia del asesino. Esto representa la amenaza de NN, la hija del señor YY, ya que no sólo es la hija del asesino, sino que es una mujer extranjera viviendo en Egipto.
En relación con esta cuestión, le pregunté a la portavoz de la policía de Viena si podía confirmar que NN, que se presume que es de nacionalidad austríaca, todavía está viva y en realidad vive en Egipto, y si se garantiza su seguridad, teniendo en cuenta la amenaza de venganza por la familia de la víctima. Según la policía, la niña está viva y bien, y su madre está en constante contacto con ella. La policía también declaró que la autoridad de la juventud vienesa (Jugendamt) ha sido informada por lo que respecta a esta cuestión. La declaración del portavoz de la policía sigue a continuación (en alemán).
Sehr geehrte Frau Salam,
zu Ihren Anfragen kann ich Ihnen folgendes berichten:
In der Strafsache YY, wegen Verdacht des Mordes, an seiner Ehegattin, kann ich Ihnen keine Auskünfte erteilen, da es sich um ein laufendes Verfahren bei der
Staatsanwaltschaft Wien handelt.
Ich habe aber mit der geschiedenen Frau des Beschuldigten, (SS), persönlich gesprochen. Diese teilte mir glaubwürdig mit, dass die bereits 16-jährige (NN) seit etwa 8 Jahren in Ägypten bei der Mutter ihres geschiedenen Mannes ständig aufhältig ist. (SS) telefoniert jeden Tag mit ihrer Tochter, zuletzt heute, und sie ist wohlauf.
Im übrigen ist das Amt für Jugend und Familie der Stadt Wien in dieser Sache eingeschaltet.
Ich hoffe, Ihnen damit ausreichend Auskunft erteilt zu haben und verbleibe
herzlichst
Roman Hahslinger
Pressestelle Polizei Wien
La declaración de la autoridad de la juventud vienesa (Jugendamt) sigue aquí (en alemán):
Magistrat der Stadt Wien Büro der Geschäftsgruppe für Integration, Frauenfragen, KonsumentInnenschutz und Personal. Wien, 28. Jänner 2010
Kro/Mil – 207/2010
Sehr geehrte Frau Salam!
Frau amtsführende Stadträtin für Integration, Frauenfragen, KonsumentInnenschutz und Personal, Sandra Frauenberger, hat Ihr E-Mail vom 24. Jänner 2010 erhalten mich beauftragt Ihr
Anliegen an das zuständige Büro des Herrn amtsführenden Stadtrat Christian Oxonitsch weiterzuleiten.
Das Büro der Geschäftsgruppe für Bildung, Jugend, Information und Sport wird sich mit Ihnen in Verbindung setzen. Bis dahin ersuche ich Sie noch um etwas Geduld.
Mit freundlichen Grüßen
Maga Elisabeth Kromus
Frauenreferentin
Büro Stadträtin Sandra Frauenberger
Geschäftsgruppe für Integration,
Frauenfragen, KonsumentInnenschutz
und Personal
Rathaus, A – 1082 Wien
¿Son las opiniones de este “periodista” compatibles con Austria?
Tan repugnante como el asesinato de la señora XX y como lo son las circunstancias que le rodean, es sorprendente (por decirlo suave) la reacción de algunos autoproclamados periodistas egipcios en Viena.
El señor YY es descrito como “un caballero, generoso, tímido y que lucha por el bien general, capaz de mantener un espacio de respeto y afecto entre él y su exmujer que garantizase que ambos podían cuidar de sus hijos”.
– ¿Cómo puede una persona con antecedentes de violencia familiar, de pegar a su esposa, que fue excluido de la vivienda conyugal, que trajo mujeres a casa para hacer cosas repugnantes ante su esposa, ser descrito como bueno con los demás?
– ¿Es esquizofrénico?
– ¿Qué pasaría si una mujer llevase a hombres extraños a la cama de su marido? ¿Permanecería mucho tiempo mirando a su esposa y como un “invitado” en la cama? ¿Qué pasaría si una mujer casada mantuviera un espacio de (afecto) con su exmarido? ¿Felicitaría el actual esposo de la mujer tal comportamiento a su esposa?
Este periodista también culpó a la víctima, la señora XX, diciendo: “No sé si la esposa XX ha adoptado el protocolo de oro (es decir, la ley austríaca) para deshacerse de su marido. Lo importante era que la esposa discutió con su esposo y contactó con la policía, que decidió (de forma rutinaria) alejar al esposo de la casa durante 10 días”.
Este misógino “periodista”, por supuesto, no mencionó que la víctima había sido objeto de varias agresiones físicas a manos de su marido antes de que ella llamara a la policía para protegerla. Tampoco mencionó el comportamiento repugnante del marido, el señor YY, o el hecho de que, según me dijeron, se había casado con esta mujer y la trajo de Egipto con el fin de utilizarla como una criada.
Otro pasaje del “informe” repugnante de este autoungido “periodista”: “El marido regresó en la tarde del viernes 15 de enero 2010, para comunicar y advertir a su esposa, pero la señora XX gritó. El marido trató de hacerla callar, y ella guardó silencio. Después de esto, él se llevó a su hija y se fue a ver a su exmujer [austríaca] al volante de su Mercedes rojo… La exmujer cogió las llaves del señor YY y fue a ver a la señora XX. Ella la encontró muerta y llamó a la policía. Le deseamos al señor YY que Dios permanezca con él en su aflicción, le pedimos a Dios por su perdón, compasión y consuelo”.
El informe contiene la imagen de un hombre joven y sonriente, como si estuviera buscando una novia. Obviamente, muchos egipcios no sienten ninguna vergüenza por el asesinato de una mujer.
Mis preguntas al “periodista”
– Si el señor YY no tenía intención de matar a su esposa, si él no sabía que su esposa había muerto, entonces ¿por qué ahogarla tapándole la nariz y la boca, como la autopsia reveló?
– ¿Por qué no llamó a la ambulancia cuando ella cayó al suelo?
– ¿Por qué se llevó a su hija pequeña y se fue a buscar a su exmujer?
– ¿Por qué dio las llaves de su apartamento a su exmujer, con instrucciones para ver si la señora XX estaba bien?
De acuerdo a la sospecha que me han comunicado mis fuentes, el señor YY dio a su exmujer las llaves de su apartamento, donde había dejado a su esposa muerta, porque calculó que la exmujer dejaría huellas en el cuerpo de la víctima al tocarla o tratar de despertarla, cosa que le incriminaría. Él la envió con mala voluntad intencionadamente.
Sólo puedo decir que el autor del crimen y este reportero revelan una profunda misoginia y, obviamente, comparten una mentalidad que considera correcto matar a una mujer y tratar de incriminar a una exmujer en lugar de encontrar dicha conducta reprobable en extremo. He visto demasiados crímenes sin sentido contra las mujeres.
Sólo puedo esperar que el asesino obtenga lo que merece.
Read Full Post »
Dones, periodistes i conflicte a la Mediterrània ----------------------- Women, journalists and conflict in the Mediterranean 